DIÀLEG EN LLATÍ

Escrita per -
Durant aquests dies, a les classes de llatí hem après coses bàsiques de la llengua:
  1. Saludar i acomiadar-se ( hola, don dia, ...)
  2. Com preguntar el nom
  3. Com fer una pregunta 
  4. Com fer una resposta
Amb aquests apunts hem creat un petit diàleg de com presentar-se. Desprès de haver fet el diàleg ens l'hem après de memòria i l'hem interpretat fen un vídeo que veureu a continuació, i també el nostre diàleg. 

KAWTAR: Bonum diem, quod nomem tibi est?
BASSMA:  Mihi nomen est Bassma, et tu?
KAWTAR: Mihi nomen est Kawtar. 
BASSMA: Ut vales Kawtar?
KAWTAR: Valeo satis bene, gratias ago. Et tibi?
BASSMA: Valeo optime. Gratias ago.
KAWTAR: Quot annos habes?
BASSMA: Habeo quïndecim annos. Et tibi?
KAWTAR: Habeo quïndecim annos.
BASSMA: Cum natus es?
KAWTAR: Nata mense novembri, et tibi?
BASSMA: Nata sum in agustum.
BASSMA: Haeream!
KAWTAR: Aeque!!
BASSMA: Vale.
KAWTAR: Vale.



Bassma Boukilou 
Kawtar El Mouden
4t ESO

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació