15 de febrer de 2012

LA REPÚBLICA

Actualment coneixem la república com a una forma de govern en què el cap d'estat té caràcter electiu, i no hereditari com el d'un rei o un emperador. A l'antiga Roma la Repúbica, que va seguir la Monarquia (753-509 aC), fou ben bé això tot i que amb unes quantes diferències de les repúbliques d'avui.


La República romana fou el sistema polític i social que s'inicià després de l'esfondrament de la Monarquia amb l'expulsió del rei Tarquini el Superb per una revolta dels patricis l'any 509 a.C, perquè, a part d'haver estat corrupte i avariciós, va raptar la princesa Lucrècia i la va violar.


Tarquini el Superb i Lucrècia, per Rubens
A partir de llavors va sorgir una organització de l'Estat romà diferent: la República, que ve del llatí res publica, que vol dir 'assumpte d'interès públic'. Aquest sistema duraria fins el 27 d.C.

 Classes socials
Les classes socials van dividir-se diferent de com la Monarquia (patricis, plebeus, clients, esclaus), tot i que amb algunes semblances. En la societat romana de la República existien els homes lliures i els esclaus; després els homes lliures es podien dividir en ciutadans (patricis, plebeus i clients) o no ciutadans (estrangers i lliberts. és a dir, esclaus alliberats).

Els plebeus més enriquits o bé s'integraven en el nou ordre senitorial - llavors es deien nobilitas -, o bé formaven part de la classe intermèdia del poble i estaven dins de l'ordre eqüestre i, per tant, eren cavallers. Aquests últims s'anomenaven equitas.

El Dret de ciutadania (ius civitatis) era un tipus de privilegi que tenien tots els HOMES lliures nascuts d'un pare ciutadà, fossin plebeus o patricis, tot i que els patricis tenien tots els drets i els plebeus no.

Les diferències entre els drets dels patricis i els dels plebeus eren que aquests últims no podien exercir tots els càrrecs públics, no estaven autoritzats a impartir la justícia i que no tenien dret de propietat sobre les terres conquerides i tampoc podien casar-se amb cap patrici o patrícia.

Totes aquestes diferències classials van portar un seguit de revoltes plebees com la retirada al Mons Sacrum. Els patricis van cedir davant de les amenaces dels plebeus de fundar una nova ciutat, i, veient que era l'única manera de treure's de sobre les protestes, van fer diverses "compensacions" per posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus:

- Van crear els magistrats, càrrecs destinats a vetllar pels interessos de la plebs.

- A partir del 454 a.C es va començar a elaborar un codi de lleis anomenat Lleis de les dotze taules, que sembla ser que atorgaven algun dret més als plebeus.
Les institucions polítiques de la República 
Hi havia 3 òrgans principals que es controlaven mútuament: els magistrats, el Senat i les assemblees del poble o comicis.

  • Les magistratures eren una carrera política (cursus honorum), i eren temporals. La constitució republicana tenia una separació de poders per als diferents magistrats, amb diferent poder executiu. Les diferents magistratures eren aquestes:
Els cònsols (consules), que eren dos magistrats suprems que es canviaven anualment, tenien poder civil i militar.


Els censors (censores) eren encarregats del cens públic, el qual renovaven cada 5 anys tenint en compte el patrimoni dels ciutadans, i de la vigilància dels costums.


Els pretors (praetores) eren els administradors de la justícia.


Els qüestors (quaestores) tenien el poder sobre la hisenda pública.


Els regidors (aediles) proveïen la ciutat de queviures, controlaven la policia i          organitzaven jocs i festes.


Els tribuns de la plebs (tribuni plebis) eren protectors dels drets dels plebeus davant de la massa de diferents magistratures.


I qui eren els procònsols i propretors? Els governadors de les províncies!


Magistrats diversos

  • El Senat, primer compost per 300 senadors i al final 900, era una cambra de representació on els seus participants tenien un càrrec vitalici. Al principi, només els patricis podien accedir al càrrec, però després també van poder els plebeus.

Els seus càrrecs eren: vigilància sobre la religió nacional, política exterior (nomenar i rebre ambaixadors), organitzar i governar les províncies. En situacions de crisi el Senat podia nomenar un dictador, que dimitiria en 6 mesos, elegit entre els antics cònsols i amb plens poders.


