Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

LA MITOLOGIA EN ELS PLANETES (II)

Imatge
SATURN Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar, i l'únic amb els anells visibles des de la Terra. Aquests anells estan formats per partícules de gel amb quantitats petites de roques i pols.  És un planeta que té una rotació molt lenta, tant lenta que fins al cap de 30 anys no torna a passar pel mateix punt del firmament. El seu nom el té degut al déu romà del temps, Saturnus .    El planeta Saturn Saturn devorant al seu fill,  Peter Paul Rubens URÀ Urà és el tercer més gran del Sistema Solar. Està en una distància tant gran del Sol, que el Sol vist des d'allà sembla una estrella més del cel.  El seu nom és en honor al déu grec del cel, Uranus (en llatí). El déu grec va ser el primer fill de Gea, i això l'associa amb el planeta, ja que va ser el primer en ser descobert amb la invenció del telescopi.   El planeta Urà La castració d'Urà, Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi NEPTÚ Aquest planeta és el vuitè del Sistem

PROMETEU

Imatge
Prometeu és una divinitat de la mitologia grega. El seu mite té algunes variacions hi ha qui diu que ell era un tità i hi ha qui el representa com a fill d'un tità. La figura de Prometeu correspon amb un heroi cultural ja que està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis als déus, l'aparició de la dona i el control del foc per part de l'home.  Hesíode presenta Prometeu com a un rebel contra el poder legítim de Zeus. I parla sobre alguns dels enganys: El primer té relació amb l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou i el va esquarterar. Seguidament en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest últim amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollís el que més li agradava. Zeus, va fer un judici d'aparença i es va quedar amb el que tenia més bon aspecte. Al descobrir l'

JULI CÈSAR

Imatge
Gai  Juli Cèsar ( gaius lulius Caesar )  va néixer el dia 13 de juliol de l'any 100 a.c., va ser un polític i militar romà que va destruir la república per formar la primera de les dictadures en el govern de roma. Va néixer en una de les famílies patrícies i més antigues de l'època, això va permetre que des de petit estigués educat per grans mestres. Quan tenia 12 anys va ser anomenat Flamen Dialis   (sacerdot de Zeus). Era fill de Gai Cèsar i d'Aurèlia Cotta i els 16 anys fou obligat casar-se amb Cornèlia Cinilla. Els 14 anys el seu pare es morir, i va ser perseguit i proscrit quan va negar-se a divorciar-se de la seva esposa. Finalment Juli Cèsar va ser assassinat el 15 de març de l'any 44 a.c. víctima de la traïció del senat romà.                                                   Juli Cèsar Algunes curiositats i  actes importants que va fer durant la seva vida van ser: Va corregir el calendari adaptant l'any al curs del sol afegint dos mesos més de tal

ODI ET AMO

Imatge
Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.  Nescio, sed fieri sentio et excrucior. Odio i estimo. Potser preguntes, per què ho faig? No ho sé, però sento que passa així i em torturo. Odi et amo ("odio i estimo") és el famós inici del poema 85 del poeta romà Catul (s. I a.C.). Està dedicat a la seva estimada, amb el pseudònim de Lèsbia: en realitat es deia Clàudia. Clàudia era una dama bella de l'alta societat romana. Catul, amb Odi et amo , va saber expressar amb tota emoció el doble sentiment que el feia patir. Són dos versos d'art major carregats d'oposats: odi (odio) i amo (estimo), sentio (sento) i excrucior (em torturo), l'actiu faciam (faig) i el passiu fieri (passa) i requiris (preguntes) i nescio (no ho sé). El primer vers del poem representa el contrast a la relació amb la seva estimada. El segon vers té varis significats: Excrucior (que vol dir 'estar torturat o tormentat'): deriva del llatí crux , que signific

LA MITOLOGIA EN ELS PLANETES (I)

Imatge
Originàriament, els noms dels planetes, els van posar els grecs clàssics, però més tard, els romans van fer-e una adaptació pròpia i aquesta és la que ha perdurat fins als nostres dies.  Cada planeta té unes característiques que els associen amb els déus mitològics: MERCURI És el planeta situat més aprop del Sol, i el segon més petit del Sistema Solar . Encara que Mercuri sigui més petit que la Terra, és més gran que la Lluna.  Els romans li van posar el nom de missatger dels déus, Mercurius, perquè es movia més ràpid que els altres planetes per obtenir la seva òrbita més curta. Aquest dona la volta al Sol en 88 dies. El planeta Mercuri El missatger Mercuri VENUS És el segon planeta del Sistema Solar i el que té més semblances amb la Terra, tant pel seu tamany, la massa, la densitat i el volum. Tot i així, les diferencien pel fet de que Venus no té oceans i la seva atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura. Els romans l'hi van po

