9 de març de 2017

EL MATRIMONI ROMÀ

La paraula matrimoni ve de la paraula llatina mater que significa mare, ja que la finalitat del matrimoni eren els fills, i també de matri-monium, és a dir el dret que contrau la dona a poder ser mare dins la legalitat.

DRETS DEL MATRIMONI
Hi havia una sèrie de condicions a seguir per a poder casar-se:
-S'havia d'haver arribat a la pubertat, es considerava que els nois estaven preparats als 14 anys i les noies als 12.
-S'havia de ser ciutadà romà, els esclaus no podien casar-se.
-Les dues persones havien d'estar d'acord en el casament, i els seus respectius pares també.

També hi havia una sèrie d'impediments que, si els complies, no podies contraure matrimoni:
-El matrimoni entre patricis i plebeus.
-Un lligam anterior amb un altre home.
-Si eres estèril tampoc podies casar-te.
-El matrimoni entre parents en línea recta ni en línea col.lateral.

Un matrimoni finalitzava quan:
-Un dels dos moria.
-Si un dels dos perdia el dret de ciutadà i esdevenia esclau.
-El divorci.

EL DIVORCI

Per poder divorciar-te havies de presentar una raó de pes davant de 7 testimonis. Això va venir donat a que tot i que pensem que era una cosa excepcional, passava molt freqüentment. Llavors August va fer aquesta llei que deia que havies de tenir una sèrie de normes i raons per a voler fer-ho, i presentar-ho davant de 7 persones. Es separava el divorci en 2 tipus: Stricto Sensu era el d'acord mutu i el repudium era quan només un dels dos volia. Més tard dins del repudium es va separar entre quan era la dona qui volia el divorci i quan era l'home. No cal que digui qui tenia més coses a perdre ni quin estava més malvist... 

EL CASAMENT

Arribat el moment en que les dues famílies estan d'acord en el fet del casament, es celebren els esponsals. Els esponsals són una mena de cerimònia en la que els nuvis es comprometen i s'intercanvien regals, més concretament, un anell. Seguidament es realitza un banquet.
El dia del casament, la núvia es vesteix amb una túnica blanca fins als peus, unes sandàlies i un vel de color taronja que li cobreix el cap. La casa de la noia es decora amb flors i llaços de colors. En el moment de firmar el contracte nupcial hi ha d'haver uns 10 testimonis presents. Els assistents a la boda resen i es sacrifica un animal als déus. A partir d'aquest moment, les dues persones ja estan casades i la noia, després de ballar i de la festa, és portada directament a casa el noi, passant a formar part de la seva família.

Per acabar vull donar la meva opinió personal sobre què penso del paper de la dona en el matrimoni i el casament en aquella època. 
Per mi, tota la màgia i lo bonic que és casar-se no hi és en aquell moment, ja que als 12 anys encara ets una nena i no és el que et toca, i ho fas únicament per obligació de la teva família i perquè la teva única obligació es tenir fills. La dona es tractada més o menys com una "sumisa", passa a formar part de la família del marit de seguida que el casament ha acabat i era ben clar com no tenia els mateixos drets l'home que la dona. Per desgràcia, aquestes coses encara passen actualment, tenim sort de viure en una societat on ja no, però hauriem de lluitar per la pobre gent que es troba en aquestes condicions o en condicions pitjors.

Anell de compromís de l'època
Oli d' Emilio Vasarri que representa una boda de l'època de forma ideal

Vinyet Vila 
4t ESO

3 comentaris:

Mireia Recuero Solà ha dit...

Una entrada realment interessant! Les disputes sobre el matrimoni i els divorcis encara continuen, malauradament, vigents en els nostres dies. M'ha sorprès molt el fet que en aquell moment ja existís el divorci ja que estava segura que aquest concepte era relativament nou. Tal com has dit, encara que es conserven moltes coses del matrimoni romà trobem clarament diferències ja que en aquell moment, el matrimoni no era realment lliure sinó que la majoria de vegades era una obligació familiar i hi havia una clara diferència entre les diferents classes. Avui en dia, en canvi, sembla ser que el matrimoni en si és més lliure i en la majoria de casos la dona no està subordinada a l'home, o així és com hauria de ser. I, de la mateixa manera, la lluita entre les diferents classes socials i la prohibició del matrimoni entre persones de diferents classes no és tant forta com en aquell moment.

Angie Pérez ha dit...

Cercant informació i he trobat que, com ja has mencionat tu, es tractava d'un acte privat on no hi era present cap autoritat com un alcalde o un jutge ja que, "cap càrrec públic havia de sancionar-ho". També he trobat que, apart dels esclaus, els que mai es van poder casar a Roma també van ser els estrangers, els actors i les prostitutes. La convivència d'una parella però era tolerada ja que hi havien enllaços "cum manum" i enllaços "sine manu". En el primer cas la dona passava oficialment a obeir el seu marit, mentre que en el segon, malgrat deixar casa seu, la dona seguia sota el poder del seu propi pare.

Martina Vilar ha dit...

Molt bona feina Vinyet! En aquella època els matrimonis no es casaven per amor, sinó que eren les famílies que decidien que el seu fill es casés amb aquella persona. Avui en dia, hi ha països que també els hi passa. El que trobo més injust d'aquella època és que les dones no tenien drets.