ELS BESSONS EN LA CULTURA I MITOLOGIA ROMANA

Escrita per -
Els bessons apareixen a la cultura romana en diferents formes, però les dues més cèlebres són en forma de constel·lació i en forma de mite.

La constel·lació dels bessons
Gèminis: és la tercera constel·lació zodiacal i es troba entre la constel·lació de Taure i la de Cranc. Gèminis, el seu nom en llatí, significa "bessons", i la història d'aquesta formació d'estrelles ve en forma de mite.
Constel·lació de Gèminis
El mite dels bessons:
En la mitologia grega, els bessons són Càstor i Pòl·lux. Concebuts d'un ou post per la reina d'Esparta Leda després de copular amb Zeus en forma de cigne, són fills de pares diferents. Càstor, el mortal, era fill del rei Tíndar mentre que l'immortal, Pòl·lux, era fill de Zeus.
Els romans, en canvi, tenien Ròmul i Rem com a figura celestial. Ròmul i Rem foren condemnats de mort pel rei Amuli quan van néixer de Rea Silva després de ser fecundada per Mart ja que el rei tenia por de que la descendència li prengués el tron. Ròmul i Rem van ser llançats al riu Tíber en un cabàs perquè morissin, però en canvi van encallar-se en un meandre, on la lloba Capitolina els troba i els alleta fins que el pastor Fàustul els troba i els educa com a fills seus. Quan Ròmul i Rem descobreixen la seva procedència reial, maten Amuli i tornen el tron a Numitor. Aquest els hi cedeix un terreny on hi fundaran roma. Ròmul, que havia mort Rem i s'havia quedat amb el tron, desapareix al cap del temps enmig d'una tempesta, i un somni adverteix als romans que ha de ser adorat amb el nom de Quirí.
Aquesta és tan sols una petita part de la mitologia relacionada amb els bessons, però sempre és interessant d'explicar.


Miquel Aragones
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
L'efecte o l'impacte de la cultura romana sobre les societats europees occidentals és tal, que ens trobem, com per exemple, en aquest cas, constel·lacions amb noms procedents de l'època que tractem. És també curiós que la presència de bessons en mites sigui molt present, i així es fa veure en aquest mite de Bessons
14 de març del 2017, a les 9:13
Martina Vilar ha dit…
Molt bona entrada! No ho sabia que la constel·lació dels bessons tingués a veure amb el mite dels bessons.
14 de març del 2017, a les 16:37
Mireia Recuero Solà ha dit…
Molt bona entrada Miquel. El tema dels bessons sempre ha sigut de gran interès duran les diverses èpoques pel fet que és un fenòmen estrany, o millor dit, fora de lo comú. Tot buscant informació sobre el mite grec dels bessons, un mite completament desconegut per mi, he trobat que els bessons van tenir una disputa amb els seus cosins Anades i Linceu. Anades (el cosí immortal) va assassinar Càstor amb una llança, fet que va comportar que Pòl·lux, malgrat les seves ferides, matés Linceu. Zeus va intervenir i els va fulminar amb un raig. Pòl·lux va rebutjar la seva condició d’immortal si no podia compartir-la amb Càstor. Per això, Zeus va realitzar un pacte amb el seu germà Hades, perquè els germans poguessin passar sis mesos a l’Olimp i els altres sis mesos en el regne d’Hades.
22 de març del 2017, a les 21:07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació