ETIMOLOGIA DE LA TOPONÍMIA CATALANA
Molts noms de lloc de la nostra geografia provenen del llatí i la seva etimologia té a veure amb les seves característiques físiques. Vegeu a continuació alguns exemples. Podeu afegir-ne en els comentaris.
Girona
Nom d'una ciutat catalana que prové del llatí Gerunda.
Badalona
Nom d'una ciutat catalana que prové del llatí Betulone.
Lliça
Nom d'un poble del Vallès Oriental, prop de Granollers, prové del llatí Licianu, derivat del nom propi Licius.
Cardedeu
Nom poble del Vallès Oriental, prové del llatí quercitulum que significa " alzina".
Puigcerdà
Vila, capital de la Cerdanya. Prové del llatí Podiu Ceretanu que significa "muntanyes dels Ceretans".
Puigmal
Munyanya situada entre la Vall de Ribes i la Cerdanya. Prové del llatí podiu malu, "muntanya dolenta".
Tremp
Vila siutada en un pla i és la capital de la comarca. Prové del llatí templum "temple". Sembla favorable a aquest origen la citació de l'església de Tremp que apareix en l'acta de la consagració de la Seu d'Urgell.Tremp
Riu Llobregat
Ametlla de Mar
Municipi del baix Ebre. Prové del llatí Amydala que bol dir " ametller".
Calella
Poble al costat del maresme. Prové del llatí Castrum que vol dir "cala", ja que és una entrada de mar.
Maresme
És una comarca que prové del llatí Maritimum que vol dir "costa del mar", d'aquí el nom, ja que toca al mar.
El Pedraforca
Muntanya prepirenca que prové del llatí petra que vol dir "pedra", aquesta muntanya té forma de forca.
Tona
Municipi d'osona, que esta relacionat amb el llatí tardà Tunna que vol dir "tona, bota", per la forma del turó que hi ha a la població.
Pallars Jussà
Comarca del nord de Catalunya, Jussà prové del llatí deorsu que bol dir "el més baix".
Pallars Sobirà
Comarca del nord de Catalunya, Sobirà és un derivat del llatí superiore que vol dir "el més alt".
L'anoia
És un riu o comarca que prové del llatí vulgar Amnucula que vol dir "riu petit". Pel riu petit que hi ha.
Elena Cano
4t ESO
Comentaris
Molt bé,
Mireia
Andrea
Penso que d'aquesta manera pots arribar a conèixer més d'on provenen aquestes paraules!
Bon trebaaall
1 Ebre: del llatí Ibērus, nom del del riu, que Montoliu relaciona amb el basc ibaya ‘riu’ que trobem representat a Catalunya pel nom Ivars.
2 Tarragona: prové de l'ibèric Tarracōne, nom de la dita ciutat.
3 Sort: incerta; segurament pre-romana. En l'alta edat mitjana apareix el nom de la vila de Sort documentat amb les formes Saorte (a. 947) i Suort (a. 981-985), ap.
4 Menorca: del llatí Minorĭca, nom de la dita illa, en oposició a Maiorĭca que era el nom de l'illa major o Mallorca.
5 Formentera: del llatí frumĕntarĭa, ‘terra de forment’
- Ebre: del llatí Ibērus, nom del dit riu, que Montoliu relaciona amb el basc ibaya ‘riu’ que trobam representat a Catalunya pel nom Ivars, poble del Noguera Ribagorçana, i per la paraula Ibonets amb què es designen els estanys dels vessants septentrionals de les Maleïdes.
- Congost: del llati coangŭstu, ‘estret’.
- Empordà: del llatí Emporitānu, derivat adjectiu de Emporion (Ἐμπóριον), nom de la ciutat que fundaren els grecs en aquella comarca i que avui es diu Empúries.
- Reus: de reddis ‘xarxes’.
- Torrefeta (Sagarra): de torre fracta ‘torre trencada’.
- Prenafeta (Conca de Barberà): de pinna fracta ‘roca trencada’.
- Montmeló: del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.
- Viladrau: probablement del llatí villa i el nom personal germànic Adrald, variant de Adrowald.
- Premià: del gentilici llatí Primiliāno.
- Montseny: del llatí mōnte sĭgni, ‘muntanya del senyal’.
Laura i Manon.
