PARAULES QUOTIDIANES D'ORIGEN LLATÍ

Ben segur que cap de nosaltres es pensava que les clàssiques, avui en dia, estiguessin encara tan presents entre nosaltres ja sigui en la llengua, en la cultura ... I, tot i que la Cristina amb el seu treball de recerca ens està fent descobrir moltes coses, jo us en deixaré unes quantes proves més.


Aquestes paraules que veureu a continuació, són paraules totalment normals i quotidianes que utilitzem tots. Algunes són topònims, altres són colors, n'hi ha dos que són noms propis i dos més que són números. A continuació podreu comprovar com hi ha més paraules de les que imaginem que provenen del llatí:


ADRIÀ: nom propi que prové d' Adrianus, és a dir d'un nom llatí.

En català i valencià també pot ser un cognom, i fins i tot pot ser un topònim com per exemple Sant Adrià del Besòs.


LAURA: prové del llatí. Del nom personal Laura.

És també un nom propi.


GRANOLLERS: la seva procedència no és del tot segura. Pot ser que derivi de la paraula llatina granum (gra) o fins i tot pot ser que derivi de granucularios (graners). Però Griera té una altra teoria i pensa que deriva de granolla que significa "granota".

Granollers és la capital de la comarca del Vallès Oriental.


LLEIDA: prové del llatí Ilerda, que era com anomenaven en aquell temps a la ciutat que era la capital dels Ilergetes.

Lleida és la ciutat capital de la província amb la mateixa denominació.


VERD: és un mot singular que prové del llatí: viride.

El verd és el resultat de la mescla de dos colors: el groc i el blau.


NEGRE: prové del mot llatí nigru.

És un color que es crea a partir de l'absència de llum o a partir de la mescla de tots els colors pigment (blau, groc i vermell). Amb aquest mot se'n fan diverses expressionts com per exemple veure'n de blanques i negres, veureu blanc o negre... O també té altres utilitats com per exemple denominar una persona amb la pell fosca.


DISSET: mot singular que prové del llatí: decem-septem.

Depèn del dialecte també es pot pronunciar dèsset o desasset.


QUATRE: prové del llatí quattuor.

Igual que en el cas de negre, aquesta paraula a part de ser un número també s'utilitza per fer expressions com per exemple "Tan segur com dos i dos fan quatre" o "Anar a quatre grapes".



Aquestes paraules només són alguns dels molts exemples que hi ha. He pogut comprovar la seva procedència gracies al diccionari català-valencià-balear.

Si esteu interessats o teniu curiositat només heu de fer un clic i ja hi sereu!


Laia Closa
4t ESO

Comentaris

Jony ha dit…
Gràcies Laia,
es interessant saber que moltes de les paraules que utilitzem provenen del llatí, i ens has donat alguns exemples d'aquestes paraules.
Numeros, topónims, colors, noms propis...El llatí el tenim molt a prop nostre!

Bona feina!
claudia ha dit…
Laiaa!
Gràcies nois jo també he buscat en el diccionari aquet, per cert Granollers el tenim igual!
bona feina!
Judit ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judit ha dit…
gracies Laia, esta bé saber d'on venen les paraules que fem servir per parlar i també tenir un diccionari que ens o pugui dir.
Jo també he buscat les paraules granollers i negre.
Andrea Padilla ha dit…
Moltes gràcies Laia, està bé amplia els nostres coneixements sobre totes les paraules que provenen del llatí. Nosaltres l'any passat vam fer una cosa semblant amb els noms de la classe.
Moltes gràces, bones vacances:)
Elena ha dit…
Oleeee Laia, comencem be el 2010:)
Doncs aquest es el treball que em de fer avera quines paraules buscuu.
Bona reserca Laia!
Bon any a tothom
abigail ha dit…
Molt bé Laia :)

