23 de gener de 2018

IFIGÈNIA

Anselm Feuerbach, Ifigènia

Ifigènia era la filla gran del Rei Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra.
Un dels mites més famosos i més escoltats va ser quant el seu pare, va anar a fer un viatge des de Aulis fins a Troia. Ell era el capità de les tropes gregues. Va començar a fer un vent molt fort i desfavorable per el viatge, llavors el vident Calcas va dir que la causant d'aquest vent era la seva filla gran. Es veu que Artèmia havia estat ofesa per Agamèmnon, que va dir que era millor caçador que ella. Llavors Artèmia es va enfadar molt i va decidir fer aquest vent que cada cop anava a més.
Al cap de bastant, Artèmia va decidir que el perdonaria i faria desaparèixer el vent si sacrificava a la seva filla gran, Ifigènia.

Així que Agamemnon es va preparar per la terrible pèrdua de la seva filla, va deixar que la seva filla marxés des de Micenas fins a Aulis. Agamèmnon va decidir que la seva esposa no sabés el que anava a succeir i li va dir que anava a casar-la amb Aquil·les. Clitemnestra el veure que Agamèmnon havia enganyat el va assassinar amb el seu  amant Egist.

Hi han altres versions que expliquen que a ultima hora Artèmia va substituir el seu cos a l'altar per un cérvol   i es va emportar a Ifigènia fins a Tauris.A la península de Crimea envoltada per la Boira. Allà es va convertir en sacerdotessa del temple d'Artemisa.
Tot i així Ifigènia també surt en alguns mites relacionats amb el seu germà Orestes, que era el protagonista, el curiós és que sempre que surt Ifigènia en algun mite, sempre s'hi relaciona Artèmia.

Aquí tenim una pel·lícula que explica molt clarament el mite de Ifigènia:

3 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

Altres versions del mite diuen que, Agamèmnon s'havia guanyat la còlera d'Artemisa per caçar un dels seus cérvols sagrats i que en el moment del sacrifici d'Ifigènia, la deesa es va apiadar d'ella i en el seu lloc va posar un cérvol. Hi ha altres versions, però, per exemple la de Sofòcles, que dius que el sacrifici si es va efectuar i això es va convertir en la justificació del crim que Clitmenestra, esposa d'Agamemnon i mare d'Ifigènia, comet en contra del seu marit en venjança per la mort de la seva filla.

Maria Erra ha dit...

Mai s'ha de fer enfadar a un déu, i això no semba que els herois ho aprenguin. Jo també havia sentit la versió de la història que diu l'Angie, que el sacrifici es va dur a terme, però trobo més bonic l'altre, en què a canvia per un cérvol. Sinó, sempre paguen justos per pecadors. Bona entrada!

Ferran Gil ha dit...

Comparteixo el principi de comentari de la Maria, ja que no és la primera història d'intent de desafiament o de fer enfadar a les divinitats gregues, i això els herois en paguen les conseqüències.
Un mite curt, però interessant!