LES TRES GRÀCIES O CÀRITES

Escrita per -
Les tres Gràcies, eren tres deesses filles de Zeus i la nimfa Eurinome, filla de tità Oceà. Els seus noms eren Eufrosine, Talia i Aglaia tot i que aquesta última va ser nombrada pels historiadors com ''Aglaia''. 
Les tres Gràcies de Peter Raul Rubens
Eren les deesses de la bellesa, de l'encanteri i l'alegria, no es pot afirmar quina era la qualitat exacte de cada una d'elles però si que s'ha sap que a més a més de ser deesses, cada una comptava per una característica especial com per exemple la joventut, l'esplendor o el bon gust. 

Eren joves i belles ja que mai van presumir de ser-ho, eren modestes i fins i tot tenien el cabell mal recollit atès a que es passaven molt de temps ballant i divertint-se. Solien anar vestides amb una túnica, encara que en moltes altres representacions apareixien completament nues

Les Gràcies presidien  els banquets, les danses, celebracions i tot allò que hi ha el món agradable, plaent, interessant i atractiu. Eren capaces de proporcionar tota l'alegria tan a déus com a mortals   

 Eren una de les companyies més comunes dels déus de l'Olimp, especialment de la deessa Afrodita i del déu Eros.  

 Una de les característiques més destacades sobre les Tres Gràcies és que sempre estan representades juntes i mai separades.

                           

Per més informació fes click aquí.

Salima Boudour
4t ESO

Comentaris

Miquel ha dit…
Que interessant és sempre la mitologia! Però per què de Zeus i una Oceànide en van sortir tres deeses de les coses bones de la vida?
10 de març del 2017, a les 10:51
Mireia Recuero Solà ha dit…
Una entrada molt interessant! Tal com està representat en la presentació que has adjuntat, les tres gràcies han sigut molt representades durant les diferents èpoques. Malgrat que sempre les veiem representades juntes i normalment amb els mateixos atributs, podem copsar clarament diferències entre els quadres dels diferents pintors. De fet, la diferència més clara la trobem entre les tres gràcies de Rubens i les de Rafael. A diferència de Rubens, Rafael pinta les tres gràcies totalment iguals pe fet que en el Renaixement hi ha un prototip de dona, com l'home de Vitruvi. En canvi Rubens, ens mostra la carnalitat. Venint del Renaixement, una època de perfeccions, Rubens ens pinta un quadre sense complexos, ens mostra la carn com un do. Tanmateix, es pot apreciar aquesta diferència en el fons del quadre. Rubens ens pinta un fons simbolitzant el paradís de la creació, la felicitat, mentre que Rafael ens mostra la puresa absoluta, arquetips en mig del no res.
11 de març del 2017, a les 18:33
Anònim ha dit…
Tal com ho has explicat tu, entenc que vindrien a ser com tres elements inseparables que representaven, per dir-ho d'alguna manera, la bellesa i el presumir. No m'ha quedat clar què vols dir quan dius que són una de es companyies més comunes dels déus de l'Olimp.
14 de març del 2017, a les 9:21
Angie Pérez ha dit…
Com molt bé has mencionat Salina a l'Antiga Grècia les Gràcies representaven la joventut, l'amor, la bellesa però també l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc. Pels renaixentistes en canvi, encarnen la castedat, l'amor i la bellesa com molt bé ha sapigut descriure la Mireia amb les representacions de Rubens i Rafael. També he trobat que alguns especialistes s'han dedicat a analitzar aquest quadre i han pogut veure com era originalment. La dona de la dreta dissimulava un gest de pudor, la dona de l'esquerra era l'única en oferir una poma i la dona del mig sostenia per les espatlles a les altres dues dones, en canvi en la versió definitiva, la dona de la dreta sosté una poma i la del mig també, en comptes de tocar l'esquena de l'altra.
14 de març del 2017, a les 9:23
Unknown ha dit…
Una entrada molt interessant Salima! No havia sentit a parlar gaire de les tres gràcies, però si sabia que normalment s'ajuntaven amb les muses i la deesa Afrodita a les seves festes.
14 de març del 2017, a les 9:25
Martina Vilar ha dit…
Un article interessant, Salima! No havia sentit mai aquesta mitologia i ho he trobat interessant. I és curiós que aquestes noies sempre estiguin juntes.
14 de març del 2017, a les 16:32
Miquel ha dit…
Us heu fixat com representaven la bellesa amb sobrepès? és molt diferent d'avui en dia...
24 de març del 2017, a les 10:57
Karina Szabo ha dit…
Molt interessant saber que les Tres Gràcies eren l'ànima de la festa i feien molt bona companyia als déus de l'Olimp. No pot faltar mai algú que animi una festa! Es nota que les tres eren persones molt humils, ja que no presumien del seu aspecte i de tenir unes qualitats que tothom voldria tenir, i pel que sembla anaven juntes a tot arreu passes el que passes. Molt bona entrada!
10 d’octubre del 2018, a les 13:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació