16 de gener de 2018

LES DONES A GRÈCIA

La dona a l'Antiga Grècia era triplement esclava: marit, fills i llar.

Les dones a l'Antiga Grècia 
  • Durant al llarg de la seva vida estava obligada a ser representada per un tutor. Durant la infància de la dona, estava sotmesa pel seu pare. A l'adolescència, es casava amb catorze o quinze anys i estava sotmesa pel seu espòs, que sempre ell era més gran que la dona. A la vida adulta, estava sotmesa pel seu espòs, però si quedava viuda, llavors estava sotmesa pel seu germà.
  • Les dones no tenien drets, estaven totalment apartades de la vida pública, no podien votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats, ni parlar en públic.
  • Les dones podien sortir de casa , només quan hi havia festes religioses.

CONCEPCIÓ I NAIXEMENT

La repressió i el pensament purament masclista es donava des de que les gregues eren nadons. Mantenir una dona era molt poc enriquidor i no valia la pena. La majoria d'elles eren abandonades.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Durant la infància i l'adolescència, les nenes no podien accedir de cap manera a l'educació. Però hi ha algunes zones on hi havia escoles especials només per dones. En aquestes escoles aprenien a teixir, a filar, a dur a terme tasques domèstiques... i fins i tot et preparaven pel matrimoni.

La infància
VIDA ADULTA

Quan arribaven a l'edat de casar-se, 14 o 15 anys, el pare decidia amb qui es casaven. El nuvi, que solia tenir vint anys o més, seguia les indicacions del seu pare i els interessos familiars. El nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte prematrimonial on s'acordava el dot que havia d'aportar ella. Després de la celebració, la dona casada ja es traslladava a casa dels pares d'ell.

Cuidar dels fills era la tasca més important per a una dona, era una gran responsabilitat i l'únic àmbit en el que prenien el paper principal.

Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys, quan era enviat a un mestre privat. Les filles estaven amb la mare fins el moment de casar-les.


Si voleu més informació, aquí us deixo un link.

Martina Vilar
1r Batx

5 comentaris:

Marta Orte ha dit...

Trobo molt lamentable que existís una manera de tractar les dones tant desagradable. El que no entenc, però, és el perquè. Quina culpa tenien les dones per rebre aquest càstig?
Tot i això, aquest tipus de societat que menyspreava les dones també ha existit en altres zones, com per exemple l'Antiga Roma, on no hi havia massa diferències de les característiques que tu has explicat.

Èlia Vilà ha dit...

Crec que és molt interessant veure com les coses han canviat per a les dones segons a quins llocs, tot i que encara hi ha masclisme.Tenim drets, som independents i no ens obliguen a casar per interès.
No m'agradaria pas ser dona en aquella època, ja que tal com has dit tu, néixer dona significava ser inferior.

Helena ha dit...

I encara que quedi molt per recórrer, la societat ha millorat molt envers el masclisme tenint en compte de quins origens provenim. Al ser dona i llegir aquesta entrada sento frustració per a les dones d'aquella època. En l'antiga Grècia les dones només eren útils per cuidar de la casa, dels nens i sobretot, al marit tot i que com tu dius, moltes vegades eren abandonades sense cap tipus d'argument sòlid.

Maria Erra ha dit...

Tot i que hem millorat molt, a les dones encara ens queda un llarg camí de treball i suor per arribar a tenir el respecte que actualment tenen els homes. A més, em sento indignada per el tractament cap a aquelles dones. Sembla ben bé que tractin amb objectes, i no amb éssers humans. Molt bona entrada!

Judit Espina ha dit...

Llegir i pensar tot això em posa els pèls de punta. Sort que el pensament de la societat ha canviat molt, tot i que encara falta per canviar. He trobat molt interessant aquesta entrada perquè així podem saber d'on prové la marginació de la dona.Bona entrada