- Pedraforca:muntanya de 2500m d'altura, del llatí pĕtra fŭrca, ‘pedra forcada’, perquè la muntanya de Pedraforca forma dos cims bessons com les pues d'una forca.
- Mallorca: del llatí Maiorĭca, mat. sign.
- Menorca: del llatí Minorĭca, nom de la dita illa, en oposició a Maiorĭca que era el nom de l'illa major o Mallorca.
- Tagamanent: sembla compost del topònim Taga, nom de muntanya pirenenca, i del mot llatí manente, ‘que roman’, però no es veu la il·lació semàntica.
- Montseny: del llatí mōnte sĭgni, ‘muntanya del senyal’.
Espero que us agradin les meves aportacions. Bona feina !
Breda:oble situat al SO de Sta. Coloma de Farners. Prove del llatí vg. vereda.
Amposta: Ciutat situada a la vora de l'Ebre, prove del llatí amni impŏsĭta ‘posada sobre el riu’.
Mallorca: La més gran de les illes Balears;el llatí Maiorĭca.
Lloret:Lloret de Mar: vila de 3.300 habitants situada en la comarca de La Selva. Prove del llatí laurētu, ‘lloredar"
Aqui teniu més toponims, de la Eli i la Judit:)
Bona feina Elena.
IGUALADA:Ciutat de 13.000 habitants,situada a la vora del riu Anoia. Del llatí aqua lata, ‘aigua ampla’ (aigua en el sentit de ‘riu’).
TIBIDABO: Muntanya de 532 metres, situada al nord de la ciutat de Barcelona. prové del llatí -tibi dabo-‘te daré’, frase presa de l'evangeli de Sant Mateu
PERPINYÀ: Ciutat capital del Rosselló, situada a la vorera del riu Tet. prove del llatí *Perpennianu, derivat del nom personal Perpenna.
CERET:Ciutat del Vallespir, de 4.000 habitants. prové d'origen pre-romà, probablement de la mateixa arrel que el gentilici Ceretani.
MORELLA :Ciutat de 6.500 habitants situada en la part nord-occidental del País Valencià i que és capital d'una comarca anomenada els Ports de Morella. prové probablement del llatí *mōrĕlla, dim. de mōrus, ‘morera’, o bé de maurĕlla, dim. de Maura ‘mora’.
FRAGA: Ciutat de 7.000 habitants, situada a la vorera del riu Cinca a 30 km. de Lleida, dins la província d'Osca, però de parlar completament català.
BENAVARRI:Vila de llenguatge català situada en el Ribagorça aragonès. incerta.
FALSET:Vila de 3000 habitants, cap de municipi, de partit judicial i de la comarca del Priorat. probablement del llatí fĭlĭcētu, ‘falguerar’.
ROBÍ: Vila de 7.000 habitants situada a 10 quilòmetres de Barcelona i a 8 de Terrassa. probablement del llatí rūpīnu, ‘terreny rocós’.
ADRIÀ PRADO i KILLIAN AUBÀ.
Igualada: nom de ciutat, que prové del llatí "aqua lata"(aigua ampla).
Viladrau: nom de poble dalt d'un cim, que prové de la paraula llatina "villa" i del nom germànic Adrald.
Montseny: nom d'unes muntanyes, que formen una comarca natural de Vic, prové de la paraula llatina "mōnte sĭgni"(muntanya del senyal).
Pirineu: és una gran cadena de muntanyes, que separa la península ibèrica. Provè del llatí Pyreaneum.
Rubí: Vil·la situada a porp de Barcelona i Terrassa. Prové del "llatí rūpīnu" (terreny rocós).
Olot: ciutat de la comarca de la garrotxa. Prové de la paraula llatina olla.
Aglí: riu que neix dins de la gavatxeria. Prové de la paraula llatina "Aquĭlīnu".
Montcada: Vil·la situada en la comarca del Vallès Oriental. Prové de la forma llatina Mons Scatanus.
Llobregat ve del llatí Rubricatu.
Tortosa del llatí Dertosa.
Bajes ve del llatí Bagia.
Noguera ve del llatí nucaria ‘noguer’.
Sort ve del llatí Suort.
-Llívia: Vila situada a la Cerdenya, a 6 km de Puigcerda./ Libyae
-Amposta: ciutat situada a la vora del Ebre./impŏsĭta
-Cambrils: Vila situada a 10 km de Reus./caprīles
-Rubí: vila situada al valles occidental./rūpīnu
-Castelló: Ciutat del pais valencia./castellōne
-Alacant: Ciutat situada al Regne Valencia./Lucentum
-Rupit: Poble situat a la comarca d'Osona./rŭbipĕctus
-Vic: Capital de la comarca d'Osona./vīcus
Nosaltres, la laia i la montse, hem buscat 5 topònims més cada una:
- VIC: Ciutat de 17.000 habitants, capital de bisbat i de l'antiga comarca d'Osona. Prové del llatí vīcus, ‘poblet, barriada’.
- BARBERÀ: Vila de 787 habitants situada a dos qilòmetres al sud-est de Sabadell. Prové del cognom llatí Barbariānus.
-MOIÀ: Vila de 2.400 habitants, capital de la comarca del Moianès. Prové del llatí Modiānu, derivat del nom personal Modius.
-TORROELLA DE MONTGRÍ: vila situada a la vorera del Ter, al peu del puig del Montgrí, en la comarca del Baix Empordà. Prové del llatí tŭrrĭcĕlla, ‘torreta’.
-MONTSENY: Conjunt de muntanyes que forma una comarca natural entre les planes de Vic, de la Selva i del Vallès. Prové del llatí mōnte sĭgni, ‘muntanya del senyal’.
-SANTA EULÀLIA DE RONÇANA: vila de 1000 habitants, situada en el Vallès, a 4 qm. de Caldes de Montbui. Prové del llatí Eulalia, nom de diferents santes cristianes dels primers segles, i especialment de la que fou martiritzada a Barcelona per Dacià.
-SANT QUIRZE: municipi de la comarca del Vallès Oriental. Té 18.225 habitants. Prové del llatí Quirĭci, genitiu de Quirĭcus, nom d'home.
-BANYOLES: Vila de 6.600 habitants situada 17 qm. al NO. de Girona.
Prové del llatí balnĕolas, ‘banys’.
-AGULLANA: Vila situada 16 qm. lluny de Figueres (Alt Empordà).
Prové d'una format llat. Acūliāna, derivada del nom propi Acūlius.
-LLANÇÀ: Vila de 1.800 habitants, situada en l'Alt Empordà, a 20 km. de Figueres. Prové del llatí Lanciānu, derivat del gentilici Lancius.
Esperem que entre tots trobem l'etimologia de molts més pobles catalans.
Laia i Montse.
Vilassar de d'alt/mar: del llatí villa Azari o Adari.
Alacant: Provinent del llatí Lucentum barrejant-se amb la forma aràbica Laqant.
Sabadell: del llatí sabbatellum dimitiu de sabbatum, Dissabte.
Osona: provinentd del llatí Ausona
lloret: del llatí lauretu.
a reveure!
Aquí deixo els meus exemples:
-Osona: provinentd del llatí. -AusonaCastelló: Ciutat del pais valencia./castellōne.
-Olot: ciutat de la comarca de la garrotxa. Prové de la paraula llatina olla.
merci!
Romania, y que cubre en su mayor parte el sur europeo tiene el nombre del antiguo imperio romano.
IGUALADA:situada a la vora del riu Anoia. Del llatí aqua lata o aigua ampla.
Pirineu: és una gran cadena de muntanyes, que separa la península ibèrica. En llatí: Pyreaneum.
MONTSENY: Conjunt de muntanyes que forma una comarca natural entre les planes de Vic, de la Selva i del Vallès. Prové del llatí mōnte sĭgni o muntanya del senyal.
Molt bona feina!
El meu oncle em va dir una vegada el següent:
Barcelona vé de Barcino [barkino]
A la vegada Barcino, que va ser fundada per cartaginesos, vé del nom propi Aníbal Barca, líder de l'Imperi Cartaginés y personatge important a l'història per haver creuat els Alps amb el seu excercit (que contenia elefants de guerra) i va estar a punt de derrotar al naixent Imperi Romà.
Del motiu del nom no me'n recordu't.
Una molt bona font per a etimologies de topònims catalans és l'Onomasticon Catalonia d'en Coromines o, a la xarxa, el Diccionari Català-Valencià-Balear de n'Alcover i Moll a http://dcvb.iec.cat/.
Canvieu.les, si us plau, per poder romandre.