CLÀSSICS A LA ROMANA

Estimat lector, mai t’has trobat en la següent situació? Els auriculars posats, estirat o estirada el llit, escoltant cançons sense parar, escoltant la lletra amb què tant t’identifiques, desitjant que a través de la música puguis oblidar que passa a la resta del món. Fins que ho aconsegueixes, aconsegueixes aïllar-te, pel que dura la cançó no penses en res més que no siguin els acords de la guitarra del teu artista preferit, o les notes del piano que acompanyen la lletra. És allà on et relaxes, no penses res més que sentir la música, tenques els ulls, i sents com el teu cor batega.  Bé, si avui has acabat llegint aquest article, et proposo que escoltis amb plenitud les següents cançons inspirades en l’antiga Grècia i Roma. POMPEII-BASTILLE La composició de la lletra està inspirada en Pompeia, l’antic poble de roma que va ser sepultat l’any 79 després de l’erupció del Mont Vesuvi. El cantant mentre llegia un llibre va veure una imatge de l’actual Pompeia, i es va imaginar l’avorrit que

L'origen del univers segons els Grecs és un dels mites més famosos, o el que més de l'antiga Grècia. Aquest mite es va començar a explicar oralment fins que el van escriure. L'escriptor mes famós, però, és Hesíode, on va parlar del tema en la seva obra, La Teogonia. El mite comença amb molt Caos , estava tot ple de ombres , del caos va sorgir Gea (la terra), i mes sers divins com; Nix (nit), Eros (amor), Èter (espai infinit), Tàrtar (el abisme). Gea va tindre a Urà(cel), es van unir i van néixer els titans; Cronos, Febe, Tetis, Rea, Oceà, Ceo, Hiperiom, Jàpet, Temis, Mnemòsine i Tea. El Tità més petit era Cronos, que és conegut per ser retorçat i dolent. Ell va castrar el seu pare Urà i va tirar els seus genitals al mar. Es diu que l'escuma del mar va engendrar a Afrodita. La maldat era tan gran que quan ell es va ajuntar amb Rea (la seva germana), com que tenia por de ser traït per els seus fills, com ell havia fet amb el seu pare cada cop que un fill naixia ell se

Cronos en la mitologia grega era un tità fill d'Urà i de Gea, el qual en ordres de la seva mare van tendir-li una trampa, ja que es volien desfer d'ell. Gea va  fer creure a Urà que li volia donar una abraçada, en aquell moment Cronos amb una dalla va aprofitar que el seu pare estava despistat i el va castrar. D'aquella sang vessada van sorgir moltes criatures mitològiques com ciclops, monstres, dimonis, però també van sorgir les nimfes. En aquell moment Cronos va ocupar el lloc del seu pare i va començar a governar l'univers casat amb la seva germana, Rea.  Gea, que podia predir el futur va saber que Cronos seria derrocat per un dels seus fills i li va dir. Cronos al enterrar-se d'això posseït per la por de ser derrocat, res més naixien els fills que tenia amb Rea se'ls menjava, i va menjant-se a Demèter, Hera, Hades, Hèstia i Posidó. Quan va néixer el sisè fill Zeus, Rea va enviar-lo en una àguila a les illes de Creta amagat en la caverna d'una muntanya. E

Des de temps immemorials els humans sempre hem buscat el plaer en el menjar, Deixant així un munt de receptes. Avui ens centrarem en plats clàssics grecs. En aquesta entrada trobareu  una selecció de plats perquè durant un dia sencer us sentiu com a veritables grecs antics.  Però primer hem d'entendre la seva rutina de menjars, començant per l'Ariston. El menjar més lleuger del dia que es prenia als matins. Aquest seria l'equivalent a l'esmorzar de l'actualitat, el seu proper dinar no arribava fins a finals de la tarda que es deia Deipnon que actualment seria el sopar. Aquesta rutina l'adaptaré a les nostres noves costums perquè cobreixi tots els menjars del dia. Dit això, comencem! L'ESMORZAR L'esmorzar era força simple i bàsic. Sovint consistia en un tipus de pa, com el maça (fet d'ordi) o un pa de blat, que podia acompanyar-se de mel, oli d'oliva, o fins i tot formatge. Altres vegades, en lloc de pa, podien consumir pulmentària, una mena de fa

Leda era l'esposa de Tindàreu, rei d'Esparta, qui s'havia refugiat al regne de Testio, pare de Leda, després de ser expulsat de Lacedemònia. Després de casar-se, i gràcies a Hèrcules, Tindàreu va recuperar el seu regne i va ocupar el tro amb la seva dona. La versió més popular d'aquest mite diu que Leda era una dona molt bella, tant que Zeus la desitjava. Un dia, mentre caminava pel costat del riu Eurotas, es va trobar amb un cigne molt bonic. Ella se'l va quedar mirant quan de sobte una àguila el va atacar. Ella el va protegir i es va recolzar entre els sinus de Leda, fent que aquesta es deixés seduir per Zeus sense saber-ho. Zeus la va deixar embarassada sense ella donar-se'n conta.  Aquella mateixa nit, Leda també es va unir amb el seu marit Tindàreu, fent també que és tornés a embarassar.  Com a conseqüència d'haver estat amb ells dos, Leda va pondre dos ous del qual un va néixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus immortals) i de l'altre Càstor i Climen

Eros (Cupido) i Apol·lo competien entre si en l'art de l'arc i la fletxa. Apol·lo feia ostentació de la seva superioritat, i es burlava d'Eros per tenir aspecte d'un petit querubí. Per venjar-se, Eros va ferir Apol·lo amb una fletxa encantada, el poder de la qual residia a enamorar la primera persona que el veiés. El seu següent pas va ser ferir Dafne, nimfa dels arbres, amb una fletxa encantada amb un encanteri d'avorriment.   Apol.lo                                                                                                                       Eros (Cupido)          Va passar que Apol·lo es va trobar amb Dafne. En contemplar-la va quedar perdudament enamorat d'ella va començar a perseguir-la. Però Dafne ho avorria. La nimfa, desesperada, va pregar al riu Peneu, el seu pare, que la transformés abans que Apol·lo la posseís. I en l'instant mateix en què Apol·lo li va agafar als braços, el cos de Dafne es va transformar en un llorer. Des de llavors, Apol

Actualment, hi ha molta varietat de menjars, receptes, etc. Vivim en un lloc amb una dieta coneguda per la seva gran varietat, la dieta mediterrània. Però, d'on ens ve aquesta dieta? Doncs ens ve, com moltes coses, dels romans. Els romans feien fins a tres àpats diaris. Molts d'ells se saltaven o bé el primer o el segon, ja que el seu àpat principal era la Cenae (el nostre sopar) En un principi, la gastronomia romana era molt simple. Bàsicament es menjava el Pulmentum , també anomenat Puls. Era semblant a unes farinetes de farina de blat, formatge, cereals, llegums, verdures i fruita. A poc a poc es va anar ampliant el ventall de receptes, sobretot amb la conquesta de nous territoris. També cal destacar que no tota la població menjava el mateix.      Pompeia 70 aC      Les classes menys privilegiades tenien una alimentació molt bàsica, a base de pa, alguns llegums i verdures. Podria aparèixer peix en les poblacions més properes al mar, i la carn de caça en llocs més endinsats

La curiosidad mató al gato , tots hem sentit aquesta expressió alguna vegada. La curiositat és una característica dels humans que comparteix amb altres éssers vius, però podríem considerar que la nostra ens dona el sentit de viure. La curiositat ens va portar al coneixement, a la innovació... És una gran part de nosaltres i de la nostra societat.  El mite de Pandora ens explica algunes de les conseqüències de tenir aquesta virtut i com tenim altres elements com l'esperança, pròpies també de les persones. Pandora, la primera humana creada per Hefest seguin les ordres de Zeus, va ser dotada pels diferents déus d'algunes de les seves millors qualitats i virtuts. L'objectiu de la seva creació era la venjança de Zeus cap a Prometeu i els seus, va fer que Pandora i el germà de Prometeu es coneguessin, i posteriorment cassessin.  Temps després, li va arribar una caixa pel seu marit que contenia tots els mals del món. Va ser instruïda per no obrir-la mai. Però la curiositat va augm

Durant segles la medicina mantenia una forta relació amb la màgia i la religió. Es creia que les malalties eren un càstig, eren enviades pels déus i per poder curar-les s'havien d'utilitzar pocions, cremes curatories acompanyades de refranys i fórmules. Tan forta era la creença de les malalties divines que sovint tenien presència en mites i obres literàries. Un dels primers textos on es menciona la malaltia com a càstig diví és en el començament de la Ilíada d'Homer on el déu Apol·lo envia una pesta. També, el déu Asclepi era considerat el déu de la curació. Els malalts anaven al seu santuari perquè els aconsellés a través de somnis el que seria millor per el seu cos. Els metges també eren sacerdots i la seva feina no es limitava a alleujar el dolor del cos sinó també el de l'ànima reforçant així la relació que hi havia entre la medicina i les creences religioses. És només arran d'un metge anomenat Hipòcrates que els altres metges de l'època deixen de banda el

