CLÀSSICS A LA ROMANA

Els antics grecs van fer grans avanços en astronomia i mesura del temps, establint les bases per els estudis astronòmics posteriors. Encara que moltes de les seves teories es basaven en observacions a ull nu i algunes creences mitològiques, van ser capaços de desenvolupar models sorprenentment precisos per entendre l'univers i organitzar la seva vida quotidiana segons els cicles celestes. EL CALENDARI GREC El calendari utilitzat a l'antiga Grècia no era únic, sinó que cada ciutat tenia el seu propi sistema de comprendre el temps.  No obstant això, la majoria d’ells es basaven en un calendari lunisolar , que combinava els cicles de la Lluna i el Sol per mesurar els mesos i els anys. Els mesos lunars: Cada mes començava amb la lluna nova i durava aproximadament 29 o 30 dies. Els anys intercalars: Per corregir la desincronització amb l'any solar, afegien mesos addicionals en intervals regulars. L’ús religiós del calendari : Les festivitats religioses es programaven segons l...

Ofreu era fill d'apol·lo, déu el sol i la música, i de Cal·líope, musa de la poesia.  Des de ben petit, l’Orfeu ja destacava per un talent molt especial: quan tocava la seva lira, era capaç d’emocionar qualsevol ésser viu. Els arbres s’inclinaven per escoltar-lo, els rius s’aturaven, i fins i tot els animals més salvatges es calmaven amb la seva música. Un dia, Orfeu va conèixer Eurídice, una nimfa molt bonica i de cor pur. Es van enamorar de seguida, com si estiguessin destinats a trobar-se. Es van casar, però la felicitat els va durar poc: poc després del casament, mentre ella caminava pel bosc, una serp la va mossegar i va morir. El seu cos va quedar immòbil, i la seva ànima va baixar al món dels morts. Orfeu, completament trencat pel dolor, no volia acceptar la pèrdua. No podia imaginar-se la vida sense Eurídice. Així que va agafar la seva lira i va decidir fer una cosa impensable: baixar a l’Hades per recuperar-la. Amb la seva música, va aconseguir avançar pel món dels morts. ...

L'origen de l'univers segons els grecs és un dels mites més famosos o el que més en l'antiga Grècia. Aquest mite principalment es feia oral, fins que el van començar a escriure. L'escriptor més famós, però, era Hesíode,  on va parlar del tema en la seva obra, La Teogonia.                                      Hesíode (776- any de defunció desconeguda) Primera generació  de déus: Caos. Gea i Urà. El mite comença dient que no hi havia res, només hi havia caos, una entitat primordial que no era ni matèria ni buit, sinó un estat desordenat i indefinit. Del caos va sortir Gea (la Terra) i més éssers divins com; Nix (nit), Eros (amor), Èter (espai infinit), Tàrtar (l'abisme). Gea va engendrar a Urà (el cel), que es va convertir en el seu espòs i van tenir Titans (com  Cronos i Oceà), el s Ciclops (gegants d’un sol ull), i e ls Hecatonquirs (gegants amb cent braços). Però Urà era...

Quan pensem en l'antiga Grècia ens ve al cap els seus filòsofs o els seus temples impressionants. Però també hi havia gent que vivia amb molts luxes. Tot i que algunes ciutats com Esparta preferien un estil senzill altres com Atenes i Corint estaven plenes de luxes, es veia a la roba, les joies i a les cases.              joia de l'antiga Grècia QUI PODIA VIURE AMB LUXE? No tothom es podia permetre viure amb grans comoditats, els més rics eren els que tenien terres, negocis o un càrrec important. A Atenes els ciutadans que tenien més diners finançaven obres públiques i organitzaven festes per demostrar el seu poder. En canvi a Esparta la vida era molt diferent, els Espartans menyspreaven el luxe i creien que la simplicitat i la disiciplina era més important que les riqueses. LA ROBA I LES JOIES La manera de vestir també era una manera de mostrar luxe. Els que eren més rics portaven unes túniques de lli molt fi o de seda que venia de Àsia i era molt car...

La vestimenta va ser una part fonamental de la cultura i societat. La manera com els grecs es vestien no només reflectia el seu estatus social i econòmic, sinó que també transmetia missatges sobre la identitat i personalitat. Els grecs valoraven molt l'elegància i la manera de portar la roba ja que així cadascú mostrava la seva personalitat i estatus a l'hora de vestir. Les peces eren utilitzades tant per homes com per dones, i variaven segons l'estatus social i l'activitat que s'estigués fent. La vestimenta també tenia una gran importància simbòlica i religiosa. La paraula "vestimenta "prové del llatí " vestimentum ". Característiques principals Túnica: la túnica era la peça bàsica tant per homes com per dones. Era una peça de tela rectangular que es doblegava i s'ajustava amb cinturons. Les túniques podien variar en longitud i tela segons l'estatus social.  Quitó: Era una túnica més llarga que arribava fins als turmells. S'usava pri...

Història del teatre grec--> comèdia i tragèdia El teatre a l'antiga Grècia va començar amb el ritus i cerimònies dedicades al déu Dionís, en què es narraven fets de la vida dels déus grecs mitjançant cants i danses. Les primeres representacions que es poden categoritzar com a "teatrals" a l'antiga Grècia es feien en places. Constaven d'un únic actor que l'acompanyava un cor. Fruit de realitzar aquestes interpretacions durant segles, el teatre grec es va perfeccionar, arribant a la creació de dos dels principals gèneres teatrals durant el segle V aC. La comèdia i la tragèdia grega, tenint coma referents a Sòfocles, Esquilo i Euròpides, els quals van ser els primers autors en incloure més de un actor en la obra. Aquest motiu va ser el detonant a què es comencessin a construir edificis més grans per a la representació d'obres, ja que es van incloure més actors i es necessitava més espai perquè es desenvolupessin les obres amb més espectacularitat. Un dels...

