31 de març de 2014

ATLES

Atlas o Atlante, que en grec significa el portador, portar o soportar, era un tità al que Zeus va condemnar a carregar sobre les seves espatlles els pilars que manteníen la Terra separada dels cels.
Atles era fill de Jàpet i la ninfa Clímene.

Hi ha diferents versions del mite i aquestes dues són les més conegudes: una d'elles diu que Atles va ser el capllevanter de la guerra que hi va haver contra els déus de l'Olimp, també coneguda com a Titanomaquia i que quan els titants van ser derrotats, Zeus va condemnar a Atles a carregar amb l'hort emmurallat i un dragó va ser l'encarregat de vigilar l'arbre daurat. Es diu que després Perseu va sostenir el cap de medusa davant d'Atles i així es va formar la serralada de l'Atles.
L'altra versió explica que Hèrcules, descendent de Perseu, va enganyar a Atles per poder agafar algunes pomes d'or del jardí de les Hespèrides, com a part dels seus 12 treballs. Prometeu va aconsellar a Perseu que li demanés a Atlas que anés a agafar les pomes i Perseu es va oferir a aguantar la Terra mentre Atles anés a agafar les pomes. Després Atles no volia tornar a aguantar la Terra i Perseu el va enganyar de nou dient-li que aguantés un moment la Terra mentre ell anava a buscar un coixí. Perseu no va tornar.

Estàtua d'Atles en el palau Linderhof

Sobre Atles també hi ha un poema, que és el següent:

Atlas


De nubes y de estrellas circundado, 
desnudo el torso al agitado viento, 
es vibrante columna y es cimiento 
del mundo en su ancha espalda encaramado.

Sus hombros son el capitel labrado 
de la cúpula azul del firmamento; 
y desde allí contempla el hundimiento 
del sol muriéndose en el mar rizado.

Oh, cuánto a veces nos oprime el peso 
del amor rutinario o moribundo 
a que el cansancio al corazón condena.

Y el sentimiento permanece preso, 
sobrecargado de su propio mundo, 
e inmóviles los pies en la cadena.

Los Angeles, 5 de Abril de 1998

Francisco Álvarez Hidalgo

Sobre Atles podeu trobar més informació aquí

Ioana Sofrea 
4t ESO