3 de febrer de 2012

L'EDUCACIÓ A ROMA FINS AL SEGLE II aC.

En aquesta època de la història de Roma, l'educació dels nois es limitava a la preparació que podia donar-li el seu pare. Es tractava d'una educació de camperols, basada fonamentalment en el respecte als costums dels avantpassats. Des de la infància se'ls ensenyava que la família de la qual eren membres constituïa una autèntica unitat social i religiosa. Els poders estaven tots concentrats al cap, al pater familias, que era el propietari de tot, amb dret de vida i mort sobre tots els membres de la família.



Família romana

Fins als set anys, era la mare l'encarregada de l'educació dels fills. La mare era la mestra a casa: exercia un paper de moltaimportància. No es limitava a només donar a llum al fill, sinó que després continuava la seva obra cuidant-lo física i moralment. Per això la seva influència en el fill era important per a tota la seva vida.

A partir dels set anys, era el pare qui prenia la responsabilitat de l'educació dels fills. Un pare ensenyava al seu fill a llegir, escriure, utilitzar les armes i conrear la terra, alhora que li ensenyava quines eren les bones maneres, la religió, la moral i el coneixement de la llei. El nen acompanyava el seu pare a tot arreu.

A l'edat de 16 o 17 anys, els nois perfeccionaven la seva formació a l'exèrcit. Se'ls ensenyava amb durs càstigs: el covard era torturat fins morir. El general podia decapitar a qualsevol per la més petita desobediència, als que fugien se'ls tallava la mà dreta, i el seu aliment es basava en pa i llegums. Era una fase de la vida dels joves molt dura, però que havien de pasar per ella.



Exèrcit romà

D'altra banda, la nena, seguia sota la direcció i la cura de la seva mare, que li ensenyava a fer servir el teler i a dur a terme les tasques domèstiques.

Diapositives amb un resum de l'educació romana:

 


Particularment a mi m'ha sorprès molt això que el pater familias tingui el poder sobre la vida o la mort de la seva família. Què us sembla ha vosaltres? Quina opinió en teniu?

Alba Mustarós
1r Batx

7 comentaris:

Nadia alsinet ha dit...

Em sembla molt bèstia que el pare decidís sobre la vida i la mort de la família! Però crec que molta gent no recorria a la mort, si s'estimava a la seva família no ho hauria de fer...
M'ha semblat molt discriminatori que al home se l'ensenyi al exèrcit i a la dona les feines de casa, però també l'època no era la mateixa...
També penso que pobrets els nois quan anaven a l'exèrcit, ho devien passar molt malament!
Molt curiosa i bona entrada, m'ha agradat molt Alba!

Fatima El Attar ha dit...

Hi ha pares de famílies que no pensen abans de fer alguna cosa, la dona no s'hauria de quedar a casa fent la feina, encara que els homes ho diguin! I a sobre, els nois petits no han d'anar a l'exèrcit des de tant jove, primer s'ha d'ensenyar una bona educació!!
Molt bona l'entrada Alba, m'ha agradat molt!! :)

Fatima El Attar ha dit...

Hi ha pares de famílies que no pensen abans de fer alguna cosa, la dona no s'hauria de quedar a casa fent la feina, encara que els homes ho diguin! I a sobre, els nois petits no han d'anar a l'exèrcit des de tant jove, primer s'ha d'ensenyar una bona educació!!
Molt bona l'entrada Alba, m'ha agradat molt!! :)

Carla Solà ha dit...

A mi, també m'ha sorprés moltíssim l'ho del cap de família, penso que no hauria d'haver ningú que decidís per ningú, però el que també m'ha semblat molt fort el tema dels nens o més ben dit al exèrcit, que per nassos havien d'anar-hi, fins a un punt és normal que haguessin d'aprendre a lluitar però no crec que una persona que tingués por hagués de ser torturada fins a morir, a més a més que no es tracta d'una persona adulta, és tracta d'un nen que com molts d'altres tenen pors i inseguretats.

Moltes felicitats Alba per aquesta entrada :)

Martí Guallar Comas ha dit...

Molt bona ampliació d'un resum que vaig fer jo de l'educació romana aquí al bloc. Francament, sobta bastant aquesta manera de viure que tenien aquests avantpassats nostres. Em pregunto quina devia ser la "moral" dels romans, si després es castigaven nois de 16 a 17 anys amb la mort! Això no ho sabia i m'ha sorprès molt.

També, com dius tu, Alba, és força sorprenent que el pater familias tingués la possibilitat de decidir sobre la vida de la seva família, em semblen uns bèsties! Però suposo que ho hem de normalitzar si sabem que estem parlant dels inicis més remots de la civilització humana. Es va començar més primitiu i hem anat avançant fins que, suposem, som més civilitzats.

Però ¿no us fa por que per alguna raó es tornés enrere en el temps a cometre atrocitats humanes com les de fa només 70 anys amb el genocidi nazi? Jo crec que els humans som capaços, a vegades, de cometre actes terribles i totalment immorals, i hem d'estar sempre alerta per no relaxar-nos i deixar que es torni a repetir.

Carla Moreno Corral ha dit...

Yo veig que els nens tenan poca educasio si el portan a la gerra desda tan joves, i que las noies i les dones esrtiguesin a casa fen la feina tampoc ho veig be pero no i podem fer res eran les lleis d'avans i ara son las de ara bona la entrada Alba.M

Pau Laviña ha dit...

m'ha sorpress molt aquesta entrada ja que els nens jo em pensava que no anirien tan petis a lexercit pero les lleis d'abans son passat i les dones, ja que l'home treballava, hauria de cuidar als fills, etc...