LA DIVISIÓ DEL DIA DE GRECS I ROMANS

GRÈCIA

Els grecs en el període més antic dividien la durada de la llum del dia en tres parts:

ἕως (heos): l'alba o el matí, en el sentit més ampli.

μεσὸν ἡμέρας (fonda heméras): el migdia.

δείλη (déile): la tarda.

Aquesta divisió es va anar reformant amb el temps. La nit, per influència del llenguatge militar, es va passar a dividir en quatre parts iguals anomenades φυλακαί (phýlakai: "guàrdies, vigilàncies"). Aquesta denominació va ser imitada dels romans amb el nom de vigiliae. 

ROMA

Els Romans van dividir la durada de la llum del dia en dotze hores comptades des de l'alba fins al crepuscle. Es referien a les hores amb l'ordinal, de manera que a la una li deien "primera hora" i així successivament fins a l'"dotzena hora". Podem comprendre, llavors, que si 01:00 era l'alba i les 00:00 era el capvespre, les 18:00 era el migdia.

Aquest sistema s'adequava als rellotges de sol, però tenia la pega que les hores tenien diferent durada segons cada dia i cada lloc. Per tant, en el solstici d'estiu, tenien una durada més llarga segons si es situaven més al nord, i en el solstici d'hivern més curta.

 

La nit es va dividir al principi en quatre vigílies. En l'exèrcit va perviure aquesta antiquíssima divisió en les guàrdies nocturnes, però ja al final de la República, es va adoptar la divisió en dotze hores, origen del nostre horari modern.

Alba Mustarós

1r batx