Les guerres mèdiques van ser un capítol decisiu a la història de l'antiga Grècia. Van ser un conjunt de conflictes entre les ciutats-estat gregues i l'Imperi Persa, que van durar 50 anys i van tenir lloc entre els anys 499 aC i 449 aC Aquestes guerres no només van marcar la resistència dels grecs, sinó que també van consolidar una identitat comuna entre les polis i van establir les bases per a l'esplandor cultural de l'època clàssica. En aquestes guerres hi podem reconèixer 3 etapes: la primera guerra mèdica, que va del 490 al 481 aC, la segona guerra mèdica, que va del 480 al 471 aC i la tercera guerra mèdica que va del 470 al 449 aC, tot i que hi altre gent que diu que només van ser 2 guerres. Primera guerra mèdica La primera guerra mèdica va ser entre l'imperi persa Aquemènida i les polis gregues, principalment Atenes i Esparta. Hi ha diverses versions del perquè va começar aquesta guerra, però la majoria diuen que va ser per la revolta jonica, en la que les ciut...

El món del cinema és un món molt gran i, de pel·lícules que es basen en l'antiga Roma o Grècia,  em poden trobar un munt. Aquestes pel·lícules tracten temes de l'antiguitat com són: conflictes de rivalitats entre personatges, amorosos, de guerres, etc. Però no ens podem refiar de tot el que surt d'una pantalla i, per això, aquí en trobarem les mentides que veiem al cinema sobre l'antiga Roma i Grècia. . 300 En tot cas, una de les pel·lícules més conegudes és  300. En aquesta pel·licula s'hi pot observar com els cossos dels espartants anaven gairebé nus, musculosos i amb molta barba, mentre que la realitat és que aquests portaven una armadura de bronze per protegir-se dels atacs aliens, especialment dels perses que destacaven per la seva força aèria (fletxes).  A part de la vestimenta, un altre factor és la quantitat d'homes a la pel·lícula. En la pel·lícula s'exagera el paper dels 300 soldats de Leonidas, però la veritat és que van haver-hi aproximadament un...

ORÍGENS DE LA CIÈNCIA GREGA: La ciència a l'antiga Grècia va començar quan pensadors com Tales de Milet van abandonar els mites i els déus, i es van centrar en buscar respostes lògiques i racionals, fet que va marcar l'inici de la ciència tal com la coneixem avui en dia. Reunió de filòsofs PRINCIPALS ÀREES DE LA CIÈNCIA GREGA  Matemàtiques:  Els grecs, en aquella època, a part de voler saber quant mesurava cada cosa, també els hi interessava saber com funcionaven les formes i les relacions entre elles. Un dels matemàtics més importants de l'època era Pitàgores, que va descobrir que si tens un triangle amb un angle recte (90 graus), la suma dels quadrats dels dos costats més curts és igual al quadrat del costat llarg. Aquest càlcul encara avui es molt utilitzat per mesurar distàncies i fer càlculs, s'utilitza sobretot per construir cases i per calcular rutes de viatge.  Un altre matemàtic que va influir molt en aquella època era Èuclides, va escriure un llibre anomenat ...

Tant a l'antiga Grècia com a Roma, els oracles eren institucions fonamentals a l'hora de prendre decisions en l'àmbit individual, però també en l'àmbit estatal. Segons els grecs, un oracle és un missatge diví que és transmès i interpretat a través d'un santuari. Creien que els deus podien comunicar-se amb ells a través d'intermediaris, com podien ser els sacerdots i les pitonisses. Un dels oracles més famosos és el de Delfos, que estava dedicat al déu  Apol·lo . Abans de prendre decisions importants, els governs sovint consultaven els oracles per saber si la decisió era encertada o no. Per exemple, durant una guerra contra Pèrsia, Temístocles va demanar consell a l'oracle de Delfos, que va respondre amb "refugiar-se darrere murs de fusta". Aquest missatge va ser interpretat per Temístocles com una referència a la flota, i gràcies a aquest consell, els grecs van construir més naus i van acabar guanyant la batalla de Salamina. Representació d'una...

Les Moires, o també distingides en la mitologia romana com a Parques, eren reconegudes com les tres germanes que eren responsables del camí dels mortals d'ençà que neixen, eren les que assignaven la duració de les seves vides i el moment de les seves morts. Aquestes germanes van ser descrites com les deesses d'allò que està per vindre, perquè en les seves mans transcorria tant el destí dels humans com els deus, i ho feien duent a terme una activitat pròpia de les filadores. Per això, anaven filant amb llana blanca, juntament amb fils negres i d'or. Si es va trenant amb fils negres, representa moments dolents, sense cap esperança de la vida, en canvi, l'or, es feia servir en moments bons i d'extrema felicitat. I el final de la vida, era representat per aquell tall final que representava el moment de la mort d'una persona o déu al qual correspon aquell fil. Sent així, com segar el destí de la seva defunció.  Aquestes Moires s'especulava que eren filles de dues...