Les sirenes eren éssers similars a les nimfes. Vivien al mar, a prop del que ara és Sicília. La seva forma era la de cos d'au amb rostre de dona, per la qual cosa no tenien aletes, sinó ales per poder volar, encara que posteriorment es van prendre com a éssers amb cua de peix. Una de les seves principals característiques era la seva veu, ja que tenia una immensa dolçor i musicalitat. Gràcies al seu do, atreien els vaixells de mariners, que aquests quedaven tan embadalits amb aquella música tan bonica i hipnotitzadora que saltaven del vaixell per poder escoltar-la millor, fent que acabessin morint ofegats a les aigües. Tot i això, hi va haver algú capaç de suportar el cant de les sirenes. Es tracta d'Ulisses, quan va tornar de casa després de la Guerra de Troia , va tenir la desventura de passar pels dominis d'aquests éssers. Les sirenes tenien una sola obligació, i era que si algun home era capaç de sentir-les però no es sentia atret per elles i el seu cant, havien de morir

Els déus i les deesses gregues tenen uns atributs identitaris molt marcats que ens ajuden a conèixer la seva personalitat i els seus gustos. Però, què passaria si haguéssim d'atribuir un gènere musical a cada un d'ells basant-nos en com són i què representen? Clarament, cadascú pot percebre-ho d'una manera o un altre, però ara us presento la meva versió. Demèter  i Artemisa : la deessa de l'agricultura i la de la cacera no podrien ser cap altre que el gènere  indie/folk . No hi ha cap altre mena de melodies que et facin sentir que estàs en mig d'un bosc envoltat de natura com les cançons tranquil·les i rurals d'aquest.   Zeus : el déu dels déus no pot ser cap altre que el rei dels gèneres musicals i el més famós: el pop .  Apol·lo : Sent ell el déu de la música i amb el seu instrument característic sent la lira crec que es mereix representar el gènere més instrumental de tots, la música clàssica. Estàtua d'Apol·lo a Atenes amb la seva lira Afrodita : Els rit

Si pensem en la societat de l'antiga Roma molts cops ens venen al cap burgesos, nobles, pagesos... però mai pensem en la classe més baixa de la piràmide: els esclaus. Quina era la seva situació dins de Roma? I és que, efectivament, la societat romana era una societat esclavista com totes les civilitzacions de l'antiguitat.  La gran afluència d'esclaus a Roma es va produir a partir dels segles lll -ll aC, després de les conquestes territorials a Àsia i Àfrica del Nord.  Primer de tot cal recalcar que a l'antiguitat l'esclavitud no era vista com una cosa negativa, sinó que formava part de la normalitat. De fet, era una part imprescindible del sistema econòmic que es basava en l'explotació d'una gran part de la població romana. Podies arribar a convertir-te en esclau de diferents maneres: - per naixement, sent el fill d'un esclau.  - per ser presoner de guerra.  - per exposició, si eres un nen i t'abandonaven.  - per condemna judicial. Cal distingir dos

El mite de la Guerra de Troia és una història èpica que té les seves principals fonts en la mitologia grega com " l'Ilíada " i " l'Odissea " d'Homer. Aquesta història es centra a la ciutat de Troia (també coneguda com a Ílion o Ilum ) que va ser una important ciutat de la costa d'Àsia Menor i els seus conflictes amb els aqueus , especialment amb els grecs liderats per Agamèmnon . Aquest mite es pot explicar en diferents etapes: -Judici de Paris: Tot comença amb el matrimoni de Paleu i Tetris al qual no van convidar a Eris (deessa de la discòrdia) i durant el casament, per venjar-se, va llençar una poma d'or amb una inscripció que posava "per la més bella" . Tres deesses van reclamar la poma coma seva: Afrodita, Hera i Atena; i per decidir aquí pertanya van triar a Paris (príncep troià) perquè ho resolgués. Cada deessa va intentar subornar-lo perquè la triés, però finalment ell va escollir Afrodita que, a canvi, li va prometre l'a

Prometeu, el tità que havia robat el foc dels déus per donar-lo als humans, va ser castigat per Zeus. Per venjar-se de la humanitat, Zeus va ordenar la creació de Pandora , la primera dona, i li va atorgar diversos dons, inclosa la curiositat. Zeus va entregar a Pandora una caixa (en alguns relats,  un gerro) i la va enviar a Epimeteu, el germà de Prometeu, com a esposa. Abans de la seva partida, Zeus va advertir Epimeteu que no acceptés regals dels déus, però Pandora va portar amb ella la caixa. Tot i amb l'advertiment, la curiositat de Pandora la va portar a obrir la caixa. En fer-ho va alliberar una sèrie de mals i desgràcies que es van estendre pel món. Entre aquests mals hi havia la malaltia, la tristesa, l'enveja la guerra i la mort. Pandora, en anodar-se del seu error, va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir l'esperança a dins.  També aquest mite te un significat simbòlic: La historia de Pandora i la caixa s'interpreta simbòlicament de diver