RECERCA DE POEMES AMOROSOS 1r BATX

Imatge
El passat dijous 14 de febrer, els alumnes de 1r de Batx vam fer recerca sobre els poemes amorosos per llavors posar-ho en comú a la classe. En aquesta entrega destaquem, sobretot, un poema de Catul i de Safo. Alguns van decidir donar els poemes a compartir, mentre els enregistràvem.  Aquest n'és el resultat: L'Alba Riera i en Martí Grau ens llegeixen el poema que transcrivim a continuació: Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,  rumoresque senum seueriorum  omnes unius aestimemus assis.  Soles occidere et redire possunt:  nobis, cum semel occidit breuis lux,  nox est perpetua una dormienda.  Da mi basia mille, deinde centum,  dein mille altera, dein secunda centum,  deinde usque altera mille, deinde centum.  Dein, cum milia multa fecerimus,  conturbabimus illa, ne sciamus,  aut nequis malus inuidere possit,  cum tantum sciat esse basiorum.                                                                     Catul V Visquem, Lèsbia meva, i est

GARUM

Imatge
Si bé sembla que el Garum prové d'origen grec, en realitat, van ser els romans els creadors i difusors d'aquesta salsa tant peculiar. Es tracta d'una salsa elaborada amb vísceres fermentades de peix, a la qual se li posava vi, vinagre, sang, oli i pebre.  El Garum era considerat un aliment afrodisíac , només consumit per alts estrats socials. El seu ús dintre la gastronomia romana era per complementar guisats i plats, substituint-ne la sal. Tot i que la sal tenia molt prestigi i era molt utilitzada a l'antiga Roma no tenia mèrit menjar aliments amb sal ja que era bastant fàcil d'aconseguir, a diferència del Garum. La qualitat de la salsa venia determinada pel tipus de peix que s'utilitzava com a base i si aquest era fresc o no. S'ha pogut extreure informació que afirma que el "peix verat" era el més utilitzat i el de millor qualitat. Provinent del Baelo Claudia, a prop de l'estret de Gibraltar, on es pescaven tonyines per a realitzar l

CANÇONS AMB REFERÈNCIES MITOLÒGIQUES (II)

Imatge
HERCULES - Sara Bareilles Sara Bareilles va dir que la cançó tractava sobre sentir-se destrossada i la necessitat de demanar ajuda. "Vaig intentar imaginar-me un individu fort", va dir. "Hèrcules té coratge i no té por".  ISIS - Bob Dylan La cançó tracta sobre un home qui, recentment, ho ha deixat amb la seva dona, Isis. Marxa de la ciutat en busca de la "ciutat salvatge i desconeguda". Durant el camí, coneix un personatge amb qui comencen la cerca del tresor, però tot i així ell segueix pensant amb la seva ex-dona.  El personatge femení de la cançó es anomenada Iris després de la deessa de la mitologia egípcia qui representa la dona ideal i la mare protectora.  LAUGHING - R.E.M. La cançó repeteix més d'una vegada el vers "Laocoont i els seus dos fills". Laocoont era un sacerdot Troià qui fou estrangulat per una serp marina. Michael Stipe, cantant de R.E.M., va explicar el següent: "El primer vers parla sobre L

DIONÍS

Imatge
Dionís (Bacus en romà) era l'antic déu grec del vi, del teatre, la xauxa i la festa. Com que el vi era una gran part de l'antiga cultura grega, Dionís era una figura important i popular en la mitologia i va ser un dels dotze olímpics tot i ser el darrer a arribar. Es descriu Dionís com un mascle madur i barbut que es representa amb raïm o una pantera negra.  És fill de Zeus i Semele per tant, en teoria, Dionís és un semi-déu o un heroi. Es diu que Zeus va seduir i impregnar Semele però després, la dona de Zeus, Hera, va enganyar a Semele per exigir que Zeus li revelés la seva veritable forma. Com a mortal, ella no podia mirar la forma real d'un déu sense morir. Zeus, però, va aconseguir rescatar a Dionís consint-lo a la seva cuixa i mesos més tard, l'infant va néixer d'allà. Altres versions afirmen que la mare de Dionís era Persèfone o Demèter i que Hera va enviar Titans a matar la criatura. Després de néixer Dionís, va ser portat a Silè i les nimfes de la

