Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

LA VIDA QUOTIDIANA DELS ROMANS

Imatge
Els romans es llevaven a l’alba i se  n'anaven  a dormir quan es feia fosc. Feien tres àpats: un petit esmorzar, un piscolabis i l’àpat més fort el que feien a mitja tarda (sopar). Una de les èpoques diàries era el bany, a causa d’això es van construir termes grandioses. Les dones romanes cuidaven molt l’aspecte físic i intentaven seguir les modes que s’imposaven com els vestits, els pentinats, el maquillatge,... 1.  LA JORNADA DEL CIUTADÀ ROMÀ: Les feines dels romans duraven de sol a sol ja que en aquell moment no gaudien de l’electricitat. S’aixecava abans que es fes de dia, cap a dos quarts de cinc a l’estiu i a dos quarts de vuit a l’hivern. Es rentava, esmorzava i sortia de casa per anar a treballar. Si era ric, rebia els clients molt dora a l’atri. Es dedicava als afers personals (visites, votacions als comicis, negocis, etc.) o públic. Al migdia plegava de la feina fins l’endemà, llavors prenia un dinar lleuger, molt sen

LES AMAZONES

Imatge
Origen i localització Les Amazones eren una antiga civilització de dones guerreres. Segons els autors clàssics, el seu regnat va durar 1.000 anys. Diu la mitologia que eren filles d' Ares (déu de la guerra) i la nimfa Harmonia . Es discuteix si podrien haver existit de veritat. Si voleu un document sobre el debat històric, cliqueu aquí. Al principi vivien a l'Àsia Menor, entre el Mar Negre i el Mar Caspi. Més endavant, com que eren nòmades, es diu que van començar a instal·lar-se a les illes gregues Lesbos, Lemnos i Samotràcia . Amazona preparant-se per la batalla, de Pierre-Eugène-Emile Héber Batalles Enemigues dels grecs, es van enfrontar a ells en nombroses batalles. Una d'aquestes és contra Heracles , qui en el novè dels seus 12 treballs havia de robar el cinturó màgic d' Hipòlit a , reina de les Amazones. Per més informació sobre aquest enfrontament, cliqueu aquí  o aquí . Un altre enfrontament és el de Teseu que, enamorat de la reina amazona An

FĔBRŬĀRĬUS

Imatge
Februus  va ser un déu romà  en honor al qual se celebraven les  februa , unes festes en les quals es purificava la ciutat i s'aplacaven les ànimes dels morts amb sacrificis i ofrenes. Més tard, va ser anomenat Dis Pater , el déu dels morts (altrament dit Hades o Plutó).  Tant el nom del déu, com el del mes de febrer , deriven del de les festes Berta Pou  Eudald Rojas 4t ESO - Sec Can Record

HÈRCULES, LA PEL·LÍCULA

Imatge
Títol: Hèrcules: L'Origen de la Llegenda Títol original: Hercules: The Legend Begins Any: 2014 Duració: 99 minuts  Pressupost: 70.000.000 € País: Estats Units  Gènere: Acció i aventura Estudi: Millennium Films, De APlaneta Data d'estrena: 24 Gener 2014 SINÒPSI Grècia, any 1200 AC. Víctima de la luxúria de Zeus, la reina Alcmena té un fill anomenat Hèrcules la missió del qual és acabar amb la tirania del rei i restablir l'ordre. Hèrcules, que ignora el seu origen diví, s'enamora d'una princesa cretense que s'acaba de prometre amb el seu germà. Però, quan s'assabenta de quim és el seu destí, ha de triar entre fugir amb la seva estimada o convertir-se en un heroi. Les seves gestes el portaran a conèixer exòtics països i a lluitar amb éssers fantàstics.                     QUI ERA HÈRCULES? Hèrcules o també conegut com a Heràcles va ser fruit de la infidelitat de Zeus a Hera amb la reina Alcmena. El re

ELS ENCATERIS DE HARRY POTTER EN LLATÍ

Imatge
Molts de nosaltres hem llegit els llibres de las saga de Harry Potter o bé hem vist les seves pel·lícules. Harry Potter és conegut com el jove màgic orfe que el seu principal objectiu és matar a Lord Voldemort. Harry Potter, els seus amics i els seus enemics fan servir la màgia, concretament els encanteris, per qualsevol cosa, com per exemple: per defensar-se, per atacar, per transportar-se inclús per arreglar les ulleres. Molts d’aquest encanteris són paraules llatines o la derivació. Aquí us en deixo uns quants. Ron Weasly, Harry Potter i Hermione Granger ELS ENCANTERIS Accio : En llatí significa "convocar". S’utilitza per atraure coses cap a tu. En Harry l’utilitza a Harry Potter i el calze de foc en la primera prova del torneig del tres bruixots per atraure la seva escombra. Aguamenti : D'"aigua" ( aquam ) més menti "menta". Omple un recipient d’aigua. Apareix a Harry Potter i el misteri del Príncep  quan en Harry el fa servir per

LES CLASSES SOCIALS A L'ÈPOCA IMPERIAL

Imatge
Les classes socials van anar variant des d’August fins a la caiguda de l’imperi. Es poden distribuir així els habitants de l’imperi:     Els ciutadans: August va crear un sistema d’ordes basats en la riquesa: -       -  Orde senatorial que el formava el patriciat i la noblesa plebea. Els privilegis de què gaudien eren sobretot honorífics: tenien el dret nat de senadors, que es transmetia de pares a fills i exercien les antigues magistratures. §   Patricis : constituïen la més rància aristocràcia romana, un grup de famílies dotades d’un prestigi i d’uns privilegis hereditaris. §   Noblesa : els nobles estan formats per patricis i plebeus rics, la riquesa de la qual està basada en la propietat de terres, ja que tenien restringida per llei l’activitat mercantil. Els nobles van anar esdevenint una classe cada vegada més tancada fins a la fi de la república. -        -  Orde eqüestre que el formava la classe dels cavallers. Es dedicaven al comerç i ocupaven

EL VESTIT DELS ROMANS

Imatge
A Roma, els vestits masculins i femenins eren semblants. Indumentària femenina La dona primer de tot es posava la túnica, la qual estava formada per dues peces de llana (una per passar-hi el cap i dos per als braços) i lligada a la cintura amb un cinturó. La túnica solia arribar fins als talons. Per fer un sostenidor, s'estrenyia el pit sobre la túnica amb una mena de cordó. Sobre la túnica es posava la stola , que era igual a la toga dels homes. Es portava un cop després casada. Era un vestit llarg fins als peus, solia ser més luxós i sovint era de colors variats. La stola se cenyia sota el pit o a la cintura. Quan es sortia de casa, sobre la stola la dona es posava palla (mantell que cobria les espatlles i arribava fins a la cintura).  Pel que fa a la roba interior, les dones solies aixecar-se els pits amb una asia pectoralis . Escultura silueta femenina d'època imperial. S'aprecia molt bé la túnica, a sota, i la stola a sobre, just

L'OLIMP I

Imatge
El  Mont Olimp  és la muntanya  més alta de Grècia , amb una alçada de 2.919 m. al pic anomenat Mítikas.  El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de  Macedònia, al nord, i la Tessàlia  al sud.  En la mitologia grega , al cim d'aquesta muntanya  hi havia la llar dels dotze déus olimpics , els més importants del panteó  grec.  L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest i habitada per Zeus  i altres déus , i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar; la ciutat era a la cimera del Mont Olimp, a Tessàlia , sempre coberta de núvols. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. En una època més tardana,  Olimp  va passar a denominar una regió elevada de l'Èter des de la qual els déus  dominaven la Terra . En aquest món sagrat hi residien els déus i deesses olímpics: Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodi