LA VESTIMENTA GREGA

La vestimenta de l'Antiga Grècia estava influenciada per l'estil de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser molt senzilla i fins i tot, pràcticament era la mateixa tant per homes com per dones.

En primer lloc, la vestimenta grega no tenia costures, més aviat era drapejada. La indumentària dels homes i les dones eren teles de forma rectangular que envoltaven el cos, subjectes a les espatlles amb agulles i lligades a la cintura amb un cordó o cinturó formant una túnica.

Al principi, la confecció de les peces de vestir es realitzava amb llana, i gradualment va anar canviant a l'ús del cotó, lli i seda. Això els va permetre crear vestuaris més amples i frescos, i van passar a utilitzar la llana només per fer abrics durant l'hivern. A més, els grecs rebutjaven utilitzar ornaments en els seus vestuaris, igual que la combinació de colors vius estava mal vista i per això utilitzaven tons crus, marfil i beixos.

També, solien portar el cap descobert, però en ocasions se'l resguardaven amb una mena de gorro de pell anomenat pileo o petàs (un mena barret de feltre).

Entre les principals vestimentes gregues hi podem trobar:

• Peple: era una túnica de llana lligada a les espatlles amb un fermall, podia ser oberta per un dels costats o tancada. La portaven les dones fins l'any 500 a.C.
• Quitó: una peça de roba derivada del peple, confeccionada en cotó o lli, que envoltava el cos i se subjectava a les espatlles amb una agulla, quedant obert per un dels costats. Generalment, aquest vestit era més llarg per a les dones que pels homes.
• Himatió: era un mantell usat sobre el quitó que anava des de l'espatlla esquerra i es recollia pel costat oposat. En cas de guerra, es canviava per una capa anomenada clàmide.

Pel que fa a la vestimenta militar, consistia en una túnica curta, cuirassa metàl·lica que cobria el pit i l'esquena i un casc anomenat beocio com una manera de protecció en els enfrontaments cos a cos.

D'altra banda, a la cultura grega el calçat era una sandàlia elaborada amb cuir i trenada fins els turmells amb petites corretges. Entre les més populars hi havien alguns models com:

• Crèpida: sandàlia que la sola seguia la planta del peu i anava subjecte amb unes corretges pel taló.
• Soleá: la sola era de fusta o pell i anaven lligades pel davant. Les portaven tant els homes com les dones.
• Carbatina: (eren les sandàlies de muntanya fetes de pell de bou i més subjectes per poder caminar millor).

No era molt habitual, però a vegades també portaven complements com braçalets, collarets, corones... Per elaborar els complements utilitzaven diferents materials com fil, espart, petxines, or, pintures... Sobretot l'ornamentació en forma de joies, pentinats elaborats i maquillatge era molt comú en les dones, era molt típic cosir petits ornaments d'or a la roba perquè brillessin mentre es movien.

La finalitat de la vestimenta grega no anava més enllà de cobrir el cos, raó de la seva simplicitat, a més, a sigut un motiu d'inspiració per a molts dissenyadors internacionals.

A continuació, teniu un slideshare amb més informació:

Neus Llovera

1r batx