10 de març de 2017

LES TRES GRÀCIES O CÀRITES

Les tres Gràcies, eren tres deesses filles de Zeus i la nimfa Eurinome, filla de tità Oceà. Els seus noms eren Eufrosine, Talia i Aglaia tot i que aquesta última va ser nombrada pels historiadors com ''Aglaia''. 
Les tres Gràcies de Peter Raul Rubens
Eren les deesses de la bellesa, de l'encanteri i l'alegria, no es pot afirmar quina era la qualitat exacte de cada una d'elles però si que s'ha sap que a més a més de ser deesses, cada una comptava per una característica especial com per exemple la joventut, l'esplendor o el bon gust. 

Eren joves i belles ja que mai van presumir de ser-ho, eren modestes i fins i tot tenien el cabell mal recollit atès a que es passaven molt de temps ballant i divertint-se. Solien anar vestides amb una túnica, encara que en moltes altres representacions apareixien completament nues

Les Gràcies presidien  els banquets, les danses, celebracions i tot allò que hi ha el món agradable, plaent, interessant i atractiu. Eren capaces de proporcionar tota l'alegria tan a déus com a mortals   

Eren una de les companyies més comunes dels déus de l'Olimp, especialment de la deessa Afrodita i del déu Eros.  

Una de les característiques més destacades sobre les Tres Gràcies és que sempre estan representades juntes i mai separades.

                           

Per més informació fes click aquí.

Salima Boudour
4t ESO

7 comentaris:

Miquel ha dit...

Que interessant és sempre la mitologia! Però per què de Zeus i una Oceànide en van sortir tres deeses de les coses bones de la vida?

Mireia Recuero Solà ha dit...

Una entrada molt interessant! Tal com està representat en la presentació que has adjuntat, les tres gràcies han sigut molt representades durant les diferents èpoques. Malgrat que sempre les veiem representades juntes i normalment amb els mateixos atributs, podem copsar clarament diferències entre els quadres dels diferents pintors. De fet, la diferència més clara la trobem entre les tres gràcies de Rubens i les de Rafael. A diferència de Rubens, Rafael pinta les tres gràcies totalment iguals pe fet que en el Renaixement hi ha un prototip de dona, com l'home de Vitruvi. En canvi Rubens, ens mostra la carnalitat. Venint del Renaixement, una època de perfeccions, Rubens ens pinta un quadre sense complexos, ens mostra la carn com un do. Tanmateix, es pot apreciar aquesta diferència en el fons del quadre. Rubens ens pinta un fons simbolitzant el paradís de la creació, la felicitat, mentre que Rafael ens mostra la puresa absoluta, arquetips en mig del no res.

Ferran Gil ha dit...

Tal com ho has explicat tu, entenc que vindrien a ser com tres elements inseparables que representaven, per dir-ho d'alguna manera, la bellesa i el presumir. No m'ha quedat clar què vols dir quan dius que són una de es companyies més comunes dels déus de l'Olimp.

Angie Pérez ha dit...

Com molt bé has mencionat Salina a l'Antiga Grècia les Gràcies representaven la joventut, l'amor, la bellesa però també l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc. Pels renaixentistes en canvi, encarnen la castedat, l'amor i la bellesa com molt bé ha sapigut descriure la Mireia amb les representacions de Rubens i Rafael. També he trobat que alguns especialistes s'han dedicat a analitzar aquest quadre i han pogut veure com era originalment. La dona de la dreta dissimulava un gest de pudor, la dona de l'esquerra era l'única en oferir una poma i la dona del mig sostenia per les espatlles a les altres dues dones, en canvi en la versió definitiva, la dona de la dreta sosté una poma i la del mig també, en comptes de tocar l'esquena de l'altra.

Vinyet Vila ha dit...

Una entrada molt interessant Salima! No havia sentit a parlar gaire de les tres gràcies, però si sabia que normalment s'ajuntaven amb les muses i la deesa Afrodita a les seves festes.

Martina Vilar ha dit...

Un article interessant, Salima! No havia sentit mai aquesta mitologia i ho he trobat interessant. I és curiós que aquestes noies sempre estiguin juntes.

Miquel ha dit...

Us heu fixat com representaven la bellesa amb sobrepès? és molt diferent d'avui en dia...