L’AGRICULTURA A ROMA

Rodejant les terres agrícoles hi havia oms, pins, xiprers . Mentre que els prats i vergers eren encerclats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Normalment no contractaven esclaus estrangers perquè els hi tindrien que pagar tot el seu salari en diners, casi sempre agafaven a esclaus del mateix poble als quals els pagaven amb una part de la collita recollida.

Les eines que feien servir els esclaus eren la pala, l'aixada, el pic, el rul·lo, la falç, la forca i altres eines.

Els conreus que més es conreaven eren els cereals, l'olivera i la vinya. La sembra es feia a la tardor i poques vegades a la primavera. La manera en que cuidaven els conreus era amb els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials.

Hi havia arbres fruiters com les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner. 

Els arbres servien per fer fusta per a la construcció en el poble. En els conreus agrícoles hi havia un bou per cada 10 hectàrees aproximadament i dos bous per cada 25 hectàrees, els dos tiraven l'arada romana. L'ase servia la majoria de vegades pel transport de fems, llavors, productes…I per moure les rodes dels molins de farina. Les vaques, com ara, servien per la producció de llet. Els cavalls eren dels propietaris per transportar-se o també els criaven per vendre'ls.

Sara Blasco

4t ESO