Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2023

REFERÈNCIES A LA MITOLOGIA EN EL MÓN DRAG

Imatge
L'art del drag ha servit per anys com a refugi per a les persones pertanyents a la comunitat LGBTIQ+, a les persones POC o a les dones, es a  dir, a les comunitats oprimides que no compleixen l'estereotip d'Home blanc CIS heterosexual. La cultura drag es basa en exagerar els trets estereotípics, ja siguin masculins o femenins, i actuar amb aquests maquillatges exagerats i grans perruques. Symone referenciant el mite de Medusa a la final de Rupaul's Drag Race s13 Medusa  era un monstre amb cabells de serp que convertia en pedra al tothom qui la mirava als ulls, va convertida en monstre de la mà d'Atena, qui la va castigar després de ser violada, a més a més, va enviar a Perseu per a donar-li mort. Symone,  a la final de Rupaul's Drag Race . Diseny de Michelle Hébert Amb aquest vestit de passarel·la, el que buscava l'artista era demostrar, utilitzant el mite, les dues etapes de la seva vida. L'armadura daurada representa l'època en la que la seva famíl

DIONÍS

Imatge
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre i de les festes. Dionís sempre surt representat amb raïm (simbolitza les vinyes, es a dir el vi) o amb una pantera negra. Dionís també se'l pot anomenar Bacus.                 Bacus, Caravaggio  c.1598                                                        Dionís cavalcant un lleopard,                                          segle   iv   aC   mosaic  de  Pel·la (Macedònia)                                       El déu Dionís va tenir un naixement força estrany. La seva mare és la mortal Sèmele, una princesa tebana, la qual s'havia quedat embarassada de Zeus. Un cop més, Hera s'assabenta de la infidelitat del seu marit i decideix venjar-se. Decideix llavors assumir la forma de Bèroe, la vella nodrissa de Sèmele, per apropar-se a la noia i preparar la seva venjança: pregunta a Sèmele quina és l'autèntica aparença del pare dels déus i la noia li respon que no ho sap, perquè només l'ha vist sota alguna forma metamorfosada

L'ORIGEN CLÀSSIC DELS NOMS DELS MESOS DE L'ANY

Imatge
Actualment, l'any està constituït per 12 mesos, però temps enrere la cosa no era així; en aquell temps, l'any només tenia 10 mesos, degut que començava a principis de primavera, al març, i finalitzava al desembre. Aquests mesos duraven entre trenta i trenta-un dies que es regien per llunes. Així doncs, entenem el perquè dels noms de setembre, octubre, novembre i desembre; eren els mesos número set, vuit, nou i deu ( septem, octo, novem   i decem  en llatí). En aquell moment el juliol i l'agost també seguien el mateix patró ( quintilius   i sextilius , respectivament) però se'ls hi va canviar el nom. Calendari Romà Ara bé, per entendre com va succeir el fet que apareguessin dos mesos més a l'any cal que ens situem al segle VII aC., ja que, segons explica Tit Livi, fou quan el segon rei romà i successor de Ròmul , Numa Pomplili , va afegir dos mesos més per a què així quedés adaptat amb el cicle lunar. Així doncs, s'aconseguia coordinar els cicles lunars amb les e

SEMBLANCES ENTRE LA MITOLIGIA GREGA I LA BÍBLIA

Imatge
La Bíblia és una col·lecció de llibres sagrats, que conté les històries, doctrines, tradicions... que orienten els cristians. És un conjunt de 76 llibres d'estils diferents organitzats en dos parts: "L'Antic Testament" i el "Nou Testament". La mitologia grega és un conjunt de llegendes i mites que pertanyen a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seu herois, déus... Les històries bíbliques i la mitologia grega tenen moltes similituds, ambdues tenen les històries de la creació de l'ésser humà, personatges semblants, històries tràgiques, etc. ADAM I EVA, LA CAIXA DE PANDORA I EL MITE DE PROMETEU Suposo que tots coneixem el mite de la caixa de Pandora, Prometeu i la creació de la part de la religió Cristiana.  Eva i Pandora comparteixen el paper de "la primera dona" i de la mateixa manera totes dues són representants a la temptació: Pandora va obrir la caixa i va escampar el mal per tot el món mentre que Eva menjar-se la fruita proh

L'INFRAMÓN I LES SEVES PARTS

Imatge
Com en moltes religions, es creu que les ànimes, després de la mort, viatgen a un món especial per elles on descansaran per sempre. En el cristianisme, per exemple, es creia que aquells que han set bones persones al llarg de la seva vida, aniran al cel, al costat de Déu; en canvi, les que han pecat, aniran a l'infern, un lloc sota terra on les ànimes pateixen per sempre més. A la mitologia grega, aquest fet canvia una mica. El cel està únicament reservat pels Déus, així que les ànimes se'n van totes al món subterrani anomenat inframón. Aquest era el regne dels morts, governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone. Per accedir-hi, les ànimes havien de travessar un riu amb la barca de Caront qui els cobrava de dues monedes de coure pel viatge. Era per això que els familiars dels difunts, els enterraven amb les monedes sobre els ulls o sota llengua.  Com a guardià del món subterrani, hi havia un gos gegant de tres caps i cua de serp el qual s'anomenava Cèrber. S'encarr

