HUMOR DE ROMANS

 "Uertere pollicem" va ressonar al Colisseu. L'emperador acabava d'ordenar la mort d'un dels gladiadors estenent el polze cap avall. No cal haver Ben-furts per saber que allò significava la màxima pena. Però, treure la llengua significava burla? Fer les banyes resultava grotesc? Hi havia algun gest que amagués intenció seductora?

Un innovador estudi ha recollit 110 gestos de l'època romana que perduren en els nostres dies. El resultat és una base de dades amb tots els signes i 580 textos que els documenten. Vegem-ne alguns:

Orelles:  A Espanya, Itàlia, Brasil, Uruguai i Argentina és comú felicitar els aniversaris estirant de les orelles als compleixen anys. L'origen d'aquest costum està en l'època romana. Antigament es feia un gest molt semblant: es tocava el lòbul de la persona a la qual havien de recordar alguna cosa. Així mateix, també es tocaven seu propi lòbul quan volien fer memòria. Per això, avui s'estira l'orella quan algú compleix anys: per recordar el temps passat.

Silenci: "Però ell, portant-se l'índex als llavis, atònit per la por, va dir: calla, calla". Es tracta d'un text d'Apuleu, concretament de Les metamorfosis (única novel · la romana que ha sobreviscut sencera), que ha donat compte d'un gest molt comú entre nosaltres, el d'imposar silenci.

Aprovació: Un dels emblemes més interessants és el del gest que feien els romans a l'hora d'afirmar o negar. Per comunicar aprovació es feia el mateix que ara: moure el cap amunt i avall. Tanmateix, la sorpresa ha arribat en investigar la negació. Encara que els romans coneixien el moviment lateral d'esquerra a dreta, no era aquest el que utilitzaven normalment per dir no, sinó que tiraven el cap cap enrere. El més curiós és que aquest emblema existeix encara en algunes parts d'Itàlia, Malta, Grècia i Turquia.

Nombres: Els romans podien expressar amb els dits qualsevol número entre l'un i un milió. El sistema consistia a representar les unitats amb 18 gestos diferents realitzats amb els dits de la mà esquerra (el cor, l'anular i el dit petit expressaven les xifres de l'1 al 9, i amb el polze i l'índex les desenes). Amb la mà dreta s'expressaven les centenes i milers mitjançant 18 gestos. La posició de les mans respecte al pit, el melic o el fèmur expressaven les desenes i centenes de mil. Per al milió s'entrellaçaven les mans.

Un 'tant': Aixecar el dit cor mantenint la mà tancada era un gest obscè que intentava reproduir un penis erigint-se des del escrot. "Tu també et burles de mi, lladre, i em mostres el dit impúdic quan t'amenaço?", Diu un poema romà.

Espetegar els dits: En llatí es diu crepitus digitorum, el gest de fer crepitar els dits servia per enviar un senyal a algú perquè fes alguna cosa que ja se sabia. Tíbulo el nomena en els seus Triaves com la manera d'ordenar la seva dona que li obri les portes de casa.

Les banyes: Hi ha un mosaic del segle VI d. C. amb un personatge que fa el gest de les banyes amb una mà: aixecar els dits petit i índex amb el puny tancat. El seu significat variava si es feia cap amunt o cap avall. D'aquesta última manera significava, com avui, allunyar el mal. És, per tant, un gest de protecció, com també ho és creuar els dits índex i cor. Eren símbols de defensa davant el mal d'ull.

'Talla, talla': El gest en to de burla per advertir a algú que pari de parlar quan la seva verborrea es fa insuportable roman igual avui. Consisteix a mantenir els dits junts i estirats horitzontalment i ajuntar-los i separar-los alternativa i ràpidament del polze.

Cames creuades: Seure amb les cames creuades era considerat malèfic en l'antiga Roma. També ho era seure amb les mans entrellaçades i col·locades sobre un genoll o amb els dits entrellaçats. En concret, aquestes postures podien perjudicar alguns processos com el part (estava prohibit seure així davant d'una dona embarassada) o la presa de decisions en una reunió.

Tocar-se la barba: Per als romans, el que es palpa la barba parla calmosament. El costum d'afaitar-amb un barber no comença fins al segle II a. C. La doctora Fornés afirma que "de fet, els primers barbers, procedents de Sicília, van arribar a Roma l'any 300 a. C., encara que els romans ja s'afaitaven sols molt abans".

Cap alt: Es refereix a això Petroni, quan parla d'un personatge que sap que rebrà una herència i estava orgullós de la seva recuperació moral i econòmica. D'aquesta manera, aixecant la barbeta, manifestava el seu orgull.

Tocar-se el nas: Aquest gest no és avui, com tampoc ho era en l'antiga Roma, senyal de bona educació. Els romans consideraven que mantenir el nas net era símbol de bona educació. Sonar a una altra persona era una gest amb un altre significat: tractar-lo com a un nen.

Treure la llengua: Estava prohibit treure la llengua, fins i tot quan tossia, i passar-se la llengua per sobre dels llavis. Aquests gestos podien donar a entendre a una altra persona que s'estava convidant a una relació més íntima. No obstant això, treure amb força la llengua s'entenia com una burla. Les primeres manifestacions que els investigadors han trobat sobre això es refereixen als "irreductibles" gals que es burlaven dels romans. Tot i això, sembla que el gest ja es feia en les cultures mediterrànies antigues, com indica un passatge de la Bíblia. 

'Exquisit': Ajuntar els dits índex i polze, i besar es realitzava com a gest a les estàtues de déus o en entrar en llocs sagrats. Avui s'utilitza tant per llançar un petó a algú com per expressar satisfacció davant una cosa que ha agradat molt.

Besar a la boca: A l'antiga Roma era comú que l'amant o un familiar del moribund li besés a la boca per rebre l'ànima de la persona que deixava aquest món. Això es pot traslladar també avui en dia.

Orelles d'ase: "Imitar amb les mans unes orelles blanques". Mostra els palmells de les mans amb el polze tocant les orelles i movent els dits també significava burla fa dos mil anys. Per als romans, era imitar les orelles d'un ase.

FAEMINO Y CANSADO EN...UNA DE ROMANOS:

SKETCH DE ROMANOS:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/humor-en-el-archivo-de-rtve/faemino-cansado-sketch-romanos/901487/

María Rodríguez

1r batx