1 de juny de 2012

"EL SOLDAT FANFARRÓ", CONTINUACIÓ DE L'ARGUMENT

L'altre dia vaig explicar el primer capítol l'obra més famosa del dramaturg romà Plaute, "El soldat fanfarró", acompanyat d'una breu explicació de l'autor. Bé doncs, avui us explicaré la resta de la comèdia, que és ben entretinguda.

 Plaute



Ens vam quedar a l'escena primera, quan Palestrió, juntament amb  el vell encantador Periplectòmenes, el jove enamorat Pleusicles i la seva parella Filocomàsia, havien planejat que desdoblarien la personalitat de la jove enamorada per tal d'enganyar els sentits del que vigilés el pas entre les dues cases. 

Doncs la història continua. Els del cantó de Pleusicles i Filocomàsia decidiran negar tot allò que els servents de Pirgopolinices diguin que han vist, com Esceledre, que va enganxar la parella mentre es besaven, i dient que tot el que ha vist en realitat no ho ha pogut veure sinó que ha estat producte de la seva imaginació el faran tornar boig perquè faran que ni ell mateix pugui confiar en allò que ha vist. 


A part d'això diran que ha vingut la germana bessona de Filocomàsia amb el seu amant a visitar la seva germana, i que s'allotgen a casa de Periplectòmenes. D'aquesta manera no hi haurà sospites.


Representació en Lego de la comèdia.
A l'esquerra Palestrió, i a la dreta el soldat Pirgopolinices

Poc més tard, inventen un altre pla per permetre que els enamorats se'n vagin tranquils a casa seva. Fan creure a Pirgopolinices i a Esceledre que la dona de Periplectòmenes està enamorada de Pirgopolinices, (Periplectòmenes no té dona, és una clienta i amiga seva que es fa passar com a tal). Amb l'ajut d'Acrotelèucia (la suposada dona) i Milfidipa, serventa d'Acrotelèucia, posen en marxa el pla.

Pirgopolinices s'ho creu tot i diu que vol casar-se amb la dona del vell, però abans ha d'alliberar Filocomàsia (ja que Palestrió l'ha forçat a fer-ho). Li diu que se'n vagi, que ja no la vol i que pot endur-se tots els presents que ell li havia fet. Pleusicles es fa passar pel mariner que portarà a Filocomàsia, la seva suposada germana i la seva suposada mare de retorn a Atenes; i la va a buscar a casa de Pirgopolinices. 


Filocomàsia fa veure que li sap molt de greu separar-se perquè l’estima molt i marxa amb Pleusicles; i Palestrió també marxa amb ells dos. Pirgopolinices se n’adona que l’han estafat, acaba reconeixent el seu error i fins i tot creu que és just l’escarment que ha rebut per la seva dolenteria.

Així, finalment la història acaba bé per tots: Pleusicles i Filocomàsia poden lliurar-se d'aquell amo corrupte i per fi estimar-se sense traves i Pirgopolinices ha après una lliçó i abandona la seva vida de maldat. Que bé!


L'obra representada al teatre de Tarraco, el dia de la nostra excursió




Martí Guallar
1r Batx

















3 comentaris:

Montse ha dit...

Martí, vas riure molt a Tarraco!! ara que ens has explicat l'argument, podries endinsar-te en els tipus de personatges que apareixen a les obres de Plaute.

Anna Solà ha dit...

Bona entrada Martí! Ens porta bons records aquesta entrada. A més, la història és molt divertida i amena, no sabia que en el temps dels romans ja pensaven coses tan enginyoses.

Juhy Javier Dominguez ha dit...

M'ha agrdat molt aquesta entrada sobretoto com tu ja saps, els alumenes de 1er i 2on de Batx vam anar a Tarragona a fer-la i em porta molts bons records ja que vaig riure molt i m'ho vaig passar molt bé.
Molt bona entrada!