El gènere Pèplum va tenir bastant d'èxit i difusió en el món del cine arribant a comptabilitzar-se més d'un miler de títols. Amb aquesta entrada explicarem que és el pèplum i del seu origen.
Fotografia d'una escena de la pel·lícula Ben-hur (1959)
El Pèplum es refereix a pel·lícules produïdes a italià en els anys 50 i 60 amb una temàtica de la Roma antiga. Posteriorment, el pèplum se'l coneix com a pel·lícules relacionades amb l'antiguitat en general, però gairebé se'l coneix ben bé com "el cine de romans", ja que moltes d'aquelles pel·lícules són de temàtica mitològica i de l'Antiga Grècia
El pèplum prové de la paraula peplo, que ve ser una túnica femenina que utilitzaven a l'Antiga Grècia i els actors ho feien servir per cobrir-se quan interpretaven els grecs i el romans. Aquest termini que es va fer servir aquest tipus de cine va ser acollit per la crítica francesa.
ORIGEN
El pèplum es va donar a conèixer a les dècades dels 50 o 60 la majoria d'aquelles pel·lícules són dirigides per italians. Si parlem del seu origen principal, s'hauria de parlar de la història del cine de múltiples regons de món. Malgrat això, podríem dir que el primer film de pèplum podria ser Intolerància de D.W. Griffith. Aquesta pel·lícula ens relata 4 històries d'injustícia. Cabem de destacar dos històries: la crucificació i la caiguda de Babilònia, on la seva ambientació, podria ser que són clars exemples del gènere Pèplum De fet, aquesta pel·lícula va sorgir com a disculpa de part del director després d'haver dirigit una controvertida, però impressionant pel·lícula El naixement d'una nació.
Cartell de la pel·lícula Intolerància, 1916
En canvi, més endavant el gènere Pèplum va ser totalment reconegut en l'any 1958 amb la pel·lícula Hèrcules dirigit per Pietro Francisci fet l'any 1958. Amb aquesta pel·lícula va donar principi al gènere i les històries fantàstiques van començar a tenir major rellevància en la indústries.
Més tard van aparèixer més pel·lícules destacades sobre aquest gènere com:
Els últims dies de Pompeia: dirigit per Sergio leone l'any 1959
Ròmul i Rem: dirigit per Sergio Corbucci a l'any 1961
La guerra de Troia: dirigit per Giorgio Ferroni a l'any 1961
La llegenda d'Enees: dirigit per Giorgio Venturini a l'any 1962
El fill d'Espàrtac: dirigit per Sergio Corbucci a l'any 1962.
Com ja hem dit abans, moltes d'aquelles pel·lícules expliquen els diferents esdeveniments que va passar en l'Antiga Grècia i Roma. També la majoria dels directors són Italians. Però més endavant el gènere va anar perdent fama.
Cartell de la pel·lícula Hèrcules de Pietro Francisci (1958)
EL RENAIXAMENT
A les dècades dels 90 es va tornar a recloure les produccions del Pèplum. Sèries com L'Odissea (1997) van fer que el Pèplum tingui un nou format amb més qualitat. Més tard van començar una nova tècnica: L'animació. Moltes companyies com Disney o DreamWorks. Es van centrar en un públic més familiar i infantil amb pel·lícules com El príncep d'Egipte (1998) i Hèrcules (1998) i José: el rei dels somnis (2000). Això va donar que pels anys 200 en donés una nova proposta del gènere Pèplum On van començar amb la famosíssima pel·lícula Gladiador (2000).
Cartell de la Pel·lícula Gladiador de Ridley Scott (2000)
Com podem veure, el gènere Pèplum ell llarg dels anys a set summament variat. Moltes d'aquestes pel·lícules han set adaptacions enfocats més a la fantasia que a la rigurositat històrica.
Aquí a baix us deixo un documental més detallat d'aquest tema:
Trobo que aquesta entrada és molt interessant, ja que explica molt bé el que és el peplum i la petita "obsessió" que va tenir el món amb aquest gènere durant les dècades del 50 i 60. M'ha sorprès molt que els actors que interpretaven als grecs i els romans utilitzessin una túnica femenina per interpretar els seus papers i que aquesta túnica hagi donat nom a un gènere cinematogràfic sencer. Per cert, quin ha sigut el director de cine més destacable en aquest gènere?
Bona entrada! Tot i els canvis en el temps i les tecnologies, el gènere ha mantingut la seva essència, adaptant-se a nous formats i públics, i deixant una empremta significativa en la història del cinema. Enhorabona!
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
.jpg)
.jpg)
Comentaris
Per cert, quin ha sigut el director de cine més destacable en aquest gènere?