LA REPÚBLICA ROMANA -S P Q R-
A causa de l'expulsió de Tarquini el Superb l'any 509 a.C., l'Estat es va haver d'organitzar d'una forma diferent, així va sorgir la República.
-Les Classes Socials:
Eren les mateixes que en l'etapa monàrquica, encara que amb alguns matisos, el sector dels plebeus més rics s'integrà en el nou ordre senatorial (nobilitas)o bé formant l'ordre eqüestre o cavallers (equites).
El dret de ciutadania (ius civitatis) era un privilegi només pels homes lliures plebeus o patricis, encara que els plebeus no ho tinguessin tan bé com els patricis cosa que va provocar diferentes revoltes entre aquests coma ara la de Mons Sacrum. Els patricis van cedir i en conseqüencia van ser redactades les Lleis de les taules (450 a.C.).
-Les Institucions Polítiques:
La República va trobar el seu equilibri en tres institucions; els magistrats, el Senat i les assamblees del poble o comicis.
Les magistratures formaven part del cursus honorum o carrera política, representaven el poder executiu:
- Els cònsuls (consules), dos magistrats anuals amb poder civil i militar.
- Els censors (censores), cada cinc anys i encarregats del cens.
- Els pretors (praetores), administradors de la justícia.
- Els cuestores (quaestores), encarregats de la hisenda pública.
- Els regidors (aediles), proveïment de queviures, policia de la ciutat i encarregats dels jocs i festes.
- Els tribuns de la plebs (tribuni plebis), protectors dels drets dels plebeus.
- Els procònsols i els propretors, governadors de les províncies.
El Senat era el càrrec vitalici i representava davant de la temporalitat dels magistrats, el poder permanent, al principi només podien acedir-hi els patricis fins més tard que s'hi van afegir els plebeus. Algunes atribucions eren exercir la vigilància sobre la religió nacional, dirigir la política exterior, organitzar i governar les províncies etc. En situació de crisi en el Senat es podia nomenar un dictador elegit entre els cònsols i amb ple poder durant només sis mesos.
- L'expansió de Roma:
Després de sotmetre el Laci, l'expansió romana per la península Itàlica es va produir en tres fases; guerra etrusca o de Veïs (396 a.C., domini de l'Itàlia Nord), guerra contra els samnites (290 a.C., ocupació del centre de la península) i l'expansió de direcció la Magna Grècia i conquesta de Tarent.
Un cop Roma va controlar tota la península va entrar en conflicte amb Cartago per al control del Mediterrani (Mare Nostrum). La lluita va durar 118 anys i és el que coneixem amb el nom de guerres Púniques.
- 1a guerra Púnica (264-241 a.C.). Apoderament de Sicília, Còrsega i Sardenya a part de la Gàl·lia Cisalpina, passaren a ser províncies romanes.
- 2a guerra Púnica (219-201 a.C.). Batalles lliurades a Hispània, Anníbal es va dirigir a Itàlia pels Pirineus però no va conesguir la victòria i es va veure forçat a tornar a la seva pàtria on va ser derrotat.
- 3a guerra Púnica. Cartago va ser destruïda per Publi Corneli Escipió Emilià i es va crear la província d'Àfrica.
-El Final de la República:
El final de la República el van causar tres grans problemes: el sistema de classes com el sufragi no directe, la necessitat de finançament per aconseguir una carrera política i la corrupció política. Va haver-hi una ruptura que va crear dos grups els optimates i els populares.
- 1a guerra civil. Enfrontament dels dos exèrcits al cap de Mari (populares) i Sul·la (optimates) que va fer caure Roma en el caos i en un bany de sang.
- 2a guerra civil. Repetició de l'enfrontament dels dos exèrcits però parat per Cèsar que va fer fugir a Pompeu després d'entrar a Roma. Aquest va ser assassinat per por al poder unipersonal al peu de l'estàtua de Pompeu el 44 a.C. Apareix el primer triunvirat format per Juli Cèsar, Cneu Pompeu i Marc Licini Cras, va ser una alianza informal per a dominar els punts més alts de l'estat.
- 3a guerra civil. Després de la persecució i derrota dels assassins de Cèsar, tres homes van intentar governar junts; Lèpid, Marc Antoni i Octavi forman t així, el segon triumvirat. La història es va repetir i, en morir Lèpid, els altres dos van combatre guanyant Octavi en la batalla d'Actium, 31 a.C.
Senatus Populusque Romanus
El Senat i el poble Romà
Aquí deixo un vídeo esquemàtic que explica la forma de manar durant la República a Roma, espero que us agradi...
<br/><a href="http://video.msn.com/video.aspx?mkt=es-MX&vid=23aa44ad-66ec-4663-85b5-bf382055ec1d" target="_new" title="La República Romana">Video: La República Romana</a>
Ivan Linares
1r Batx
Comentaris
és sorprenen com troben de rapit un equilibri per poder avançar,també crec que expandir-se per un mon tan gran ells van aconssegir molta cosa, tot i que tot el que van aconssegir va tindre les seves consecuencies.
Tot i així ens enrrecordem de ells per la seves lluites, dominis i per les restes que ens han deixat.
Gràcies per compartir!
a través d'aquest resum, hem sapigut més sobre la vida de la República on hi consten els romans.
m'agrada el video, molt divertit i el power point ben explicat, ajuda a entendra-ho tot.
muuaaaà!:)
ara sabem més sobre la vida dels ciutadans romans durant la república.
i ens anirà bé per estudiar.
Pel que fa als videos són una bona aportació per saber com era el poder en aquesta 2ª etapa de la història de romà: La república.
L'historia de la República es força interesant, ¡i més si d'aquí poc tens un examen!
A més a més el video i el powerpoint sembla que no però ajuden molt els suports visuals per acabar d'entendre el que s'explica.
Ja que la república va passar per diferentes fases i els acanvis que hi va portar entre la societat.
ave!
crec que està molt ben explicat i les idees principals molt clares, a més a més amb l'aportació d'aquest vídeo tindrem alguns dels conceptes molt més clars alhora d'estudiar per l'examen.
Ave!
Ave!
Felicitats.
Bona feniaa!