CLÀSSICS A LA ROMANA

  A l'antiga Roma i Grècia, la medicina encara estava molt lligada a la religió i les creences màgiques, tot i que amb el temps va anar evolucionant cap a una comprensió més racional de les malalties. Tant els grecs com els romans van fer grans avanços en l'àmbit de la medicina i la salut, però per molts avenços que fessin el problema era constant i molt greu. Causes de les malalties Inicialment, la gent es pensava que les malalties eren un càstig diví, de fet a Grècia, Hipòcrates considerat el pare de la medicina, va ser un dels primers en defensar que les malalties tenien causes naturals i no màgiques. Segons ell, el cos humà estava format per quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma, i que la salut consistia en l'equilibri entre aquests quatre. Els romans van adquirir molts coneixements dels grecs, també combinaven la medicina amb higiene ja que creien molt en la prevenció, i és per això que construïen termes, clavegueres i aqüeductes per mantenir la ciutat...

La filosofia grega fa referència a una etapa de la història del pensament filosòfic que s'estén des dels inicis de la filosofia occidental, durant l'època dels presocràtics al segle VI a.C, fins al desenvolupament de la filosofia hel·lenista , la quan es considera que conclou, segons la data establerta, cap a l'any 30 a.C.    De vegades es fa servir el terme filosofia clàssica o antiga per referir-se a aquest període, tot i que també inclou el pensament dels romans. La societat grega tenia trets distintius, és a dir, estava organitzada al voltant de les polis (ciutat-estat), practicava una regió politeista sense cap estructura rígida i comptava amb una classe social activa, centrada en el comerç i nombrosos intercanvis culturals amb altres pobles de la Mediterrània.  La combinació d'aquests factors, va afavorir la formulació de noves maneres d'entendre la natura i la condició humana.   ETAPES DE LA FILOSOFIA GREGA    Presocràtics (segle VI - V aC...

Ulisses, és el rei d'Ítaca, una heroi astut i valent que participa en la guerra de Troia. Després de la victòria dels grecs, (gràcies al famós cavall de Troia, ideat per ell mateix), Ulisses comença un llarg viatge de retorn a casa.  El viatge s'allarga durant 10 anys a causa de la còlera dels Déus, especialment Posidó, déu del mar, a qui Ulisses ofèn. Ulisses salvat per la nimfa Leucótea, Pellegrino Tibaldi Principals etapes del viatge Els Ciclops i els Lotòfags: Ulisses arriba a la terra dels Lòtofags, on els habitants mengen flors de lotus, que fan oblidar el desig de tornar a casa. Ha de forçar als seus homes a marxar. El Ciclop   Polifem: Arriba a una illa on viuen els ciclops, gegants d'un sol ull. Entren a la cova de Polifem, que se'ls menja. Ulisses el cega amb una estaca i escapa amagant-se sota les ovelles. Quan fugen, Ulisses revela la seva identitat i els gegants preguen a Posidó, els seu pare que el castigui. Èol, el déu dels vents: Ulisses rep una bossa am...

L'enginyeria romana va ser un dels èxits més impressionants de l'Antiga Roma. Gràcies a les seves innovacions tècniques, Roma va poder construir i mantenir un vast imperi que es va estendre per Europa, Àsia i Àfrica. Aquestes obres no només tenien fins pràctics, sinó que també demostraven el poder i l'organització de l'Estat romà. 1. AQÜEDUCTES Els romans van desenvolupar un sistema d'aqüeductes que transportaven aigua des de fonts i rius fins a les ciutats. Moltes vegades recorrent desenes de quilòmetres.  Característiques: - Funcionaven per gravetat, amb un pendent molt lleuger però constant. - Combinaven canals subterranis, ponts i arcs elevats. - Alguns estaven fets amb pedra o maó.  Exemples: - L'aqüeducte de Segovia (Espanya) - L' Aqua Appia i el Aqua Claudia a Roma. L'aqüeducte de Segovia 2. CALÇADES ROMANES Les vies romanes unien totes les regions de l'imperi i eran claus pel comerç, la comunicació i el moviment de tropes. Construcció: - Molt...

Tots hem sentit parlar algun cop de diferents déus romans i grecs. Molts cops, però, trobem similituds o simbologies en comú entre aquests. Això és atès que, segons les llegendes de la creació de Roma, els romans provenien dels grecs. Per tant, els romans van adoptar moltes creences, mites i divinitats del món grec. Fent les seves pròpies versions d'aquests.  A aquesta entrada veurem algunes similituds per així comprendre d'on provenen les semblances entre les dues cultures. Zeus VS Júpiter Com és sabut, Zeus , fill de Cronos i Rea i germà de Posidó i Hades, era considerat el déu dels déus. El gran governant per sobre de tot amb el seu llamp mortífer. Júpiter, de la cultura romana, també era considerat déu de déus i governador de tant el cel com la terra. No només això sinó que també utilitzava el llamp com a arma principal. Compartint símbols com el roure o l'àguila. Il·lustració de Zeus i Júpiter per AtlasMystica Afrodita VS Venus Podem observar diverses similituds sobre ...

Dèdal era un artesà i inventor que vivia a Atenes, famós per la seva gran intel·ligència i habilitat en l'arquitectura i l'enginyeria. A causa d'uns problemes va haver de fugir de la seva ciutat natal i va anar a Creta on va entrar al servei del rei Minos. Minos li va encarregar a Dèdal construir una estructura molt complexa, el laberint, un lloc per confinar el Minotaure, una criatura mig home mig bou. Va complir l'encàrrec i va crear un laberint tan enrevessat que ningú no podia escapar-ne un cop hi entrava. Tanmateix, després que Teseu matés el Minotaure amb l'ajuda d'Ariadna i escapés del laberint, Minos va culpar a Dèdal per haver-lo ajudat i va decidir empresonar-lo a dins juntament amb el seu fill Ícar.                                                     Jacob Peter Gowy, Ícar i Dèdal El pla per escapar-se    ...

A l’antiga Grècia, la medicina va començar a separar-se de totes les creences religioses i màgiques, es va començar a fondre un saber basat en l’observació, la raó i l’experiència.  Hipòcrites va fer una figura clau en aquest procés, ja que ell defensava que les malalties tenien les seves causes naturals i no divines. A partir de la seva influència, es va establir una manera sistemàtica d’analitzar els símptomes, diagnosticar i buscar tractaments adequats per cada cas. Els grecs consideraven que la salut depenia de l’equilibri dels quatre humors del cos: - La sang - La bilis negra - La bilis groga - La flegma Quan un d’aquests humors és desajustada, era quan apareixia la malaltia. Aquest sistema es va mantenir vigent durant molts anys, fins i tot en l’edat mitjana. La guerra també va tenir un paper important en el desenvolupament de la medicina. Durant els conflictes, els metges grecs van poder observar moltes farcides i van poder posar en pràctica moltes de les tècniques per tract...

Zeus, era el rei dels déus a la mitologia grega. Governava el cel i dominava els llamps i els trons. Després de guanyar la gran guerra contra els Titans, va establir l'ordre a l'univers i va començar a regnar des del mont Olimp. Amb els seus germans Posidó, deu del mar i Hades, deu dels morts . Tifó , a qui també anomenaven Tifeu, era un monstre gegant i aterridor. Era fill de Gea, la terra , i Tàrtar, el món subterrani , creat per Gea com venjança perquè Zeus havia empresonat els seus altres fills, els Titans. Tifó, tenia cent caps, escopia foc i fum per la boca, tenia ales i les seves mans acabaven en serps. Júpiter, Taller Romà, Museu del Prado      Tifó Batalla Zeus vs. Tifó Quan Tifó va pujar al cel per atacar, molts déus olímpics van fugir. Però Zeus es va quedar, va agafar els seus llamps i li va plantar cara.  La lluita va ser immensa, ja que Zeus va llençava llamps i Tifó responia amb muntanyes, foc i vents huracanats. Però un dia, Tifó va aconseguir derrot...

Tot i que l'antiga Grècia és sovint representada com un lloc dominat pel pensament racional, la filosofia i la lògica, la realitat és que els grecs estaven profundament marcats per supersticions i creences màgiques. El mateix poble que va fundar les bases de la ciència i la democràcia, també consultava oracles, i creia en malediccions i supersticions. Els grecs pensaven que el món estava ple de forces invisibles -déus, esperits, dimonis, etc.- que podien influir en la vida dels humans. Per això intentaven agradar als déus fent sacrificis, rituals i oracions. Una de les supersticions més conegudes era la creença en el mal d'ull (βασκανος), que consistia en una mirada envejosa o amb mala intenció que podia provocar desgràcies. Per protegir-se portaven amulets i deien conjurs. Aquesta creença encara es conserva en diferents països del Mediterrani. Mosaic amb representacions contra el mal d'ull A més, hi havien una sèrie de rituals per predir el futur, apart dels oracles . Per ...

A l'antiga Roma i Grècia, molts animals no només eren part de la vida quotidiana o ramaderia, sinó que també tenien un significat religiós i simbòlic molt important que moltes vegades estaven relacionats amb déus i llegendes. En aquesta entrada veurem els 10 animals més sagrats i el seu significat. 1. L'ÀLIGA Simbolitzava a Júpiter (Zeus) , el déu suprem, era vista com un missatger dels déus i representava la força, el poder i el triomf . Els exèrcits romans portaven l'estendard amb una àliga com a símbol de victòria. 2. LA VACA Associada a Hera (Juno) , deessa del matrimoni i la fertilitat, simbolitzava maternitat i protecció . Durant moltes cerimònies religioses, se sacrificaven algunes vaques com ofrena. 3. EL LLOP Animal sagrat de Mart (Ares) i també lligat amb la llegenda de Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que segons el mite van ser criats per una lloba. Representava la força, valentia i l'esperit guerrer . 4. EL CAVALL Relacionats amb Posidó (Neptú) , déu del mar...

A l'antiga Grècia, la música era molt més que un entreteniment, era una part essencial de la vida quotidiana, de la religió i fins i tot de l'educació. Els grecs la consideraven una expressió directe de l'harmonia del consum i una manera d'establir connexió entre els humans i els déus. Des dels rituals religiosos fins als banquets, la música estava present en pràcticament tots els actes socials. Es tocava en: - Casaments. - Funerals. - Cerimònies religioses. - Teatre. - Guerres, on els sons guiaven els passos dels soldats. No es tractava només l'escoltaven, també la valoraven com una disciplina essencial per formar persones equilibrades. Per això, l'educació musical era obligatòria entre les classes benestants, juntament amb les matemàtiques i la filosofia. Hi havia diversos tipus de música, cadascun amb funcions concretes: - Els melopoiop eren els compositors i intèrprets de cançons, molt respectats i sovint convidats a concursos públics per mostrar el seu tale...