Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2021

ARQUITECTURA ROMANA

Imatge
 ARQUITECTURA ROMANA El poble romà, és de caràcter més pràctic que el grec, tot i que de sensibilitat artística és menys refiada. La seva personalitat es va desenvolupar a través de l'àmbit de l'arquitectura, possiblement pel seu caràcter utilitari. No només es van utilitzar la volta i l'arc com elements arquitectònics, sinó que van tenir un paper de primer ordre, en l'època de l'Imperi, una arquitectura voltada de una gran grandiositat, diferent a l'arquitectura grega.  Tot i aquest àmbit de l'arquitectura, els artistes, els arquitectes grecs van continuar sota l'Imperi dirigint obres de primer ordre. De totes maneres no van faltar arquitectes romans envers les edificacions de Orient.  Quan l'art etrusc va ser desplaçat a començaments del segle III pel hel·lenístic, l'arquitectura republicana va assimilar cada vegada més les formes gregues, però també va donar camí a la creació de l'estil romà. El segle I a.C, es van construir ponts i aqüedu

LES AMAZONES

Imatge
Les amazones era un grup de dones guerreres. Es creu que ren filles d’Ares i la nimfa Harmonia, i no se sap del tot cert si realment van existir o són personatges ficticis. Eren nòmades, i no se sap on vivien exactament, però es creu que al principi estaven situades a l’Àsia menor, entre el mar Caspi i el mar Negre, i més endavant es van moure a Lesbos, Lemnos i Samotràcia. Alguns autors clàssics diuen que el seu regnat va durar 1.000 anys, i el seu grup estava format únicament i exclusivament per dones.  Hi ha gent que creu que, per evitar que hi hagués homes en el seu grup (tot i que n’hi havien que tenien criats) les dones que formaven part de Les Amazones, només podien mantenir relacions sexuals amb home estrangers i que no coneguessin de res, i si es quedaven embarassades i tenien un fill, era assassinat o mutilat. I també es creu que elles mateixes es van declarar enemigues de Hèrcules En canvi, si quan naixia la criatura era una nena, de petites els se’ls tallava el pit dret, ai

EL TEATRE ROMÀ

Imatge
Característiques principals Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a la majoria de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era oferir espectacles teatrals.  Les representacions de teatre van ser la part més noble, ben vista i civilitzada dels espectacles públics romans.  Al principi, la majoria de peces eren imitacions d'obres estrangeres, majoritàriament gregues. Van haver de passar forces anys abans de que Roma pogués comptar amb comediògrafs tan reconeguts com Plaute i Terenci.  Cal destacar que les comèdies, tragèdies i les peces dramàtiques no van tenir una gran popularitat a Roma.  Aquest, és un  dels teatres més populars de l'antiga Roma; el teatre de Marcel promogut per Juli Cèsar i construït entre el 13-19 abans de Crist.  Influències Al principi, en el teatre romà, les obres estrangeres van tenir molta influència ja que les representacions es basaven en imitar-les, aquestes obres normalment solien ser gr

HÈSTIA, LA DEESSA DE LA LLAR

Imatge
Hèstia és deessa grega de la llar, el foc, l'arquitectura i família i forma part dels dotze déus olímpics. Tot i així, és significament menys coneguda que la majoria d'aquests dotze déus, encara que va ser la primera filla de Cronos i Rea (per tant també la primera de ser cruspida per Cronos, però l'última de ser escopida: l'hi diuen la més gran i la més jove). La seva poca popularitat pot ser deguda al fet  que va ser una deessa més aviat discreta i pacífica, i no va protagonitzar cap dels grans escàndols, drames ni conflictes de la mitologia, fent que no sigui pressent en cap de les grans obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. De fet, amb prou feines sortia de l'Olimp. Hestia Giustiniani , Desconegut, 460 BCE Es creu que la literatura grega clàssica, generalment no l'hi va prou fer justícia. La literatura és vaga en la descripció de la representació física de la deessa tot i que sempre es representa portant un vel. Hi ha qui creu que es deu al fet que e

