APOL·LO I L'ORACLE DE TROFONI

Apol·lo és un dels déus més reconeguts de la mitologia grega, al igual que ho és Febes, el seu corresponent romà, en la mitologia romana. 

ATRIBUCIONS

Aquest déu olímpic és conegut generalment per diverses funcions que feia. La més coneguda potser és la seva atribució com a déu de les arts poètiques i musicals, doncs es representa a Apol·lo amb una lira a la mà. Però aquest déu tenia moltes més atribucions. 

Escultura Apolo de Belvedere, dècada del 120

Una d'aquestes atribucions és la de les profecies i oracles. El més conegut és l'oracle de Delfos, però n'hi ha molts més. Per exemple, existeix un curiós oracle, ubicat en un cova que es deia Oracle de Trofoni:


ORACLE DE TROFONI

Com he mencionat abans, l'oracle de Delfos és el més conegut que hi ha i el més relacionat amb Apol·lo, però aquest altre oracle tot i no ser tan conegut té una història molt interessant de fons.

El mite

El nom de Trofoni ve per un home romà del mateix nom. Trofoni era un arquitecte famós fill d'Apol·lo. Algunes de les seves famoses construccions són el temple d'Apol·lo de Delfos o el temple de Posidó a Mantinea.

Trofoni, amb companyia del seu germà Agamedes, van començar a guanyar popularitat com a arquitectes i es van anar enriquint. Però la seva vida va donar un gran canvi quan el rei Hirieu (fill de Posidó i Alcíone) els hi va demanar que fessin una cambra del tresor, per tal de que pogués amagar totes les seves riqueses. Els germans van acceptar, però després de veure totes les riqueses que tenia el rei van traçar un pla. A esquenes del rei i dels obrers van col·locar una pedra davant d'un túnel secret, de manera que ningú conegués aquesta entrada excepte ells. D'aquesta manera van aconseguir una manera d'entrar a la cambra sense ser vistos, i així poder robar les riqueses.

Dibuix de Trofoni en el llibre Historia Deorum Fatidicorum

El rei, però, en descobrir que algú li estava robant riqueses va decidir avisar a Dèdal. Aquest, amb les seves grans habilitats arquitectòniques va dissenyar unes trampes molt ben amagades en la sortida de la cambra del tresor. D'aquesta manera podrien capturar a qui fos que els estava robant.

La nit següent els germans van tornar a dirigir-se a la cambra, van apartar la roca que els permetia entrar i es van endinsar dins. Llavors van agafar tota mena de joies i van sortir de la cambra. Quan estaven a punt d'arribar a la sortida, però, una de les trampes es va activar i una gran roca va caure sobre Agamedes. En veure-ho Trofoni va intentar alliberar-lo, però la roca pesava massa. Llavors es van adonar que uns soldats s'estaven acostant i van haver de prendre una dura decisió: Trofoni havia de fugir i abandonar el seu germà. 

Però just quan estava disposat a marxar, el seu germà li va dir que havia de fer una cosa abans: tallar-li el cap. Agamedes li va explicar llavors que, si els soldats li reconeixien la cara sabrien que Trofoni també havia participat i el matarien, però si no li veien la cara, Trofoni podria viure en pau. Llavors Trofoni va fer el que el seu germà li havia demanat: el va matar i amb totes les joies va marxar de la ciutat.

L'oracle

El mite de Trofoni va donar nom a l'oracle que hi havia a Lebadea i a més el mateix mite també va donar sentit a la manera d'obtenir profecies, doncs una de les coses que havia de fer la persona que volia rebre una profecia d'aquest oracle, era sacrificar una ovella per a Agamedes. 

Aquí adjunto un slideshare sobre els oracles de l'antiga Grècia:


Lídia Poyato

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt l'entrada. Només vull comentar que Apol·lo és fill de Zeus i Leto, i germà bessó d'Artemisa.
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Però que feien amb totes aquelles joies que robaven?
Anònim ha dit…
M'ha semblat molt interessant! Una curiositat que m'agrada molt de Trofoni és l'origen etimològic del seu nom. Aquest prové d'una paraula grega, "trepho", que vol dir alimentar. També, segons alguns historiadors de l'antiga Grècia, se'l coneixia pel nom Zeus Trephonios.
Anònim ha dit…
Responent a la Najlae, no s'explica que feien amb les joies, però segurament les venien per enriquir-se.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES