CLÀSSICS A LA ROMANA

En un principi la funció més important de les vies romanes era el trasllat de les tropes, tot i que van acabar fent més servei de cara al comerç i a l'administració. Gràcies a això va ser possible la creació d'un imperi tan extens que tenia com a punt de partida la ciutat de Roma. Per aquesta raó hi ha aquella frase popular de "tots els camins porten a Roma". Construcció:  El primer pas que se seguia a l'hora de construir una via romana era marcar-ne els marges. Seguidament s'extreia terra del futur camí i es reomplia em pedres i grava. Finalment es col·locaven les lloses que feien entre 2,40 i 15 metres i havien d'estar força juntes per no deixar espais entremig.   Vies Romanes a Hispania? Els romans també van implantar aquest sistema viari a Hispània com a tants altres indrets de l'imperi. La via més coneguda és l'anomenada Via Augusta que traçava tot el litoral mediterrani dés dels Pirineus fins a

En la mitologia grega, el món dels morts era l'Hades, on anaven les ànimes dels difunts i també lloc de residència del déu de la mort . En la mitologia romana es relacionava l'Avern (un cràter ubicat a prop de Cumes, sud d'Itàlia) amb tot el món dels morts. El nom d'Hades deriva de l'estança d'un mort o l'invisible. Era fill de Cronos (déu del temps) i Rea. Germà de Posidó, Zeus, Hera, Hèstia i Demèter. Com també els va passar als seus germans va ser devorat pel seu pare, Cronos, i va ser alliberat pel seu germà Zeus. Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans i els ciclops li van donar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón. Abans de l'entrada a l'Hades hi havia l'Om dels Falsos Somnis d'on penjaven falsos somnis sota cada fulla: la por, la fam, l'angoixa o la vellesa. Juntament amb ells hi habitaven els plaers per

Ara que sortim de les meravelloses festes de Nadal, i que jo encara estic pensant en elles... he decidit descobrir coses sobre aquestes, i he trobat que el Nadal, com moltes coses, ja existia en l'època dels romans, i rebia el nom de Saturnalia.  Saturnalia era el Nadal romà, era la festa en la que els romans celebraven el solstici d'hivern, i era temps de pau, loteries i amics invisibles. La fiesta del rey haba, Jacob Jordaens. Aquesta festa era la festa de Saturn, un déu al que li atribuïen la introducció de l'agricultura i la vida civilitzada. Tenia lloc originalment el 17 de desembre, però la festa agradava tant al poble que van decidir celebrar-la durant una setmana, del 17 al 23 de desembre. Durant aquesta setmana els dies eren de pau, glòria, aturaven les guerres, els nens no anaven a l'escola i es produïen tota mena de manifestacions.  Durant aquests dies també s'adorava el déu Saturn per haver posat pau i bondat a la terra i als homes, i per hav

Amb el nom complet de Colonia Iulia  Augusta Paterna Fauentia Barcino , Bàrcino va ser una colònia romana que, tot i que no tingués gaire importància dintre del món romà com tenia Tàrraco, va tenir una gran importància perquè s'hi construís tot el que seria l'actual Barcelona. Es va fundar el segle 14 a.C., una època de reformes romanes en la zona nord-est de la Península Ibèrica. El fundador de Bàrcino fou l'emperador August, persona a qui podem relacionar amb el nom complet de la ciutat. L'ORIGEN DE BÀRCINO: UN MITE? Eren moltes les llegendes romanes que atribuïen la fundació de Bàrcino a Hèrcules després de que aquest anés a parar al territori barceloní en guanyar al gegant Gerió per entregar un ramat al rei Euristeu. Realment, però, la persona a qui hem d'atribuir únicament a l'establiment romà a Barcelona és l'emperador August. Estàtua dedicada a Hèrcules, situada a la Plaça de Catalunya de Barcelona LA CONSTRUCCIÓ DE BÀRCINO La ciutat es

Com s'ho feien els romans per portar aigua a les ciutats? Portar l'aigua a diferents llocs era un problema, però des de l'antiguitat van saber solucionar-ho. Els grecs van inventar els pous, les cisternes i les fonts. Els romans volien transportar l'aigua, llavors van inventar els aqüeductes. Què són els aqüeductes? La paraula "aqüeducte" prové dels mots llatins:  aquae ductus.  Els aqüeductes eren uns canals coberts fets de pedra, per on passava l'aigua gràcies a un petit pendent. Els aqüeductes podien estar soterrats o no. Hi havia una filera d'arcs sobre els quals hi havia el canal on passava l'aigua.  L'aqüeducte solia partir duna cisterna que recollia l'aigua de la font, llavors anava cap el canal de l'aqüeducte.   Hi ha dos tipus d'arcs que amb els que es podien fer els aqüeductes: Arcs d'aqüeductes Els romans van construir els aqüeductes amb arcades donant-los el seu aspecte més característic i pe

Als inicis de l'època romana no hi havia escoles , els nens eren educats pels pares a casa. Generalment, els primers anys de vida estaven amb la mare, i després es separaven els nens amb els pares i les nenes amb les mares. Els pares intentaven educar els nens perquè fossin ciutadans honrats, treballessin, poguessin pujar una família, etc. I les mares educaven a les nenes d'una manera més pràctica, cosint, rentant, netejant, etc. A finals de l'època de la república es van crear les primeres escoles. Eren escoles privades on hi anaven nens de diverses famílies, pagaven una quantitat al mes i rebien educació d'un mestre professional. Això fins l'etapa imperial, quan van crear les primeres escoles públiques. Podem distingir 3 etapes diferents d'educació escolar: Ludus litterarius: durava fins que els nens tenien 11 o 12 anys. És l'etapa en què se'ls ensenyava a llegir, escriure i comptar. Ludus grammaticus Ludus grammaticus: durava dels 12 al

Tots sabem que el sistema Solar està format per una estrella que anomenem Sol i vuit planetes, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Aquests noms foren donats als planetes pels romans, que adaptaren els noms d'una sèrie déus grecs a aquests. Sol En la mitologia grega, Helios, fill d'Hiperió i Tea, era el déu encarregat de moure el sol, que portava calor i lluminositat a tota la Terra. El mite explica que Helios solia detenir-se a la illa de Rodes amb la seva dona i els seus set fills, fet que va fer que se li construís una estàtua en honor seu ( el colós de Rodes ) El Sol, estrella del sistema solar Mercuri El primer planeta és Mercuri, nom adaptat dels romans del déu Hermes, déu missatger per excel·lència i inventor de l'alfabet, entre d'altres arts. La seva personalitat càlida i fogosa va ser la causa de la seva immensa descendència. Mercuri , primer planeta del sistema solar Venus El segon planeta és Venus, en home

La fundació de Roma es situa entre el mite i la llegenda. Els romans creien que els déus havien tramat un seguit d'esdeveniments que havien culminat amb la fundació de la ciutat. Tant és així que, segons la tradició, Roma va ser fundada per Ròmul, germà bessó de Rem. Al final de la guerra de Troia, Enees , fill de la deessa Venus i el mortal Anquises, surt del conflicte victoriós i es dirigeix a la Península itàlica instal·lant-se en un petit poble on coneix Lavínia, filla del rei Llatí, amb qui es casarà. Tanmateix, fundarà la ciutat de Lavinium en honor a ella. Juntament amb Enees va arribar Ascani, fill que havia tingut amb la seva primera dona que després es digué Iulus. Aquest fundà la ciutat d'Alba i donà lloc a la dinastia Albana. Un dels reis d'aquesta va ser Procas que va tenir dos fills: Númitor i Amuli. Com que el primer era primogènit va ocupar el tron del seu pare. No obstant això, mort d'enveja, el seu germà el va matar i també va matar a

En moltes de les entrades que he fet hi ha hagut algun moment o altre, en el qual he hagut de separar la dona de l'home, ja que hi havia moltes diferències de gènere per això he decidit fer una entrada exclusivament de la dona, ja que ella també es mereix una entrada per ella, tot hi així sabem molt poc sobre la marca que les dones van deixar a la societat romana. Roma va ser una societat patriarcal i això va provocar que les dones mai tinguessin l'oportunitat d'emancipar-se. Les dones es trobaven des de la seva infantesa fins al moment del seu casament sota l'autoritat d'un familiar. Quan la dona es casava, deixava de formar part de la família per posar-se sota l'autoritat del seu marit i obtenia la classe social del seu espòs, si aquest es moria se li designava un tutor que normalment tornava a ser algú de la seva família. A roma ja existia el divorci però generalment era l'home el que ho sol·licitava. El millor estat amorós per la dona era l