LES GUERRES PÚNIQUES

Imatge
Les Guerres Púniques són les tres guerres que els romans van lluitar contra els cartaginesos , o púnics. Aquesta rivalitat va ser causada perquè els cartaginesos es volien expandir cap a l'Occident, però la nova potència que s'havia creat en aquella localitat, Roma, els va impedir el pas i això provocar aquest seguit de guerres, tot i que amb uns quants anys de diferència. I Guerra Púnica (262 a.C. - 241 a.C.) Mapa de la I Guerra Púnica La guerra es situa a l' illa de Sicília , localització on s'ubicaven colònies gregues aliades de Roma i que es trobaven en el lloc més proper a la península; mentre que en el costat oposat de la mateixa illa hi havia colònies cartagineses , mitjançant les quals comerciaven. Els grecs van demanar auxili als romans, ja que s'havia produït una aliança entre el tirà de Siracusa i els cartaginesos. Aquesta coalició va ser utilitzada pels italians per entrar a Sicília , illa que feia ja temps que volien ocupar. Encara que en un primer

INDUMENTÀRIA A L'ANTIGA ROMA

Imatge
Una societat es divideix per diferents patrons culturals, objectes materials, costums a fins a aquesta societat. Les togues i altres vestimentes a Roma son parts indivisibles de la societat romana que li donen la seva identitat i caràcter. A Roma la vestimenta era un símbol social, que a part d'indicar-nos la riquesa de la persona també ens mostrava el seu estatus social. Si fem un repàs històric podrem veure que algunes de les prendes romanes son apropiades d'altres cultures, com per exemple: la toga dels etruscos, les túniques dels grecs... però això no vol dir que s'apropiessin de la vestimenta dels altres, nomes la adaptaven a la seva pròpia. MATERIALS QUE UTILITZAVEN El material mes utilitzat i mes comú era la llana ja que hi havia en molta abundància, era de baix cost i fàcil de manegar. Però a part de la llana també s'utilitzaven materials com la seda, cotó i el lli. També s'utilitzava el cuir per el calçat. Un punt també molt important eren les decoracions o

EL MITE DE TESEU I EL MINOTAURE

Imatge
Teseu va ser un rei i heroi fundador d'Atenes. Algunes tradicions deien que va ser fill de Posidó (déu del mar) i algunes altres deien que els seus pares eren Etra i Egeu.  El minotaure era un monstre mitològic amb cap de toro i amb cos d'humà. A la història diu que va ser creat a través de la unió de la reina Pasífae i el toro blanc que va entregar Posidó al rei Minos.  Pasífae i el toro blanc, de Fresco Romano El mite comença a partir de que cada 4 anys, 7 atenesos lluitaven contra el minotaure. L'objectiu dels atenesos era sortir d'un laberint casi impossible de sortir-ne i si es trobaven amb el minotaure que estava tancat en ell, havien de lluitar contra ell. Teseu va anar en aquest laberint i va dir que la vela del seu vaixell seria blanca si aconseguia sortir viu, però en canvia si moria, que la vela seria negra. Abans de anar-hi, es va enamorar amb Ariadna, qui li va revelar els secrets de com escapar del laberint i li va donar una espasa. Un cop Teseu va entrar

SÒCRATES

Imatge
Sòcrates va ser un filòsof grec.  Va néixer a Atenes i era fill de Sofronisc i Fenáreta.  Sòcrates no va deixar cap obra escrita i les coses que es poden dir amb plena seguretat sobre ell son molt poques. Va ser un filòsof molt influent, fins a tal punt que tots els filòsofs que van abans d’ell se’ls hi ha atribuït el nom de presocràtics. A diferència de les reflexions que s’havien fet abans de les seves, les reflexions que ell va fer es centraven en l’ésser humà i les seves idees han passat a ser molt importants en la filosofia occidental. Alguns filòsofs coneguts com ara Plató o Aristòtil van ser aprenents seus, Plató ho va ser directament i en canvi Aristòtil va ser aprenent de Plató. Escultura de Sòcrates de la segona meitat del s.IV a.C, anònim. Com ja hem dit abans, es saben poques coses sobre ell i la seva vida, però hi ha historiadors que diuen que durant la seva joventut va ser escultor (com el seu pare) i que va rebre un bon ensenyament. També es diu que es possible que fos

