PROMETEU: EL LLADRE DEL FOC

Escrita per -

Un dia els déus volen repartir-se un animal, per posar pau. Zeus proposa un àrbitra per fer el repartiment just i net, Prometeu serà l'àrbitra perquè és una de les persones més justes i sàvia que hi havia. A Zeus no li agraden gens els resultats perquè igualment que li donin a triar entre dos munts, es queda el pitjor. Aleshores Zeus, de tan enfadat perquè aquest agafa el foc i els deixa sense foc en aquell món, els castiga perquè a la vida sense foc es fa insuportable. 

Però Prometeu no ho pot consentir, i li roba una mica de foc a Zeus sense que s'adoni conta Zeus. Més tard Zeus ho sap tot i per la segona humiliació es disposa a castigar-los d'altra manera, aquest cop separa Prometeu i els homes. Els homes els va enviar cap a una dona que es deia Pandora, i Prometeu és enviat cap a una muntanya que es deia Caucas on va passar milers d'anys. Zeus per ell el càstig era just, però per, d'altra banda, pensaven que era un gran infern el que els havia fet el mateix Zeus.


Pandora fou la primera dona de la Terra creada per Hefest per ordre del deu Zeus, perquè, prometeu va anar en contra de Zeus i de càstig el va enviar cap aquesta dona. A la Pandora li van donar altres dons de diferents déus com per exemple: Afrodita li concedís la bellesa, Atena li concedís la saviesa, Hermes li concedís la llengua... Després Pandora baixa a la Terra i es troba amb el seu marit, Epimeteu, quan la veu es queda fascinat amb ella i és se'n orgullós de ser el seu marit. Però Prometeu li havia dit al seu germà, Epimeteu, que faci un jurament i que mai concedís cap regal de Zeus. Així i tot Epimeteu no recorda res quan veu a Pandora i l'accepta com la seva esposa.

Pandora obra la caixa que li havia regalat Zeus, d'allà surt tots els mals, i quan volia tancar la caixa l'únic que en quedava era l'esperança. L'única cosa bona entre els mals. I per això diem que l'home sempre te l'esperança perquè és l'únic que li queda.  


                                                   p

Prometeu, Heinrich Friedrich                          Zeus d'Esmirna, 1680          







 Pandora 
    




                                                                                                        


                                                                                                                                   
Iman barmou
1r batx  

Comentaris

Manal Boukilou Aouchir ha dit…
M'ha semblat molt interessant, fins i tot penso que el foc és una eina molt important, ja que ens dona molts recursos i és normal que s'enfadi, però tinc un dubte. Com s'ho ha fet en Prometeu per robar-li el foc a Zeus sense que s'adoni compte?
16 de novembre del 2022, a les 9:21
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant i ben feta. Deixa'm afegir que segons la mitologia grega, Zeus va decretar que per cada sacrifici que l'home fes als déus, el sacrifici o el càstig s'havia de dividir en dues parts, una per a l'home i una altra per a Déu. Per això envia a Pandora els homes i castiga a Prometeu: Encadenat a una roca a les muntanyes i cada dia venia una àguila i es menjava part del seu fetge.

També es diu que Hèracles amb el permís de Zeus, va matar l'àguila i va alliberar Prometeu d'aquest turment.
28 de gener del 2023, a les 17:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació