ELS ROMANS I EL MAQUILLATGE

Quan pensem en l’Antiga Roma, sovint ens venen al cap imatges de gladiadors, d’emperadors poderosos i de grans edificis com el Coliseu o el Fòrum. Però darrere d’aquestes escenes de conquesta i grandesa, s’amaga una faceta menys coneguda i més sorprenent: l’obsessió dels romans per la bellesa i el maquillatge. La cura personal no era un detall superficial, sinó un element clau que reflectia el prestigi social, el poder i fins i tot la moralitat.

ELS IDEALS DE BELLESA ROMANA

A Roma, la bellesa es considerava un reflex de la virtut i l’estatus social. Les dones de classe alta aspiraven a tenir una pell blanca, ja que això demostrava que no havien d’exposar-se al sol per treballar. Per aconseguir-ho, utilitzaven pólvores fetes de guis, farina o plom blancs, tot i que aquest últim era tòxic i perjudicial per a la salut.

Els homes, especialment joves i els membres de l'elit, també tenien cura de la seva aparença. L’absència de barba i una pell cuidada eren senyals de refinament. En aquest sentit, l’ús de cremes hidratants i perfums no era exclusiu de les dones.

MAQUILLATGE I COSMÈTICS ROMANS

Els romans utilitzaven diversos productes per destacar els trets facials:

Ulls i celles: Feien servir sutge i antimoni per delinear els ulls i donar-los profunditat. Les celles es perfilaven i, si calia, s’omplien amb carbó o altres pigments foscos.

Llavis i galtes: Es tenyien amb extractes de plantes com l’orcaneta o amb productes d’origen mineral, com el cinabri, que contenia mercuri i era tòxic.

Perfums i cremes: Els olis aromàtics i les cremes hidratants, fetes amb ingredients com la mel, la llet o l’oli d’oliva, eren molt populars per mantenir la pell suau i perfumada.

EL PAPER DELS ESCLAUS EN LA BELLESA

La bellesa a Roma era un assumpte tan important que les dones d’alta societat disposaven d’esclaves especialitzades en la cosmètica. Aquestes esclaves, anomenades cosmetae, eren expertes en maquillatge, perfums i pentinats. Sovint passaven hores pentinant a les seves mestresses i aplicant cosmètics amb tècniques meticuloses.

Algunes d’aquestes cosmetae els semblava tan senzill el seu treball i eren tan hàbils en el seu ofici podien guanyar molta popularitat entre les dones més influents, arribant fins i tot a ser apreciades com a conselleres personals de bellesa.

PERRUQUES I TINTS PER ALS CABELLS

Tot i que els cabells no sigui maquillatge era una part essencial de l’estètica romana, i les dones dedicaven molta atenció als seus pentinats. Les dames de classe alta sovint portaven recollits i trenats que requerien hores de preparació. Les perruques fetes amb cabells naturals, moltes vegades importades de les províncies romanes, eren molt apreciades i valuoses. Les més valuoses provenien de cabells rossos de les dones germàniques o de cabells llisos de les dones índies.

Pel que fa als tints, s’utilitzaven productes naturals com la henna per aconseguir tons vermellosos o extractes vegetals per enfosquir la cabellera. El ros era especialment desitjat i, per aconseguir-lo, es feien servir barreges de pols de safrà i cendra.

VENDA DE COSMÈTICS A ROMA

Els cosmètics eren tan importants a l’Antiga Roma que existia tot un mercat dedicat a la venda de maquillatge, perfums i productes per a la cura personal. A les ciutats més grans, es podien trobar botigues més especialitzades on es venien de tota mena de cosmètics.

Els perfums, en particular, eren un luxe molt apreciat. S’elaboraven amb ingredients exòtics com el nard de l’índia, la mirra o el bàlsam d’Aràbia, i els flascons de vidre on es guardaven eren considerats objectes de gran valor.

Tot i que han passat segles, molts dels ideals de bellesa de l’Antiga Roma encara es reflecteixen en la societat actual. La recerca d’una pell llisa, l’ús del maquillatge per destacar els trets facials són pràctiques que continuen formant part de la nostra rutina diària.

Creieu que realment hem evolucionat tant pel que fa als ideals estètics?

Berta Guinart

1r Batx