NIETZSCHE

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany, considerat com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Röcken bei Lützen (regne de Prússia) i va morir el 25 d'agost de 1900 a Weimar (Alemanya) amb només 55 anys per causes naturals (paràlisi general).

Nietzsche procedeix d'una família alemanya atea. El seu pare, Carl Ludwig Nietzsche, que era un Pastor Protestant, va morir quan ell amb prou feines tenia cinc anys, de manera que el paper del seu pare en la seva educació i desenvolupament intel·lectual va ser molt limitat. A part d'això, la seva dona i ell van tenir tres fills: Friedrich Nietzshe (1844), el més gran i conegut de tots, Elisabeth Förster-Nietzsche (1846), Ludwig Joseph Nietzsche (1848), que va morir dos anys després del seu naixement.

Retrat de Friedrich Nietzsche (1875)

Nietzsche va rebre la seva formació humanística a l'escola de Pforta, a Turíngia. Es va aficionar a la música, alhora que va iniciar els estudis de filologia clàssica a la universitat de Bonn, però l'any següent, el 1865, a la Universitat de Leipzig, va descobrir Schopenhauer, que l'entusiasmava. El 1868, va descobrir la música de Wagner. L'any pròxim, el 1869, va ser nominat catedràtic de filologia clàssica de la Universitat de Basilea, i es converteix en la persona més jove en ocupar aquest càrrec. El seu pensament s'inspirava en els presocràtics (especialment Heràclit) i la música de Wagner. 

Universitat de Leipzig

El 1872, va publicar El naixement de la tragèdia, dedicada a Wagner. Nietzsche, aleshores, considerava l'art com el mitjà de penetrar en la realitat. Dionís, el déu de la nit, és el poeta tràgic, l'actitud davant de la vida; mentre que el filòsof Sòcrates apareix ja com a enemic.

Portada de El naixement de la tragèdia de Nietzsche

El 1878, va trencar la seva amistat amb el compositor Wagner. L'any pròxim, les malalties el van obligar a deixar l'ensenyament. En aquell moment, tenia 35 anys i va començar una vida errant, viatjant sempre, solitari quasi totes les vegades i amb recaigudes en la seva malaltia. En aquest període, va abandonar la filosofia de Schopenhauer i es va inspirar en Voltaire i la il·lustració francesa i va adoptar una postura positivista per condemnar la metafísica, especialment el platonisme i la religió. A Humà, massa humà (1878), dedicat a Voltaire, denuncia tots els ideals de la cultura occidental a base d'aforismes i defensa que la figura és l'home lliure. La mateixa orientació tenen les altres obres de període: Aurora (1881) i La gaia ciència (1882), títols molt significatius del seu pensament.

Imatge de Humà, massa humà de Nietzsche

El 1882, es va produir un dels episodis centrals de la seva vida: va conèixer la jove pensadora russa Lou Andreas-Salomé, per qui pateix un enamorament sobtat i que li inspirarà un nou desig de viure. Van estar festejant durant un temps, fins que el jove Nietzsche li va fer una petició de matrimoni, la qual ella va denegar.

Retrat de Lou Andreas-Salomé (1897)

Amb Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tots i per a ningú (1883-1884), el pensament de Nietzsche arriba a la seva màxima alçada, utilitzant una expressió de l'autor mateix sobre les parts del dia, és qual el seu pensament arriba al "migdia". Nietzsche es va encarregar de dir que el que representa Zaratustra és el superhome. Després d'aquesta història, les seves obres van canviar de signe: continua l'atac a la cultura occidental, la religió, la filosofia i la moral tradicional, però varia la seva intenció i la metodologia emprada.

Portada de Així parlà Zaratustra, de Nietzsche

Finalment, el 1889, una profunda depressió li va provocar un sobtat enfosquiment mental i va haver de ser ingressat en una clínica psiquiàtrica fins a la seva mort.

A continuació, us deixo amb un breu vídeo de la sèrie Merlí que parla sobre Nietzsche:

Meritxell Barniol

1r Batx