Així eren els senats



  • Els comicis o assemblees del poble elegien els magistrats d'entre els senadors en un sufragi indirecte, indirecte perquè no podien votar individualment, sinó que votaven per grups: cúries i centuries. Proposaven algunes lleis i impartien justícia. En teoria, representaven la sobirania directa del poble, però en realitat dominaven els rics.




Martí Guallar
1r Batx

19 comentaris:

Montse ha dit...

Martí, podràs aprofundir en els aspectes polítics d'aquest període.

Martí Guallar Comas ha dit...

Ah, d'acord Montse. Ho faig ja?

Cristina Sandoval ha dit...

Les diferents fases de l'imperi Romà i les diferents classes socials les vam donar el trimestre passat, molt bona l'entrada,molt interessant.

Yasmina Mesa ha dit...

fa poc vam estudiar les parts de l'imperi i ja en tenim alguna idea! està molt interessant ja que hi han paraules més destacades i tal.. i no es fa tan pesada la lectura :-)

Natalia Ramirez ha dit...

Si,es veritat que vem estudiar les fases de l'imperi romà pero aqui esta mes resumit i s'enten mol bé!

Fatima El Attar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Juhy Javier Dominguez ha dit...

Recordo que fa unes quantes setmanes que vm fer aquest tema, però no tan profunditzat com ho has fet, encara que no m'agradi la política penso que l'entrada està molt bé i de la forma que ho has fet penso que és millor i més comprensible. Ara suposo que entendrre millor els tipus de classes socials que hi han i com es poden dividir.
Molt bona entrada :)

Aina ha dit...

Molt bona l'entrada. No se perquè però sempre m'han agradat els periodes de republiques en la història, suposo que és perquè es canvia alguna cosa.

Bernat Enrich ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pau Laviña ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Marquès ha dit...

esta molt be saber les parts del, imperi roma , tot i que ia les havia estudiat , aqui estan molt millor resumides i les entenc millor, bona entrada:)

Bernat Enrich ha dit...

M'ha semblat una entrada molt interesant perquè encara no m'havien ensenyat o no recordo el que eren els magistrats però una cosa que no acavo d'entendre es que els cònsols, els censors,els pretors els questors tot aquests noms son grups de magisratures no ??

Andrea Lázaro ha dit...

Martí molt bona entrada, lo de les classes socials ja ho tenia clar per què m'ha tocat a el treball de cinema de clàssics, però lo altre no ho sabia... ara ja em queda tot una mica mes clar, i ara ja serà mes facil entendre-ho(:

Yasmina Mesa ha dit...

aquest tema l'hem estudiat força i això es un breu resum molt interessant, encara que jo afegiria que intercanviaven esclaus als mercats per fer treballs durs... etc, els utilitzaven com a intercanvi, com si fòssin monedes. Sort que ja no es veuen aquestes coses, i si encara hi són, no hi han gaire cassos. Bona entrada Martí!

Fatima El Attar ha dit...

Tot això ja ho havíem estudiat a Socials, però el professor mai ens havia parlat sobre l'expulsió del rei Tarquini el Superb ni tampoc que havia fet perquè l'expulsessin!! Jo crec que ens ho tenia d'haver explicat!! Però l'entrada està molt ben explicada!!

Omaima Knidil ha dit...

Les classes socials de la república sabia menys o menys el que eren però ara està més ben explicat.
I això de la República m'ha ajudarà a estudia més perquè a mi també em tocar fer un treball sobre la república.

Yasmina Ketami ha dit...

Sempre la republica en la historia dels paisos anteriors té algun tipos de canvi ja que el poder del emperador o el rei ja no es poder divi o hereditari. Crec que la entrada esta molt ben aprofundida, molt bona feina Marti!

Adrià ha dit...

Per travtar-se d'un sistema polític d'una epoca antiga, es tracta d'un sistema el·lavoradissim i molt ben confeccionat.

Bona entrada Martí!

Adan Vidal ha dit...

Tot aixo ya ho hviem fet a socials, pero en aquests entrada esta mes resumit i millor explicada. BONA ENTRADA!