EL RAPTE D'EUROPA

El rapte d'Europa


A la càlida ciutat de Tir regnava Agenor, un rei casat amb una ninfa amb la qual tenia cinc fills i una única filla, Europa. Europa tenia el rostre més delicat que es pot imaginar, un somriure lluminós i una mirada molt dolça i suau. El seu pare sabia que una dona com ella, podria tornar bojos d’amor els homes i, per això, no deixava que sortís sola, només acompanyada dels seus germans o de les seves amigues. Així doncs, ningú, a part dels déus, podia veure-la. Zeus va quedar fascinat per la seva bellesa i es va acabar obsessionant amb ella.

Un dia, mentre Europa passejava vora la platja, collint flors, va veure un brau molt bonic, fort i de pelatge blanc i va decidir acostar-s'hi, encara que les seves amigues li van dir que no ho fes. El va acariciar i, seduïda per ell, va pujar-hi al damunt i, de cop i volta, el brau va sortir volant amb ella a sobre.

El brau es va endur Europa a l'illa de Creta i allà li va revelar la seva vertadera identitat. Resulta que el brau era Zeus, que havia canviat d'aspecte ja que s'havia enamorat d'ella i sabia que ella no l'acceptaria per ser qui era, el déu més important de l’Olimp. Seguidament van fer l'amor i al cap d'un temps tingueren tres fills: Minos, Radamantis i Sarpendó. Després Zeus se'n va tornar a l'Olimp i perquè quedés constància del seu amor amb Europa, va crear una constel·lació que encara existeix.

En el següent enllaç podeu trobar el mite del Rapte d'Europa segons Ovidi:

Còmic del rapte d'Europa fet per nosaltres
Aquest mite va inspirar el nom del continent, que es pronuncia de la mateixa manera en totes les llengües i s'escriu també de manera semblant degut a petites diferències en l'ortografia de cada llengua. 

En les monedes de 2 euros gregues es pot trobar aquest dibuix en una de les cares: 


Moneda de 2 € grega



En l'actualitat també es poden trobar estàtues que representen a Europa sobre el llom del toro.


El rapte d'Europa, Torremolinos


El rapte d'Europa, Mataró, Catalunya

Genís González 
Ioana Sofrea
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt interesant l'entrada! Mai m'hauria imaginat que el nom del continent d'Europa, pogués tenir una história al radera com aquesta. M'ha agradat saber que el nom del nostre continent prové de una nimfa dolça i bonica.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES