AQÜEDUCTES I PONTS ROMANS

Aqüeductes romans

Un aqüeducte és una construcció elaborada per l'ésser humà per a transportar aigua en gran quantitat d'un lloc a un altre. L’objectiu d’aquestes construccions era satisfer la demanda dels pobles per tal de poder tenir aigua per les seves activitats.

Per a transportar aquesta aigua, que procedia dels rius, feien servir un mecanisme de canalitzacions. Aquestes tant podien ser per sota terra, excavades a la roca de les muntanyes o amb canonades de pedra, ceràmica o plom.

Els aqüeductes eren construïts de manera que s’aprofités la inclinació del terreny per a que l'aigua tingués la velocitat desitjada i així evitar el cúmul de sediments i impureses. A més, per a sobrepassar els obstacles naturals, es feien construccions en fileres d’arcs sobreposades.

A la península Ibèrica hi destaquen tres aqüeductes:

- Aqüeducte de les Ferreres : Aquest aqüeducte, també anomenat com el pont del Diable, és un pont romà que transportava aigua del riu Francolí a la ciutat de Tàrraco. Situem aquest pont entre l’any 36 a.C i el 41 d.C. Té una llargada de 217 metres i una alçada màxima de 27 metres. Consta de dos pisos amb arcs, un format per 11 i l’altre per 25. Tota l’estructura fou construïda amb pedres regulars, i el canal que transportava l’aigua amb una base de calç i ceràmica.

- Aqüeducte de Los Milagros: Aquest aqüeducte pertany principalment a Mèrida. Tenia com a funció principal subministrar aigua a la regió de Lusitània. Aquesta aigua procedia de l’embassament de Prosèrpina. La construcció d’aquest pont la situem entre els anys 117 i 138 d.C., en l’imperi d’Adrià.

L’estructura estava formada per pilars i filades de granit o rajola, que eren enllaçades a través d’arcs de diferents altures. La seva màxima alçada era de 28 metres, i la longitud de 825 metres. Sabem que el motiu del seu nom és l’expectació que va causar el mateix aqüeducte fent pensar que era un miracle que els pilars es conservessin en peu.

- Aqüeducte de Segòvia: Aquest aqüeducte transporta aigua del riu Frío a la ciutat de Segòvia, en un recorregut de 18km. És una construcció romana de la segona meitat del segle I i a principis del segle II d.c. Aquest, està construït amb pedres de granit, procedent de la serra de Guadarrama. L’aqüeducte té 119 arcs i 120 pilars. La seva longitud és de 638 metres, i l’alçada és de 29 metres.

- Aqüeducte dels arcs: És un aqüeducte situat al municipi de Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. La data de construcció podria haver estat entre els segle IV i V. Aquest, estava construït amb una base de pedra lligada amb morter. Es va fer utilitzant la tècnica del encofrat de la que encara es poden veure les marques i en algun pilar un forats que els travessen d’un costat a l’altre. Encara avui en dia es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres.

Ponts romans

A la península Ibèrica s’hi poden apreciar uns 36 ponts romans, encara que alguns no se sàpiga del cert si són romans. El tret més significatiu d’aquests ponts és que estaven construïts de pedra, encara que n’hi ha algun que està fet amb fusta, i la bellesa que desprenen és deguda a l’ús de l’arc de mig punt o la volta.

- Pont d’Alcàntara: Pont més destacat de la península, situat a Càceres. Aquest passa per sobre del riu més llarg: el Tajo. Aquest pont està datat en el segle I d.C. i el seu enginyer va ser Gai Juli Lacer. És un pont de granit que consta de sis arcs i cinc pilars. Aquest, té una longitud de 214 metres i una alçària màxima d’uns 14 metres.

- Pont del Diable: Aquest pont està situat a Martorell sobre el riu Llobregat. És d'origen romà i formava part de la Via Augusta. Va ser edificat durant l'imperi d'Octavi August, sobre l’any 10 aC. Sobre el contrafort esquerre s'alça un arc i tot el pont està fet bàsicament amb un nucli de formigó. A causa de les crescudes del riu, ha estat refet en diverses ocasions.

- Pont de Salamanca: Aquest pont està situat a Salamanca. Passa pel riu Tormes i està establert en la via de la Plata. Aquest posseeix quinze arcs de mig punt d’un metre d’alçada, però constava d’uns 26. La seva datació es situa en el segle I d.C. la longitud era de 176 metres i l’amplada d’uns 3,70 metres.

Ruth Vivet
2n Batx