OCEÀ
Oceà, va ser el tità del mar de la mitologia grega durant l'era preolímpica. Oceà, és fill d'Urà i Gea. Sol ser representat com un home barbut, de tors i braços musculós, amb banyes o pinces de cranc, i amb serps en lloc de cames. Tanmateix, hi ha altres versions que el podem trobar amb cua de peix i una serp, que simbolitzaven recompensa i profecia.
Oceà representava originalment tots els cossos d'aigua salada coneguts pels antics, incloent-hi el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic. Amb el temps els grecs van anar coneixent altres terres i mars, fet que Oceà va passar a representar les aigües més desconegudes i estranyes de l'Atlàntic, i el mar Mediterrani va passar a mans de déu Posidó, Neptú pels romans.
Aquest tità es va casar amb la seva germana titànica Tetis de la qual aquesta unió van néixer les tres mil Oceànides, és a dir, nimfes marines i déus fluvials que personificaven, les fonts i els llacs.
Quan van néixer els déus olímpics i va començar l'anomenada Titanomàquia, Oceà va decidir no participar en la contesa tal com tampoc s'havia unit al seu germà Cronos en la rebel·lió contra el seu pare Urà. No obstant això, a l'Altar de Pèrgam apareix la figura d'Oceà a la Titanomàquia.
Oceà va participar en el mite d'Hèracles, qui va demanar a Hèlios, déu del sol, la seva copa daurada per poder creuar el gran oceà en el seu viatge.
Oceà va ser molt representat en ceràmiques, però a còpies d'anar passant el temps la figura d'Oceà es va assimilar molt a la de Posidó que va prendre forma antropomorfa adquirint cames. Posidó, pels romans va ser molt important i el van representar en escultures de tota mena, però les més importants van ser les fonts d'aigua pública. Un exemple d'això és la Fontana di Trevi a Roma, Itàlia.
Oceà, l'Altar del Pèrgam
Comentaris