EL TEATRE ROMÀ

Imatge
Un teatre romà és una construcció molt típica de l'arquitectura romana. Aquesta es troba en moltes províncies de l'antiga Roma i la seva finalitat era oferir espectacles teatrals. Els romans, per fer-lo es van inspirar en el teatre grec, però amb la diferència de que els grecs, més complexos, aprofitaven els desnivells de les muntanyes per construir-los i, en canvi, els romans els van crear com un edifici de nova planta.                           Teatre romà                      ESTRUCTURA DEL TEATRE ROMÀ: En els orígens, els teatres romans eren de fusta i desmuntables, al aire lliure. Més tard, però, van seguir els models grecs construint-los de pedra.  El teatre grec estava dividit en tres parts ben diferenciades: la graderia, que era on seien els espectadors, un espai circular on ballava i cantava el cor anomenat l'orchestra , i l'espai protagonista que era l'escenari ( scaena ) que era una plataforma on actuaven els actors i les actrius. També, darrera d'aqu

LES PARENTALIA

Imatge
Tal i com fan els mexicans i llatinoamericans amb el dia de los muertos , o les cultures catòliques amb el dia de Tots Sants  els romans també pagaven tributs i respecte als seus avantpassats i compatriotes cèlebres difunts, i ho feien a través de les Parentalia, unes festes rituals que es duien a terme del 13 al 21 de febrer. Origen Caront transportant ànimes a través del riu Styx, Litovchenko Derivat de la necessitat i curiositat humana d'entendre que passa després de la mort el poble romà adopta l'idea de que l'ànima humana va a l'Inframón, i per homenatjar als avantpassats ja no presents entre ells van agafar riutals d'origen Etrusc per poder donar les gràcies i l'admiració a aquests difunts a través de petits rituals privats que tenien lloc als domicilis familiars, i posteriorment a festivals públics. Etimologicament Parentalia  prové de la paraula en plural de parent, parentalis . El ritus Els romans, tot i tenir grans festivals de desbocament sexual i de

TIRÈSIES

Imatge
Segons la mitlogia grega, Tirèsies va ser un dels endevins més populars de l'antiga Grècia; el fet que era cec li va aportar encara més importància. Era fill d'una nimfa anomenada Cariclo i d'Everes. Va tenir dues filles, Manto i Dafne . Contràriament al que es pugui pensar, Tirèsies va néixer sent un nen normal: amb vista i sense poders premonitoris; hi ha dues versions sobre el que podria haver-lo convertit en el personatge que avui dia coneixem. Tirèsies colpejant les serps , de Johann Ulrich Krauß 1719 La primera diu que, un dia, mentre passejava pel costat d'un llac, va veure Atena banyant-s'hi amb la seva mare, i la deessa li va treure la vista perquè no pogués mirar a ningú mai més. Tot i això, va donar-li el poder d'entendre el vol de les aus i de predir el futur. La segona versió diu que quan un dia passejava pel bosc, va veure dues serps tenint relacions i va matar la femella a cops; seguidament va convertir-se en dona. Vuit anys després, quan tornav

PLAUTE

Imatge
Plaute va ser un autor llatí, l'únic de la literatura llatina que va escriure comèdies . Va tenir influència d'autors grecs com Menandre. Aquest va ser un poeta grec, el més destacat de la comèdia, en concret la comèdia nova . L'única obra sencera que tenim seva és El misantrop o L'esquerp.  Només s'han conservat 21 obres de Plaute tot i que sabem que en va escriure més. Les 21 obres són les següents: -Amphitruo   -Asinaria   -Aulularia   -Bacchides   -Captivi   -Casina   -Cistellaria          - Curculio   -Epidicus   -Menaechmi   -Mercator   -Miles Gloriosus   -Mostellaria    -Persa   -Poenulus   -Pseudolus   -Rudens   -Stichus   -Trinummus   -Truculentus  Va néixer el 250 a.C a Umbria (la data pot variar segons la font) i va morir el 184 a.C a Roma (66 anys de vida). Va viure durant la 2a Guerra Púnica, de jove va ser soldat i comerciant a Roma. Es diu que va treballar també en una campanya teatral i que va estalviar per invertir-ho en una especulació comercial,

