Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2022

AUSA ROMANA

Imatge
Ausa és l'antic nom de la ciutat de Vic, aquest nom li va posar Ptolomeu i així ho esmenta en la seva Geographia del segle II d.C, juntament amb altres ciutats que ell denomina com ausetanes: Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). Molt dels autors clàssics com poden ser Aviè, Estrabo, Tit Livi, expressen la gran importància de la ciutat romana d'Ausa  en el conjunt del poblament romà de Catalunya. Les fonts històriques antigues ens diuen que en aquesta plana vivia un poble preromà dels ausetans, diverosos habitants que pertanyien a la tribu Galèria. El model de ciutat que presentava Ausa romana és el d'un municipium; això significa que ja existia com a població indígena ( Ausetani ) abans de l'arribada,  després es va incorporar a l'administració de Roma.  PERQUÈ VA SER TANT IMPORTANT?  Ausa va ser molt important perquè hi confluïen els eixos de comunicacions prepirinencs amb la Via Augusta, això servia per transportar tropes i controlar militarment

ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRACLES

Imatge
Hèracles, fill del déu Júpiter (Zeus) i de la mortal Alcmena, va ser víctima d'un malefici d'Hera que el va portar a matar als seus fills (que tenia amb Mègara, filla del rei de Tebes, Creont) en un atac de bogeria. Degut a això Hèracles va ser castigat pel deu de Micenes, Euristeu qui li va encomanar fer unes certes tasques, que eren considerades impossibles de realitzar. Tanmateix, Hèracles les havia de complir tant sí com no, pel fet que si no ho feia acabaria anant a l'infern, i, per tant, morint. Durant dotze anys Hèracles va haver de obeir les seves ordres, el rei tenia esperança de que Hèracles moris mentre realitzava tots els dotze reptes que li va assignar. Lansdowne Herkules , Autor desconegut. Els dotze treballs: 1. El lleó de Nemea: Prop de Nemea, hi restava un lleó que terroritzava la població. Es deia que aquest ésser treia foc per la boca, que era immensament gran i que la seva pell era tan rígida i dura que era impossible de perforar-la amb una arma tot i qu

LES AMAZONES

Imatge
La tribu de què avui parlarem és una barreja entre mite i realitat. El cert és que s'han trobat poques proves que demostrin la seva existència però el seu llegat en la literatura i art al llarg de la història és transcendental. Les Amazones figura que eren una tribu de guerreres filles del déu Ares i la nimfa Harmonia. Van lluitar en nombroses batalles com la que mostra el gerro en la imatge. Entre elles, la famosa guerra de Troia en la que van combatre conte Aquil·les. Gerro grec amb representacions de les Amazones  Habitaven la zona de l'Àsia menor, a la costa del mar negre i la seva població estava formada íntegrament per dones. S'explica que, per tal de mantenir aquest ordre, tenien relacions sexuals una vegada a l'any amb homes de poblats propers. Els fills mascles els sacrificaven o els donaven. A les filles, en canvi, les instruïen en disciplines com l'equitació o el tir amb arc. S'especula que fins i tot moltes guerreres es tallaven o cremaven una part

EL MITE DE NARCÍS

Imatge
No sabia si titular aquesta entrada com a "Amor per sí mateix" però suposo que quan acabeu de llegir aquest mite, ja ho entendreu. Narcís, era un caçador, fill del déu del riu Cefís i de la nimfa Liríope. El vident cec Tirèsias va informar la seva mare, Liríope, que el seu fill tindria una llarga vida, sempre que no es reconegués mai. Advertida, la seva mare sempre va evitar miralls i altres objectes en què Narcís es pogués veure reflectit. Carpioni, Giulio - Liriope portant Narcís davant Tirèsies Era un jove molt atractiu i molts se'n van enamorar. No obstant això, només els va mostrar menyspreu. Li agradava donar llargues caminades submergit en els seus pensaments.  Un dia, mentre caçava al bosc, la nimfa Eco, que era molt xerradora, i la deessa Hera la va maleir amb només un eco, és a dir, no poder parlar per sí mateixa, sinó només  repetir la última paraula que ella escoltava  per una veu com a càstig per haver-la distret de la infidelitat de Zeus amb la seva xerrada

EL MITE D'ÈDIP

Imatge
Èdip era el fill del rei de Tebes , encara que la llegenda anunciava que matarien al seu propi pare per agafar el tron. Laios va ordenar de seguida que el portin cap a una muntanya i el lliguessin i el deixessin morir sol. El servent no ho va poder fer i  va regalar el bebè a uns pastors. Al créixer Èdip es va informar, per la qual cosa va anar va anar a l'oracle de Delfos, i el que li va explicar era que primer mataria el seu pare i la segona es casaria amb la seva mare. Èdip no volia que les coses fossin de tal manera, camí a Tebes es troba amb el seu pare i a causa de una discussió el mata. Ell no sabia que era el seu pare. En arribar a Tebes, diuen que s'ha de endevinar una endevinalla el que guany tindrà la gran oportunitat de viure la vida de l'antic rei Laios que ja era mort, casar-se amb la dona que es la seva mare  i tenir el tron. Èdip guanya el tron. I al cap de poc temps, a causa de la mort del rei una plaga va caure sobre la ciutat Tebes. Èdip comença a buscar

ATENA

Imatge
ATENA I L'ACRÒPOLIS D'ATENA  Filla de Metis i Zeus, va néixer del cap del seu pare ja amb l'armadura, el casc, l'escut i la llança. D'altres atributs seus són l'ègida, l'olivera i la serp. L'ègida és interpretada com una capa i altres com un escut. En qualsevol cas està feta de de pell de cabra i la porten Zeus i Atena. En la mitologia grega, Atena és la deessa de la guerra, de la civilització, de la saviesa, de l'estratègia militar, de les arts, de la justícia i de l'habilitat manual. Per els romans es Minerva. Va sempre armada amb casc, llança, escut i ègida amb el cap de Medusa en el pit, el seu animal es l'òliba i el seu arbre l'olivera. Mai es va casar ni va tenir amants. Era imbatible a la guerra, coneguda com a protectora d'Atenes, de herois i altres figures mítiques. També va ser la patrona de diverses ciutats. Una deessa intel·ligent i guerrera, més representades en l'art grec i la seva simbologia va exercir una profunda

EL MITE DE PROMETEU

Imatge
Prometeu era un dels dotze titans de la mitologia grega. Era fill de Jàpet  i de la nimfa marina Clímene. Amb el seu germà Epimeteu, havia de crear la humanitat i alimentar als humans i animals amb tot allò que fos necessari.              Escultura de Prometeu a Berlín, Alemanya Per això se'l considera creador de l'espècie humana, Prometeu és considerat el benefactor de la humanitat per el seu amor per l'home. Prometeu donant el foc a la humanitat,  Heinrich Füger Epimeteu va començar creant els animals. Els va autoritzar característiques com el valor, la força, la rapidesa, a part de característiques físiques com potes o pèl per poder sobreviure. Ell havia de crear un esser que fos superior als altres però no sàvia que fer, ixi que va anar cap a Prometeu per veure si podia ajudar-lo a la seva empresa. Quan ja li ha comentat a Prometeu, Prometeu va tenir la solució. Va decidir dotar els éssers humans d'una manera noble i la capacitat de caminar drets amb dues cames. Tam

EL CÈRBER

Imatge
Cèrber és el gos monstruós de tres caps (tot i que es deia que en podia tenir més) i serp en comptes de cua, encarregat de protegir les portes de l'Avern d'Hades, impedint que qualsevol persona viva entri i qualsevol ànima n'escapés. Cèrber de William Blake Fou concebut per Tifó i Equidna , i es deia que era germà d' Hidra i de la Quimera . Es deia que el seu alè i la seva saliva podien arribar a ser molt perillosos i que, al igual que Medusa , la seva mirada podia convertir a qualsevol en pedra. Aquest ésser formava part de una de les dotze tasques d'Hèracles , la qual consistia en emportar-se al gos de les portes de l'Avern. Hades va haver d'acceptar però amb la única condició de que no fes ús de ninguna arma, així doncs, va haver d'usar les seves pròpies mans per portar-lo a Euristeu, qui el va acabar retornant al món dels morts. Heracles i Cèrber, Rubens (1636-1637) En el mite d'Orfeu i Eurídicie , se'ns explica com Orfeu va adormir la bèst

LA MODA A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
LA MODA A L'ANTIGA GRÈCIA Se sap que els humans vam començar a portar roba fa uns cent set mil anys, i al llarg de tots aquests anys la moda ha anat canviant i millorant cada cop més. Les tendències i l'estil mai han sigut els mateixos. Així que anem a descobrir com era la moda fa uns quants anys a l'antiga Grècia. 1.La roba dels grecs La vestimenta diària dels grecs era bastant simple i no hi havia gaires diferències entre la roba que portaven les dones de la que portaven els homes. Les peces més bàsiques de l'època eren el quitó  ( χιτών ) i l'himàcion  ( ἱμάτιον ). Els teixits que utilitzaven van anar canviant al llarg del temps, van començar amb la llana, material que van reemplaçar per el lli i la seda ja que eren més lleugers i frescos. Això si, no van eliminar la llana per complet, si no que la utilitzaven només per la roba de temporades més fredes. Els colors de la roba solien variar depenent de la classe social ´de qui duia la peça o del ús d'aquesta pe