21 d’abril del 2017

EL LLATÍ A L'ACTUALITAT

Avui en dia trobem moltes expressions llatines que formen part del nostre llenguatge quotidià i que perduren en el dia a dia de les persones, sense que moltes vegades en en adonem. Aquestes expressions s'anomenen llatinismes: són paraules o expressions llatines que s'usen en una altre llengua, sobretot en contexts científics, cultes o elevats. Alguns dels més utilitzats són:

-Accèssit: (accedo, “apropar-se”). Un cop donats els primers premis, l’accèssit és el premi atorgat a les obres de prou qualitat, que també mereixen un reconeixement.

Exemple: L'Eva es va presentar al concurs de literatura de Sant Jordi, i va guanyar el primer premi. Però jo, que també m’hi vaig presentar, vaig guanyar l’accèssit.

-Addenda: (addo, “coses que s’han d’afegir”). Notes addicionals al final d’un escrit, especialment d’un llibre, per tal de completar-lo o corregir-lo.

Exemple: Al cap de dos anys de la seva publicació, l’autor del llibre va adjuntar a les noves edicions una addenda, en la qual, hi havia informació actualitzada i nova.

-Agenda: (ago, “coses que s’han de fer”). Llibre o quadern en el què cada full correspon a un dia o diversos dies de l’any, i que serveix per anotar-hi, per tal de no oblidar-les, les coses que una persona ha de fer.

Exemple: Recordeu d’apuntar els deures a l’agenda per tal de fer-los.


-Àlies: (“altrament”). Sobrenom que se li aplica a una persona, animal o cosa, per tal de nombrar-lo amb un nom diferent al que en realitat és.

Exemple: Carla, àlies la Carli. La Carli no és el seu nom; és el seu àlies.

-Àlter ego: (“un altre jo”). Persona en la qual una altra té tanta confiança, en tot en general, o en diferents temes, com d’ell mateix.

Exemple: La meva germana és el meu àlter ego. 

-Desideràtum: (del participi de perfet, desidero, “cosa desitjada”). Totes aquelles coses desitjades que volem els humans.

Exemple: Faré la desiderata del curs vinent.

-Esnob: (anglès snob) Persona que imita amb afectació les maneres o opinions,d’aquells a qui considera distingits o de classe alta per aconseguir aparentar ser igual que ells. Es sol dir que prové de “sine nobilitate”, és a dir, sense noblesa, que abreviat seria s-nob. 

Exemple: Ell és un esnob, que tant sols vol aparentar ser el que no és.

-Lapsus: (“relliscada, error”). Error que es comet sense adonar-se’n parlant o escrivint.

Exemple: Mireia, ahir al dictat que vam fer, deuries tenir un lapsus, perquè vas escriure Hola, sense H.

-Maremàgnum: (de mare i magnus, “mar grossa”). Caos, guirigall, confusió.

Exemple: Ara mateix, la meva vida és un maremàgnum, no tinc les idees gens clares. 

- Plus ('més'): Quantitat que es dóna de més.

Exemple: M'han donat un plus pel treball de la setmana passada.

- Post data o postdata (coses escrites més tard) Allò que s'afegeix a una carta després de ser signada i datada.

Exemple: Pd: de part de la teva millor amiga

-Quid:  Punt essencial 

Exemple: Aquest és el quid de la qüestió.

- Statu quo ('estat en el qual') Estat actual de les coses, situació en què es troben.

Exemple: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova el statu quo comunitari.

- A posteriori: Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets observats. 

Exemple: Raonar a posteriori.

- A priori: Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets. 

Exemple: Condemnar a priori.

- In extremis: En els darrers moments 

 Exemple: Han marcat un gol in extremis.

- In fraganti: En el moment de fer una acció reprensible. 

Exemple: La veïna, que anava a regar les plantes, va sorprendre els lladres in fraganti.

- Curriculum uitae: Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. 

Exemple: Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses.

- Deficit (en llatí 'falta')  Allò que manca. Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni, considerat normal. 

Exemple: Dèficit de vitamina A.

- Referèndum:  Votació directa del poble per a aprovar o no una decisió política d'especial transcendència. En origen és el gerundi del verb refero (referendum) amb el sentit 'per ser consultat'. 

Exemple: L'ant que ve ja tindreu l'edat per votar en el referèndum de l'estatut.

- Viceversa (de uice uersa 'a la inversa') Invertint l'ordre de dos termes, al contrari. 

Exemple: Ens van fer traslladar tots els llibres de la banda esquerra a la dreta, i viceversa.

Tal i com podeu veure, alguns d'aquests llatinismes els utilitzem en la nostra vida quotidiana, i també són els noms d'alguns llocs coneguts com a Barcelona que trobem un centre comercial anomenat Maremagnum, quan utilitzem cada dia l'agenda per apuntar els deures,  quan sentim a les notícies que un jugador ha marcat un gol in extremis o fins i tot quan entreguem al nostre currículum a una empresa per tal de trobar feina. 



Mireia Recuero Solà
1r Batx

6 comentaris:

Martina Vilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martina Vilar ha dit...

Vaia!! Quina entrada més interessant. Avui en dia encara utilitzem paraules en llatí, ara bé no ho sabia que hi havia paraules que eren amb llatí, per exemple: "agenda", "postdata" i altres paraules.

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Molt bona! He estat fent el treball de llatí dels llatinismes, i hi havia algun d'aquests que no els havia trobat, així que m'ha anat molt bé.
És un sentiment molt estrany pensar que aquestes expressions que nosaltres fem servir actualment, existeixen des de fa centenars d'anys, és una cosa que no hem de perdre mai, ja que ens enriqueix molt a nosaltres i a la nostra llengua.

Anònim ha dit...

Aprofitant aquesta entrada, deixa'm dir-te que després de que a Quart haguem estudiat més llatinismes, te n'adones de la gran quantitat que en podem trobar en el llenguatge escrit i parlat.
Quan llegeixes les paraules que tu ens has donat te n'adones que són realment d'origen llatí, però n'hi ha algunes com "àlies" que l'arrel de la paraula no sembla pas precisament llatina.

Unknown ha dit...

Quina entrada més interessant Mireia! Jo utilitzava algunes d'aquestes paraules sense saber que el seu orígen i el seu significat eren llatins ja que són paraules que ens hem apropiat completament i que utilitzem molt en el dia a dia.

Carla Erra ha dit...

Veure els llatinismes que fem servir a la nostra vida quotidiana és molt curiós ja que pròpiament la nostra llengua ve del llatí, i al ser molt semblants les dues llengües hi ha paraules que ens sembla que podrien ser pròpies de la nostra, però realment no és així. Personalment el que més m'ha cridat l'atenció ha ser "àlies". Sembla realment que sigui originari del català!

TÀRRACO

Tots coneixem la ciutat de Tarragona, però pocs saben el seu origen i la gran importància que va tenir en l'època clàssica... En aquella...

Popular Posts