LA MENSTRUACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
La menstruació no només és una funció biològica dels nostres cossos, sinó que des de sempre els éssers humans hem fet d'ella un fet sociocultural, amb mites, rituals, pràctiques relacionades amb el gènere, el poder... Al llarg dels anys, ha estat relacionada amb les religions i fins i tot amb les polítiques, socials i culturals.  En la Grècia clàssica, Hipòcrates (460-370ac), pare de la medicina moderna, en el seus escrits sobre les Malaltes de la dona,  considerava que la sang menstrua era un producte de rebuig. També deia que que la sang es devia a que la dona era un ésser excessivament calent, i que només així podia temperar el seu organisme. A aquests anomenats símptomes de la histèria, la malaltia del desig, els grecs van aplicar el nom de " apnoia hyperika". Per tant, la solució segons Hipòcrates era: per les viudes, embarassar-se, i les solteres, el matrimoni.  Hipokrates,  gravat de Peter Paul Rubens  La tradició popular i religiosa romana, atribuïen a la menstrua

ÈOL, EL DÉU DELS VENTS

Imatge
Èol és el déu de l'aire i els vents: gràcies a Zeus, qui l'hi va atorgar aquest poder, pot controlar i pacificar els vents. És un déu secundari, és a dir, no forma part dels dotze déus olímpics . A part d'ell existeixen tres més Èols en la mitologia: el fill d'Helen , el fill de Posidó i el rei, fill d'Hípotes . Éol, guardià dels vents , Ed Stevenhagen, 2005 Vivia amb els seus sis fills i sis filles en una illa, anomenada Eòlia, on podia moure's lliurament i controlava l'entrada i sortida de tots els vents.  Normalment els déus només els cridaven quan necessitaven ajuda, com quan,  per exemple, Hera l'hi va demanar ajuda per poder impedir que Enees desembarqués a Troia.  Juno demanant a Èol que alliberi els vents , François Boucher, 1769 També l'hi va demanar ajuda  Odisseu , quan aquest feia anys que voltava pel món intentant arribar a Ítaca, el seu regne, ja que Posidó estava determinat a fer-li la vida impossible per tal que no arribi a casa.  C

LES AMZONES

Imatge
Les amazones van ser un poble nòmada de dones guerreres, la seva existència és incerta i ha estat repetidament discutida pels historiadors. Tot i que no es pot confirmar que existís una tribu de dones amb aquest nom, sí que s’han trobat restes arqueològiques de tribus majoritàriament femenines i amb característiques clarament guerreres. Amazones, Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, 1751-1829. Tot  que no són un mite únicament europeu, les amazones de la mitologia Grega habitaven vora del mar Negre, a la vora del riu Termondont de forma independent governades per la seva reina. Les amazones es regien per un sistema matriarcal, on al capdamunt hi trobem la reina amazona. Eren caçadores, a banda de guerreres i retien culte a À rtemis , la deessa de la naturalesa, la lluna i la caça. Com Àrtemis les amazones eren famoses per la seva destresa amb l'arc. De fet es creu, tot i que encara genera dubtes, que les amazones es tallaven el pit dret per tal de poder dominar l'arc i lluitar am

LA ILÍADA

Imatge
La Ilíada és un poema de gènere èpic escrit per Homer, que tracta el setge de la ciutat de Troia pels aqueus, per rescatar Helena, esposa del rei Menelau, la qual va ser raptada per Paris, príncep troià. Després d'aquest fet, s'origina una guerra entre aqueus i troians.  La Ilíada està compost per 24 cants en els quals es narren diferents successos esdevinguts durant l'últim any de la guerra de Troia, la qual va durar un període de 10 anys.  Especialment, atén la còlera d'Aquil·les, guerrer grec que decideix mantenir-se el marge del conflicte després d'enfadar-se amb Agamèmnon, líder de l'exèrcit aqueu que li pren a la seva esclava Briseida.  La Ilíada , al costat de l'Odissea , és una epopeia atribuïda a Homer. Els dos poemes suposen un  compendi  de textos tradicionals que havien estat llegits verbalment pels  rapsodes  durant segles.          Jocs en honor a Pàtrocle, Carle Vernet (1791) Com he dit hi havia 24  cants diferents en els quals explicaven di