URBANISME: LA FUNDACIÓ D'UNA CIUTAT ROMANA

El model d'urbanisme que se seguia durant l'època romana es basava, com en molts altres aspectes, en el model etrusc i grec.

Relleu de la fundació d'Aquilea, Itàlia

Com per exemple l'existència del Decumanus Màximus, un carrer que travessava la ciutat d'est a oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. També estan basats en el model etrusc els rituals que es seguien per fundar una ciutat. En primer lloc es prenien els auguris per veure si els déus estaven a favor de la seva construcció. Després, el sacerdot feia un solc amb una arada marcant els límits dela nova ciutat (excepte les portes). Aquest solcs marcava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, on es construïen les muralles.

La quadricula que resulta de la unió entre les cardines, carrers paral·lels al Cardo Maximus, i els decumani, carrers paral·lels al Decumanus Maximus, s'anomenava planta hipodàmica ja que l'arquitecte que la va inventar es deia Hipòdam de Milet.

A l'encreuament dels dos carrers principals situaven el fòrum, una gran plaça que esdevenia el centre neuràlgic, comercial, geogràfic i polític de la ciutat, siguent l'equivalent de l'àgora d'una ciutat grega. Era una plaça porticada, envoltada per les tabernae (botigues), on hi havia els edificis principals, com ara el temple, la basílica i la cúria.

La planta hipodàmica consisteix en una distribució de carrers i cases en vies paral·leles en dues direccions que s'encreuen en un angle recte. Aquest estil urbanistic va aparèixer a l'època hel·lenística i va ser heredat posteriorment pels romans.

Algunes ciutats com Empúries i Lleó mantenen encara l'estructura d'un campament militar, de la qual deriven moltes altres ciutats.

Sovint la forma de les ciutats no era quadrada, sinó que s'adaptava als accidents geogràfics com ara desnivells o rius, com per exemple a Bàrcino, que té els angles retallats, o Tàrraco, construïda esglaonadament en terrasses.

Els carrers tenien la calçada empedrada i una vorera força alta. Sovint hi havia blocs de pedra de l'alçada de la vorera per impedir que els vehicles anessin massa ràpid, i perquè les persones poguessin travessar el carrer sense mullar-se per culpa de l'aigua de la pluja, fet difícil donat que hi havia clavegueres distribuïdes per tota la ciutat que seguien el traçat dels carrers.

Aquestes clavegueres sovint fetes de ceràmica o de plom, recollien l'aigua de les cases i la canalitzaven fins al riu més proper o fins algun camp proper. Algunes d'aquestes clavegueres encara s'utilitzen avui en dia, com per exemple a Tarragona i a Roma.

Pompeia

Alguns dels elements que es mantenien fora de les muralles eren, per exemple, la Necròpolis. La paraula necròpolis ve del grec "Nekropolis" significa "ciutat dels morts". Actualment la coneixem com a cementiri. Aquesta es situava fora de les muralles de la ciutat per qüestions higièniques o religioses, i en alguns casos perquè es prohibia enterrar persones dins els límits urbans. és per això que trobem monuments funeraris a les vies de comunicació com ara la via Augusta o la via de la Plata.
Actualement encara es construeixen els cementiris fora dels límits de la ciutat.

Si cliqueu aquí podreu jugar a construir una ciutat. A disfrutar!!!

Alba Villalmanzo

2n Batx