LA HISTÒRIA DELS ARCS DE TRIOMF

Imatge
Sabíeu que tot i que hi han arcs de triomfs de diferents èpoques i de diferents llocs del món, aquests tenen el seu origen a Roma? Així és, encara que segurament els arcs de triomf que us puguin sonar més siguin el de París o el de Barcelona, el cert, és que el concepte d'arc de triomf va ser ideat pels romans. Abans de tot, però, cal tenir present que l'arc com a recurs arquitectònic no prové dels romans sinó que és obra dels etruscs (poble establert a la Península Itàlica). No obstant el que sí que és original dels romans és el concepte d'arc de triomf, com una edificació purament monumental. Aquests arcs es construïen en commemoració d'un heroi romà o d'una batalla guanyada. Els arcs de triomfs es podien localitzar en llocs aïllats o sinó en les "entrades" de carrers o vies importants, les quals, en alguns casos, eren utilitzades per fer desfilades militars. També s'han arribat a utilitzar com a portes d'entrada a ciutats. Tot i que si que es va

PINTURA DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
L'art grec està situada en l'època clàssica i es divideixen en tres etapes: l'etapa arcaica, clàssica i la hel·lenística. La pintura de l'Antiga Grècia és una de les més difícils d'analitzar objectivament per la falta de recursos Actualment hi ha molt poques pintures originals. Això es deu al vandalisme que hi va haver fa temps. El Rapte de Persèfone  CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA GREGA  A l'antiga Grècia es va utilitzar molt la pintura, com per exemple: les decoracions d'obres d'arquitectura de tot tipus, també es pintaven la roba i el cabell de les escultures, això era considerat un art acabat no una simple decoració. Diem que l'art grec es centra en l'estudi i la representació de la natura, perquè això és el que deia Aristòtil en els estudis que va fer.  Totes les pintures tenen unes certes característiques principals, aquestes són de la pintura grega: Mimesis Aristotèlica : se centra en l'estudi i la representació de la naturalesa circu

ELS DÉUS REPRESENTATS EN ANIMALS

Imatge
Gràcies al fet que els déus acostumaven a aparèixer a la naturalesa, alguns animals van començar a ser relacionats amb ells. Al principi només se'ls relacionava, però van acabar representant alguna característica coneguda del déu o la deessa tant per poders com per habilitats de tota mena. Parlarem sobre els déus i les deesses més coneguts: ZEUS Zeus , el déu de tots els déus o Júpiter per als romans, era vist com un toro o una àguila per les múltiples aparicions que havia fet com aquests dos animals.  El mite del toro és el mite d'Europa . Quan Europa estava jugant amb les seves amigues a la platja, Zeus les va veure des del cel i va quedar enamorat d'Europa. Aquest, per poder enamorar-la sense que ella s'espantés, es va convertir en un toro blanc i va aconseguir la confiança de la bella dona. Quan aquesta va pujar al toro, Zeus la va portar mar endintre fins a l'illa de Creta, on van tenir 3 fills. El mite de l'àguila és el mite de Ganimedes . En aquest mite,

MÚSICA GREGA

Imatge
La música de l'Antiga Grècia era un art que era molt present a la societat de forma universal. En tot tipus de celebracions, teatre, funerals feien servir la seva música popular que presentaven els poemes homèrics . Per tant aquest art era molt important per la societat de l'antiga Grècia.  LA ESCALA , RITME I PARTITURES Hi havia una escala fonamental que era la dòria, i tenia aquestes notes: re, mi, fa, sol, la, si, do, re . Aquesta escala és descendent, no com la que tenim a l'actualitat que és ascendent.  El ritme era un aspecte molt important i va tenir molt de desenvolupament el llarg dels anys. El pols que servia com a base del sistema tenia un valor de durada molt petita que era la més comuna, però també existia la llarga, i combinant aquestes dues s'obtenien diferents ritmes elementals que correspon els temps dels nostres compassos. Es conserven més o menys uns 60 fragments musicals grecs, però per desgràcia es troben molt incomplets, es troben majoritàriament

LES SIRENES EN LA MITOLOGIA GREGA

Imatge
Avui en dia, si a qualsevol de nosaltres ens demanessin què és una sirena, nosaltres respondríem sense dubtar que és una criatura (per alguns real, per altres fictícia) que viu al mar, amb la part superior del cos igual que la humana, però a la inferior hi té cua de peix. Aquesta és la descripció que tothom o la gran majoria donaria. Una sirena, John Williams Waterhouse, 1901 Doncs si fóssim a l'antiga Grècia hauríem fet una descripció ben diferent. En la mitologia grega les sirenes eren un híbrid amb cap de dona i cos d'ocell rapinyaire. Atreien als navegants amb el seu dolç cant conduint-los a un destí fatal, el naufragi. El primer cop que van aparèixer en literatura va ser en la Odissea , d'Homer, portant a crear milers de llegendes sobre elles. En aquest llibre apareix Ulisses combatent amb les sirenes alades en el seu retorn a casa després de la guerra de Troia. Lècit amb sirena, s.IV a C També es diu que les sirenes, amb el seu dolç i peculiar cant van decidir competi

HADES

Imatge
Hades o també anomenat Plutó era fill de Cronos i Rea , i un dels dotze déus de l'Olimp. Plutó era el déu que estava encarregat dels morts i de l'inframon. El seu territori agafa el riu Aqueront, que feia molt mala olor, el gos defensor de la porta de l'inframon era Cèrber i Caront  que passava les ànimes d'un costat a l'altre del riu. Estàtua d'Hades amb Cérber Representació de Caronte El seu nom va associat al casc que li van regalar els cíclops i es deia que havia set creat a partir de la pell d'un gos i quan se'l posava tenia la qualitat de tornar-lo invisible, així el seu nom ten un característica d'aquell que es trona invisible o a l'invisible. El seu nom és va convertir en una paraula perillosa i la gent intentava no pronunciar el seu nom, per no tenir mala sort ja que era el déu més temut. Casc de la invisibilitat d'Hades fet per els Cíclops Hades governava tots els lloc foscos i terrorífics, també se'l coneix com el déu de la r