EL GRAN INCENDI DE ROMA

Imatge
Després de Crist, Roma, era una ciutat mal urbanitzada amb carrers estrets on no hi cabia massa gent, on les milers de cases de fusta tenien poca separació entre sí i on hi havia pràcticament llocs on poder aconseguir aigua corrent, als barris pobres. L'imperi va intentar evitar els inevitables incendis constituint un cos de bombers format per esclaus, malgrat això, durant l'any 64 es va produir el Gran incendi urbà de Roma.                            El Gran Incendi de Roma 64 DC. Segons Tàcit, El foc va començar a la zona comercial de la ciutat prop del circ Màxim i l'incendi es va propagar ràpidament a causa del vent, i així durà cinc dies destruint el centre de roma sense distingir: temples, cases de rics o edificis dels més desfavorits. Es calcula que les conseqüències van ser uns set districtes molt danyats i tres completament destruïts, milers de víctimes i que 200 mil persones van haver de buscar un nou lloc per viure, els edificis destruïts en si serien

ELS AUSETANS, ROMANS A OSONA

Imatge
El nom d'ausetans prové de la ciutat d'Ausa, aquesta ciutat va ser setjada l'any 218 a.C per part de tropes romanes comandades per Escipió. Al cap d'un més, els habitants d'aquesta es van rendir, el seu cabdill Amusic va fugir i a més van haver de pagar un tribut de 20 talents. Després d'això, els romans es van instal·lar en aquestes terres i també van passar a ser anomenats ausetans, com ho havien sigut els antics habitants d'aquestes terres.  El què volien els romans era tenir territoris estratègics, un motiu era l'atac i la conquesta per part dels exèrcits africans que s'expandien des del sud de la península i que el seu objectiu era anar conquerint territoris.  Aquesta tribu ha deixat molts jaciments, així s'ha pogut estudiar com vivien, com construïen, etc. Les grans ciutats o centres anomenats oppida  són característics per situar-se sobre un altiplà amb grans muralles molt fortes i amb forma d'esperó barrat. La tècnica de cons

ELS MAPES ANTICS

Imatge
El primer mapa el va dissenyar Heròdot, que va néixer al 484 aC i va morir al 425 aC. Va ésser un historiador i geògraf grec i el creador de "la Història Universal", que té en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent humà. Heròdot era considerat "el pare de la història". El mapa que va dissenyar reflectia la seva perspectiva del món grec, incloïa els tres únics continents que es coneixien en aquella època, els quals eren Europa, Líbia i Àsia. Mapa d'Heròdot  El segon mapa el va dissenyar Estrabó, el qual va néixer a mitjans de segle I aC i va morir al 20 dC. Va ser un geògraf i escriptor grec, era un home molt viatger que va recórrer totes les terres de l' ecumene . Encara conservem una gran part de la seva obra mestra, "Geografia", en disset volums on relata la situació geogràfica i els aspectes humans. Va tenir com a mestres Boet Sidoni, Tirannió d'Amisos i Aristodem de Nisa el jove.  El mapa que va d

LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC I

Imatge
Les 12 constel·lacions zodiacals formen part de les 88 constel·lacions que existeixen avui dia. Cada un dels quatre elements que formen part del zodíac corresponen, segons l'astrologia, als elements que dominen en la personalitat de l'ésser humà. Aquests elements són el foc, l'aigua, la terra i l'aire.  En aquesta entrada us parlaré dels sis primers signes zodiacals i les constel·lacions corresponents.  1. ÀRIES:  Segons la mitologia Frixos i Hel·le eren fills de Nèfele i del rei Atamant de Tessàlia. Hi ha una versió que diu que quan Atamant queda vidu es torna a casar amb Ino. Una altra versió diu que Atamant desitja a Ino i rebutja a Nèfele per quedar-se amb l'altra dona. Amb les dues versions arribem al mateix punt. Atamant i Ino tenen dos fills més però Ino és conscient que els seus fills mai seran hereters al tron i decideix fer la vida impossible als primers fills del seu marit. Ino va manar a les dones del país que torressin els grans de blat així