L'ORIGEN DELS JOCS OLÍMPICS

Tots coneixeu els famosos jocs olímpics, celebrats cada quatre anys a un país diferent del món. Avui, us n'explicaré el seu origen.

La seva història ens remunta a l'any 776 a.C, quan el rei Ifitos va iniciar i celebrar per primera vegada els jocs Olímpics. En aquell moment només es presentava una única prova: la carrera de l'estadi, l'Stadion (stadium en llatí); una cursa de velocitat a peu, de 192 metres de distància on els competidors corrien nus. El primer guanyador d'aquesta carrera i, per tant, dels jocs Olímpics, va ser un atleta del segle XVIII anomenat Corebos d'Elis.

Aquests jocs es celebraven a l'estadi de Olímpia, d'on van rebre el nom de "Jocs Olímpics", on llavors es van crear altres tipus de carreres similars. Per exemple, es va començar a fer a prova del Diaulo, una carrera de 348 metres que es feia en dues voltes consecutives. 

Carrera a Peu, àmfora panatenaica del 500 a. C

Posteriorment es van afegir més proves diferents:

· Salt de longitud

· Llançament de disc

· Llançament de javelina

· Lluita

· Pugilato (La boxa actual)

· Pancrç (les arts marcials mixtes actuals)

· Curses de carros de cavalls

· Curses de cavalls

Quadriga grega, àmfora ubicada a la Gliptoteca de Munich

Aquests jocs e celebraven cada 4 anys, tal i com ho fem avui dia, cap als mesos de juny i juliol. Es celebraven a Olímpia ja que allà hi havia el santuari més important dedicat a Zéus.

Els jocs Olímpics van servir per una multitud de coses: servia com a manifestació religiosa, es dedicaven aquests jocs als déus; va afavorir l'amistat entre els pobles i ciutadans d'arreu de Grècia; i van passar a ser un element important a la cultura del país. 

De fet, la seva importància era tan gran que es feia una treva entre els pobles grecs. En un disc, que es guardava al temple d'Hera, hi havien gravades les normes de la treva, les quals dictaven la prohibició de qualsevol acte bèl·lic durant la participació dels jocs. Si algun poble no l'acceptava, no seria admès als jocs, i si després d'acceptar-la trencava la promesa, s'expulsaven els atletes representants i requeia una multa sobre el poble. 

Com molts altres fets històrics de l'antiga Grècia, els jocs Olímpics també tenen el seu origen mitològic. 

Segons s'explica, quan Rea havia de donar a llum, va anar a una cova sagrada de la muntanya Ida a Creta. Allà, per portar a terme el part, va recolzar els dits a la terra, d'on van sortir els Dàctils, cinc germans, un per cada dit. Aquests eren Hèracles, el polze; Peoneu, l'índex; Epimedes, el dit cor; Iasos, l'anular; i Idas, el dit petit. 

Un dia, Hèracles va proposar als seus germans de fer una cursa a peu entre ells, i el qui guanyés tindria com a premi una corona d'olivera silvestre. 

A partir d'aquí es van celebrar aquests jocs cada quatre anys, ja que quatre eren els germans que van competir (Hèracles no, ell era l'organitzador).

Altres versions diuen que van estar fundats per Zeus després de derrotar a Cronos.

Irene Altés

1r Batx