ELS DÉUS DE L'OLIMP 2
Ares (Mart)
Ares és el déu de la guerra, de forma que encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva i justa Atena. Fill de Zeus i Hera, va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat jove i fort, muntat en un carro amb cavalls, amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat pels romans, que el consideraven l'origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem.
 | |
| Estàtua d'Ares a Villa Adriana (Tívoli). |
Hefest (Vulcà)
Hefest és el déu del foc i de la forja , així com dels ferrers ,els artesans i els escultors.Tant és així que els seus atributs són les eines de ferrer com el martell, la destral o les tenalles, i quan treballa és ajudat pels ciclops. Era fill de Zeus i Hera malgrat que hi ha versions que afirmen que Hera el va engendrar sola.
 |
Hefest (o Vulcà) de Rubens |
És la deessa de la guerra, la saviesa la intel·ligència, l'artesania, i patrona d'Atenes. És també anomenada Pal·las. Atena és filla de Zeus i està casada amb Metis. Porta sempre amb ella un escut anomenat ègida que li va donar el seu pare Zeus i va sempre acompanyada per la deessa Niké, la deessa de la victòria. Així doncs, els seus atributs són l'armadura, la llança, l'escut amb els quals ja va néixer, l'olivera, l'òliba i la serp. És coneguda com a una deessa amb esperit de guerra però manca del caràcter violent i irreflexiu.
 |
| Atena pensativa. Estela del 460 aC. Museu de l'Acròpolis, Atenes. |
Àrtemis (Diana)
Àrtemis és la deessa de la cacera i protectora dels animals i dels boscos. Va néixer dels amors de Zeus i Leto. Quan Leto era a punt de donar a llum, no trobava cap terra que l'acollís per por de la venjança d'Hera, fins que arribà a una illa, anomenada Delos, on a la fi va poder donar llum als seus dos bessons: primer Àrtemis, que ajudà seguidament a néixer el seu germà Apol·lo. Per això Àrtemis, encara que restà sempre verge, és també la deessa dels parts. És representada com una donzella vestida amb una túnica curta que du un arc i un buirac ple de fletxes amb les quals castiga els mortals que la ofenen. Sovint apareix acompanyada d'un cèrvol o d'un gos de caça. Quasi sempre és als boscos, caçant en companyia de les seves nimfes.
 |
| Àrtemis pintada al segle XIX per Francesco Hayez |
Apol·lo (Apol·lo)
Apol·lo és fill de Zeus i Leto, i germà bessó d’Àrtemis. És conegut com el déu de la música, de l'endevinació, l'harminia i del sol. Presideix el cor de les nou Muses, divinitats de les arts. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen malalties, però també és el déu guaridor i purificador. Molts santuaris dedicats a Apol·lo eren oracles, el més important dels quals era el de Delfos. És representat com un jove molt bell i amb els cabells foscos cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquena un buirac. El seu animal és el corb, o a vegades el llop i viatja amb un carro de cignes. Els seus atributs són la lira, l'arc, les fletxes, el trípode i el sol.
 |
| Estàtua romana d'Apol·lo (segles I/II dC). |
Hermes(Mercuri)
Hermes és el déu grec de la fecunditat i dels morts, conegut com a protector dels comerciants, dels viatgers, dels lladres i dels pastors. Fill de Zeus i Maia, una mortal, nasqué en una cova i poc després s'escapà del bressol, robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo i en sacrificà dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. Tanmateix, va trobar una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo descobrí el lladre de les vaques i va portar a Hermes davant Zeus perquè imposés justícia. Però al final Apol·lo acordà amb Hermes intercanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or i d'algunes nocions d'art endevinatòria. Es representa Hermes com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.
 |
| Una escultura del déu romà Mercuri, de l'artista flamenc Artus Quellinus (s. XVII). |
Eros(Cupido)
És el déu de l'amor, igual que la seva mare Afrodita, que l'havia infantat dels seu amor amb Ares. Era imaginat com un adolescent o nen alat i entremaliat que es diverteix inflamant d'amor els cors amb les seves fletxes. Magrat la seva aparença innocent, el temien mortals i immortals, i fins i tot, era respectat per Zeus o la seva pròpia mare, ja que sabien que ni tan sols ells eren fora de l'abast de les seves fletxes.
 |
| Eros, Museu Capitolini, Roma |
Dionís(Bacus)
Dionís déu de la naturalesa i les flors també es conegut com el déu del vi i de la vinya. Com a rituals consagrats a Dionís es van originar el teatre i les orgies o bacanals, cerimònies nocturnes en què els fidels pretenien ser posseïts pel déu en un deliri místic. És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa o el tirs a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici compost de bacants i sàtirs. L'atribut de Dionís és pròpiament el vi.
 |
| Estàtua de Dionís al Museu del Louvre. |
1r Batx
Comentaris