Trobo que ampliar el nostre vocabulari està bé i que no ens oblidem del llatí, jo també vaig buscar la paraula Granollers en el diccionari ara que ho dius :)

bones festess!
Judith ha dit…
Hola

És molt bona recerca i crec que el vocabulari és molt interessant perquè hi ha paraules que no sabia que preovenien del llatí i està bé saber-ne el seu origen.
Com diu la Majka:" Aviat tot el món serà clàssic!"
Nil P. ha dit…
Hola! Quin treball mes ben fet! qui s’imaginava que depenem tan del llatí. visca el món clàssic!
Toni ha dit…
hola!
Aquest treball es molt interesant sobretot la part de Granollers, com d'altres.
Elena ha dit…
La veritat és que avui dia moltes de les paraules que coneixem provenen del llatí!
Gràcies Laia!!
oriol ha dit…
La veritat es que parlan, es pensa ben poc d'on provenen la majoria de les nostres paraules, i savent aixó i entra altres publicacions, t'adones que la majoria provenen del llatí, ja que amés som llengua romànica.
Elii ha dit…
Gracies laia es curios que moltes paraules de les que utilitzem actualmeent provenen del llati
bona feina!
Mireia Cutura ha dit…
Quantes paraules que no sabia que provenien del llatí i si que en provenen!
Molt bé Laia :)
Killian Aubà ha dit…
home, si fique stants noms, ja no podre seguir fent el treball, jeje,
bona recerca.
fins el dia 8, encara que ens faci pal a tots.
Jessicaa ha dit…
Cada cop i podem trobar paraules que normalment diem i estan relacionades amb el llatí i normalment no ho sabem

adéu!
mireia ha dit…
Recordo que l'any passat varem tenir que fer una feina semblant a aquesta i també ens vam sorpendre quan vam veure que tantes paraules que utilitzem actualment provenen d'origen llatí!
Nil ha dit…
Quantes paraules que provenen del llatí que fem servir, algunes ja les coneixia com quatre, negre o Lleida, però altres, com Granollers, no sabia que venien del llatí.
Bona Feina Laia!!
Aina ha dit…
Que interssant saber d'on provenen els nostres noms. Bona feina!

Ave!
Јυδιт* ha dit…
OooH, aquesta informació m'ha semblant molt interessant ja que podem veure que paraules que utilitzem dia a dia provenen del llatí i que no semble gens ni mica que provengui del llatí =)
molt bona feina Laiaa!!
Albert ha dit…
Sempre és bo saber que molts noms provenen del llatí i tenen un significat.
Ivan ha dit…
Mai esta de més saber l'etimologia de les paraules, es mol interessant saber que noms actuals provenen del llatí.
Ivan ha dit…
Anterior de:

Berta Broch & Ivan Linares
Killian Aubà ha dit…
aqui deixo el segon comentari:

JUGAR ve del llatí iŏcāre, ‘divertir-se amb burles o facècies’, que en llatí vulgar prengué el significat de ‘dedicar-se a un joc´.

BARRET:es un derivat del llatí birrus, ‘capeta amb capulla’. En català antic, barret

ARRACADA: de l'arab. al-qarraṭ,

BARRICADA:Etim.:pres modernament del cast. barricada.
Mireia Cutura ha dit…
Jo he en l'exercici que as fet he trobat aquestes paraules:
- Sabadell: prové del llatí "Sabbatellum", diminutiu de "Sabbatum" i que vol dir dissabte.
- El color groc: prové del llatí "crocum" que vol dir safrà.
- Vic: prové del llatí "vicus" que vol dir poblet o barriada.
claudia ha dit…
Eiii Laia torno a ser jo jaja!
Les meves paraules que jo he buscat son les següets:
Llapis: Prové del llatí "pedra" ja que podien escriure amb ella.
Menjador: Derivat de menjar que el sufix -dor vol dir "tore".
Menorca: Del llatí "Minorica" en oposició a "Maiorica" que era el nom de la illa major Mallorca.
Adeu Laieta!
Elena ha dit…
Algunes de les paraules que jo he buscat són:
- Gat. Animal mamífer.Prové del llatí Cattu
- Clàudia. Nom propi de dona. Prové del llatí Claudianus
- Paper. Material en forma de fulls prims. Prové del llatí Papyru.
I molts altres més, però aquests serien uns exemples.
oriol ha dit…
He trobat uns quants noms de procedència llatina que m'han sigut interessants d'anomenar:

Oriol: del llatí aureolu "dauradet".
Bèlgica: del llatí belgica(terra)
Dolç: del llatí dulce.
Judit ha dit…
Alguna de les paraules que he buscat són:

Casa: probe del llatí "edifici habitatge".

Gat: probe del llatí cattu.

Elena: (Helena) porbe del ffatí, nom de dona.

També he buscat granollers i negre.
Anònim ha dit…
Jo també he buscat en el diccionari català-valencià-balear

les paraules són:

Júlia: pres del nom personal llatí Iülia.

Núria: nom personal. d'etimologia desconeguda, segurament pre-romana.

Teresa: del nom personal llatí Tharasia, despres modificat a Teresia.

Pol: del llatí Paulus, nom propi d'home.

Mar: del llatí mare. El mot llatí era del gènere neutre, en català, com en altres llengües vacil·la entre el masculí i el femení.

Barcelona: del ibèric Barcinone, nom de la dita ciutat. L'origen púnic que se li ha atribuit desde'l segle IV és infundat, i més ho és la suposada derivació del nom d'Hamílcar Barca.
Manon ha dit…
Quantes paraules que utilitzem normalment provenen del llati, i no m'ho imaginava pas. Com aquestes que vaig buscar:

- Muntanya: prové del llatí vulgar "montānĕa"

- Júlia: prové del nom personal llatí "Iūlia".
- Julià: prové del llatí "Iūliānus", nom personal.

- Cantar: prové del llatí "cantāre".
- Parlar: prové del llati "parabŏlare".
max ha dit…
olaaa laia molt bee gracies a tu puc buscar moltes paraules :D
Elii ha dit…
Algunes de les paraules que he buscat son:
·Pedra:Matèria mineral que constitueix les roques que prove del llati pĕtra.
·agenda:pres del llatí agenda ‘coses que s'han de fer’.
·Saragossa:Ciutat capital del regne d'Aragó del llatí Caesar Augusta, nom posat pels romans a la dita ciutat.
Carla Solà ha dit…
LAia jo crec que aquesta recerca que has fet està molt bé però per sort meva, jeje no has posat capo de les que jo tinc, potser m'he equivocat, però bueno. ara posaré algun exemple dels que jo tinc.

ARBRE: Etim - del llatí arbŏre.
En sentit propi - Vegetal llenyós, de tronc senzill a la base però que a certa alçada es ramifica.

LLAPIS: Etim - del llatí lapis, ‘pedra’.
Barreta de grafit o d'alguna altra substància mineral suau al tacte, generalment ficada dins un cilindre o prisma de fusta, que serveix principalment per a dibuixar o escriure.

GOT: Etim - del llatí gŭttum, ‘gerro'.
Recipient de vidre, de metall o d'altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que s'engoleix en una presa normal
Ousama ha dit…
hola!

les paraules que he buscat son les següents:

-Peix: es un mot que porve del llatí de la paraula “pĭsce”.

-Pilota: eas un mot que prove del llatí de la paraula “pīla”

-Agenda: es un mot que prove del llatí de la paraula “agüere” coses que s'han de fer

-Elefant; es un mot que prove del llatí de la paraula “ĕlĕphāntu”
Desi ha dit…
Hola!

Laia molt bon treball. Algunes de les paraules que has possat ja les teniem, pero les altres es interesant saver que tambe provenen del llati.

Aqui us deixem algunes paraules de les que em trobat:

cadira:del llatí cathĕdra, mat. sign

Rellotge: del llatí horologĭum, mat. sign.

Pastenaga: del llatí pastināca, mat. sign

Laura i Desi, un peto
Adrià ha dit…
La Montse i jo hem buscat l'etimologia d'alguns noms propis, aquí en teniu tres.

Montsec: prové del llatí mōnte sĭccu, ‘muntanya seca’

Maximilià: pres del llatí Maximiliānus, nom propi.

Eulalia: pres del llatí Eulalia, nom de diferents santes cristianes.

Gràcies Laia per la teva entrada. :)
Adrián Prado ha dit…
Es curios veure que les paraules del món actual provenen de fa milers d'anys. Aqui et deixo amb les paraules que jo he buscat en aquest diccionari:

Igualada: Les variants d'aquest mot son Agolada i Agualada. L'etimologia es del llati, aqua lata, aigua ampla.

Sergi: prove del llati, Sergîus, un nom propi.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES