EOS, LA DEESSA DE L' AURORA

Escrita per -

Eos (els romans l'anomenaven Aurora) era la deessa titànica de l'aurora que sortia cada dia per anunciar l'arribada del seu germà Heli, el Sol. Eos obria les portes del cel perquè el seu germà pogués passar amb el seu carro i donar llum al dia. Era filla de Hiperió i Tea i germana del Sol (Heli) i la Lluna (Selene).

Eros era una deessa que va tenir molts amants i amb ells també va tenir molts fills. Amb Èol, el guarida dels vents, va tenir a tots el vents i les estrelles. Més tard Eos va segrestar Cèfal i Tità per a que formessin part de la seva llista d'amants que era molt llarga ja que Afrodita en un atac de gelosia la va condemnar a només poder sentir atracció cap a la joventut. 

Tità, tot i ser segrestat, va ser el seu marit més fidel. Eos estava molt enamorada així que va demanar per a Tità la immortalitat, però va oblidar de demanar una cosa més: la joventut eterna. Tità viure eternament però cada cop anava envellint més. Van tenir dos fills Memnón i Ematión. Però més tard, a causa de la condemna d'Afrodita ella mateixa tot i estar molt enamorada, va convertir Tità en una cigala perquè no patís més l'embelliment etern. Diu la llegenda grega que des d'aquell moment Eos plora cada matí i aquestes són les gotes que fan el gebre.

Pietà de Memnón 480-480 a.C


Gina Rodrigo
4t ESO

Comentaris

Neus Llovera ha dit…
Molt interessant! Deixa'm afegir que Eos va segrestar Cèfal quan estava caçant. Hi han varies versions: algunes diuen que ell va refusar ser infidel a Procris, la seva esposa; unes altres diuen que va tenir una relació amb Eos durant algun temps i que ella li va donar tres fills, però que llavors va començar a enyorar Procris, provocant que Eos li enviés de tornada amb ella, maleint-los.
7 de març del 2022, a les 12:08
Nicole Aillon ha dit…
Molt bona entrada!
Una curiositat sobre Eos és que tenia la capacitat d'escampar la seva rosada sobre totes les plantes i arbres, ajudant-les a créixer, donant més vida a la natura.
29 de març del 2022, a les 18:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació