Entrades

EL TEATRE GREC

Escrita per -
Imatge
La paraula teatre ve del grec (théatron), que vol dir "lloc per mirar". Ve del verb qeaomai , que vol dir veure o observar. El teatre va començar a Grècia, fa més de 2.500 anys (al segle VI a.C). Era una activitat religiosa, no només per divertir-se. Les primeres obres es feien a Atenes, en festes per honorar el déu Dionís, déu del vi i la festa. Hi havia dues festes importants: - Les Lenees (al gener i febrer) - Les Grans Dionísies (al març o abril) Abans, la gent cantava cançons  religioses. Aquestes cançons es deien ditirambes. Després, algú va començar a parlar entre les cançons, i així va néixer la tragèdia. La comèdia va sortir més tard, amb cants divertits i satírics. Els primers teatres eren de fusta. Després, al segle IV aC, es van fer de pedra. El més famós és el Teatre de Dionís a Atenes. Podia tenir fins a 14.000 persones. El teatre grec es componia de tres parts principals: 1. Koilon o càvea : les grades on seia el públic, aprofitant la pendent d'una muntany...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'INFERN GREC: HADES

Escrita per -
Imatge
Tothom sap qui és  Hades , el déu de l'Infern, aquell que el governava. Però... és aquest  infern el mateix que el del cristianisme actual? Quines zones hi havia i quins càstigs s'hi aplicaven? Hi havia manera de sortir? totes aquestes preguntes es resoldran en aquesta entrada.                                                                                         Bust d'Hades Tot això comença durant la guerra anomenada  Titanomàquia , una guerra en què els déus, cansats de la tirania i el domini dels titans, van decidir que era hora d'actuar. Zeus, amb l'ajuda de la seva mare Rea i més aliats, van mantenir una llarga lluita en la que els déus van sortir victoriosos i van tancar als titans a Tàrtar, la part mé...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL CÀSTIG DE NÍOBE

Escrita per -
Imatge
En aquesta entrada, explicarem un mite molt curiós, una llegenda que ens ensenya les conseqüències dels nostres actes, concretament el càstig que nosaltres obtenim després d'haver criticat, burlat i ridiculitzat l'orgull d'una persona o d'una sèrie de persones. El mite més adequat per aquesta situació, és el de Níobe que explicarem a continuació. Níobe, era filla de Tàntal i Díone, i dona de Amfió, rei de Tebes. Per tant, Níobe era la reina de Tebes. Tenia un caràcter orgullós, altiu i poc raonable, no obstant estimava al seu marit... També tocava la flauta que aconseguia que les pedres de les muralles de la ciutat encaixessin soles. Juntament amb el seu home, havia tingut molts fills -el nombre de fills varia segons la versió que llegim, però sempre es mencionava que tenia més fills que Leto-.  Però Níobe estava tan orgullosa de si mateixa, que la va portar a burlar-se de la deessa Leto , mare dels bessons Apol·lo i Àrtemis, assegurant que ella era superior que Leto pe...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

HEFEST, EL DÉU DEL FOC

Escrita per -
Imatge
Hefest  és considerat el déu més lleig de l'Olimp, es diu que era coix i deforme i n'hi ha un perquè, tot va començar al néixer. Hi han dos històries que diuen com va néixer, la primera diu que es fill de Zeus i Hera mentre que l'altre diu que només és fill de Hera, que Hera el va engendrar sol ja que estava enfadada amb Zeus ja que ell va parir Atena tot sol. En les dos històries un dels dos deus al veure com de  lleig és Hefest l'agafen del peu i el llencen fora de l'Olimp. Va estar caient 9 dies i 9 nits fins que va arribar a la terra on va ser reanimat i va quedar coix de per vida. Allà va ser acollit per Tetis (la mare d'Aquil·les) i Eurínome, el van cuidar per 9 anys en l'illa Lemnos, una illa volcànica i allà, Hefest va aprendre tot sobre la forja. Escultura d'Hefest Hefest a part de crear armes també construïa seients d'or per a l'Olimp, gràcies a això va trobar la manera ideal per a venjar-se de la seva mare. Va crear un tro especial que...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS ORACLES A L'ANTIGA GRÈCIA

Escrita per -
Imatge
A l'antiga Grècia la gent creia molt en els Déus i sovint volien saber què passaria en el futur o què havien de fer en situacions difícils. Per això anaven als oracles, llocs sagrats on suposadament els déus els donaven respostes. ORACLE DE DELFOS El més famós d'aquests oracles era el  oracle de Delfos , dedicat a Apol·lo el déu de la música, la profecia i la medicina. Aquest oracle estava a un temple on una dona anomenada Pítia actuava com a mitjà per transmetre les paraules de déu. Pítia entrava en un estat de trànsit, i després de fer un ritual, començava a dir respostes que eren misterioses i enigmàtiques. Els sacerdots que estaven allà les interpretaven i les explicaven a les persones que feien la pregunta.               ORACLE DE DELFOS QUÈ CONSULTAVEN? Els grecs anaven a l'oracle per preguntar sobre coses importants, per exemple si tenien que fer una guerra, i funcionaria el seu negoci o per decidir si casar-se o no. Aquests consells...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS DÉUS DELS SOMNIS

Escrita per -
Imatge
HYPNOS Hypnos és el déu del somni en la mitologia grega. Era fill de Nyx (la Nit) i germà bessó de Thanatos (la Mort). El seu germà controla la mort, però ell està més vinculat al descans i al son. És el que fa que fins i tots els déus més poderosos com Zeus caiguin en un son profund. Vivien junts, però, com que Hypnos controla el son, el seu regne era una cova fosca a l'Erebos (l'inframon). Era un lloc misteriós, envoltat de núvols i boira, on el riu Lete, que feia oblidar els records, passava per allà. A dins la cova, tot estava pensat perquè el son fos totalment reparador i tranquil. Hypnos és aquell déu que fa que, fins i tot els més poderosos, necessitin descansar. Hypnos, el déu del somni MORFEU Morfeu és el déu dels somnis humans a la mitologia grega. El seu nom ve de la paraula grega (morphe), que vol dir "forma", perquè podia aparèixer en els somnis com qualsevol persona que ell volgués. Si estaves dormint, ell podia adoptar la forma de qui fos i fer que el...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL RAPTE DE PERSÈFONE

Escrita per -
Imatge
A la mitologia grega Persèfone era la deessa de l'agricultura, filla de Zeus i Demèter. El mite explica que  Hades estava enamorat de Persèfone i un dia que aquesta va sortir a recollir flors i a passejar pels camps, va decidir raptar-la, emportar-se-la a l'inframon i convertir-la en la seva esposa. Demèter, després d'assabentar-se de la desaparició de la seva filla es va posar a buscar-la durant nou dies i nou nits. Al estar ocupada buscant a la seva filla, Demèter va descuidar el seu paper com a deessa dels fruits i de la natura, i tots els conreus van començar a morir.  Preocupada, la deessa va preguntar a Zeus so sabia on era la seva filla, i aquest li va respondre que havia estat raptada per Hades i es trobava a l'inframon. Demèter va intentar recuperar a la seva filla, però quan va arribar a l'inframon, Hades la va obligar a menjar-se dotze grans de magrana, un per cada mes de l'any. Desobeint les ordres d'Hades, Persèfone només va menjar sis d'aq...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació