IRIS

En la mitologia grega existeix una deesa molt poc coneguda anomenada Iris. Aquest nom prové del grec i significa "dona que que a enunciar" o "arc de Sant Martí". Iris era filla de Taumate, un déu marí, i d'Electra, una heroïna grega. 

Iris portant l'aigua del riu Estigia a l'Olimp perquè els déus jurin de Guy Head, 1793

Sol ser representada amb unes ales a l'esquena i normalment portava una gerra a la mà. També podria ser simbolitzada per un arc de Sant Martí. Tot i ser representada com una dona jove i casta, és sabut que va casar-se amb Zèfir, déu del vent de l'oest.

Ja que l'Arc de Sant Martí simbolitza el final dels problemes i la conciliació entre homes i déus, i aquesta deessa era capaç de volar a la velocitat del vent, va ser nomenada missatgera dels déus.

Iris de Metello Motelli, 1873

Iris ha aparegut en molts dels mites més populars de la mitologia grega com a personatge secundari. Per exemple, complint amb el seu deure de missatgera, va informar a Menelau, rei d'Esparta, que Helena havia estat segrestada, i degut a això, poc després va començar la Guerra de Troia. També va avisar a Il·lítia perquè ajudés a Leto durant el seu part.

Segons el reconegut poeta Hesíode, Zeus ordenava a Iris que portés aigua d'un riu anomenat Estígia. Quan es bevia aquesta aigua prodigiosa, sempre que hi havia una disputa entre mortals i déus, si havien fet un jurament abans de beure'n, l'havien de complir forçadament. Si un déu trencava el seu jurament després de beure d'aquesta aigua, se li prohibia respirar durant un any, i era fet fora de l'Olimp durant nou anys.

 

Duna Garcés

1r Batx