CLÀSSICS A LA ROMANA

Juli Cèsar amb la corona de lloer Gai Juli Cèsar (13 de juliol 100 aC - 15 de març 44 aC). Venia d'una de les famílies patrícies més antigues els Julis. Això va causar que tingués una molt bona educació, i va ser educat per grans mestres de l'època. Quan tenia 12 anys el van anomenar Flamen Dialis (sacerdot de Zeus ) i va ser obligat a casar-se amb Cornèlia Cinilla . Als 14 anys va quedar-se orfe de pare, i va ser perseguit quan es negà a divorciar-se de la se va esposa.   En la seva adolescència, va ser segrestat per uns pirates mentre feia un viatge per les illes greges, i pagant un gran rescat va ser alliberat. Més tard va crucificar a tots aquests pirates que el van  segrestar i va quedar-se les seves dones i els seus fills com a esclaus. Cada cop va anar agafant més prestigi a causa dels seus càrrecs polítics: qüestor, edil, pontífex màxim, pretor i propetor. Tot seguit, una part del seu gran èxit va ser que fes que es reconciliessin Cras i Pompeu. Estàtua de Ju

Els jocs olímpics van néixer a Olímpia,   tenien un caràcter religiós; es tractava d'unes festes dedicades a   Zeus . En aquestes festes es barrejava el caràcter sagrat amb l'esport, música i la literatura. Els primers jocs olímpics es van celebrar l’any 776 a.c i des de llavors es van anar celebrant cada quatre anys fins el 394 d.c, data en la qual l’emperador romà Teodosi   va decidir suprimir-los pel seu caràcter pagà. Al començament, els jocs olímpics només duraven un dia i sempre coincidia amb la primera lluna plena després del solstici d’estiu. Amb el temps els jocs olímpics cada vegada rebien més participants de tots els racons de Grècia. Al segle IV a.c els jocs duraven cinc dies. Un mes abans de la celebració dels jocs Olímpics començava la   treva olímpica en que es paralitzaven totes les guerres, tenint en compte que si es trencava la pau, no es podia tornar a participar. Tot i que els esports que es practicaven actualment encara es practiquen, eren molts

Fa poc va ser el meu aniversari, i em vaig preguntar com devien ser els aniversaris a l'antiga Roma. La veritat és que eren força diferents dels aniversaris de l'actualitat. Per començar, els aniversaris no es celebraven quan una persona feia anys, sinó que se celebraven els aniversaris de la mort d'una persona, ja que es creia que eren més significatius. També cal destacar que no es celebraven els aniversaris ni de les dones ni dels nens.  - Les primeres celebracions conegudes són les dels faraons. Només quedaven registrats els naixements i aniversaris dels nens de sexe masculí que pertanyien a la reialesa. En aquestes celebracions, es muntava una gran festa a palau, on també hi acudien esclaus i dones lliures.  A l'època de l'antiga Grècia, a més, es va incorporar el pastís. Aquest pastís constava de tres aliments: farina, mel i nous. Aquest pastís, que era rodó, s'oferia a Artemisa    . La forma del pastís ve determinada perquè era la deessa de l

Les Plèiedes, o les Set Germanes, és un dels cúmuls d'estrelles més coneguts i fàcils de veure, es troba a la  constel·lació de Taure i de vegades se'l denomina Nebulosa Maia. Quant al significat del nom de Plèiades hi ha diferents versions: - Significa "filles de Plèione", tot i que el nom podria ser anterior al mite de les Set Germanes. - També podria derivar de πλεîν, "plein", que vol dir "navegar". A partir d'aquí, les Plèiades serien "les navegadores". - Finalment, s'ha suggerit que vindria de pleos , "ple" o "molt", o de peleiades, que vol dir "bandada de coloms". Constel·lació de Taure Les Plèiades, que formen part de la constel·lació de Taure Hi ha diverses llegendes que justifiquen la seva transformació de les Plèiades en estrelles. Una d'elles diu que Orió, que les desitjava i les va perseguir durant set anys. Zeus, per ajudar-les va convertir-les

En un dia com avui, però de l'any 44 a.C, va passar una cosa molt important, i sabreu quina si continueu llegint aquesta entrada. Els idus de març, en llatí Idus Martii o Idus Martiae , corresponia al dia 15 de març del calendari romà. Els idus eren dies de bons auguris, durant tot l'any, excepte el març, maig, juliol i octubre, es celebraven el 15, la resta el dia 13. Retrat de l'emperador Julius Cèsar Els idus de març són els més coneguts pel fet que fou el dia en què  Juli Cèsar fou assassinat, l'any 44 aC.. L'assassinaren un grup de senadors que estaven en contra dels seus ideals. Cassius i Brutus foren qui conspiraren contra ell. Van escollir el dia i el lloc per assassinar-lo: el 15 de març a la Cúria del teatre de Pompeia, on el senat es reunia.  Es veu que Cèsar estava al costat de la estàtua de Pompeu i Tilio Cimbro i Servili Casca el van colpejar i seguidament, Brutus el va apunyalar, 26 vegades, però no se sap si totes li va fer ell. 

Una de les mostres que encara ara tenim, que demostren, que el català prové del llatí són els noms propis. Molts dels noms propis catalans tenen el seu origen en aquesta llengua mare. Helena Nom mitològic, portat per la dona més bella de Grècia. Jordi Del grec,  Georgos , vol dir "pagès", que treballa la terra. Laura Origen llatí,  laurus , vol dir "llor" i, per tant, també "triomf", ja que als guanyadors sempre se'ls posava una corona de llorer. Marc Origen llatí,  marcus , vol dir "martell", relacionat amb el déu Mart (déu de  la guerra). Pau / Paula Origen llatí,  paulus , vol dir "petit".  Sergi Origen llatí,  Segius , vol dir "guardià". Víctor Origen llatí, vol dir "vencedor". Va ser un nom molt utilitzat en l'antiga Roma. Clara Origen llatí, clarus, -a, -um , vol dir "famós". Silvía Origen llatí,   silva , vol dir "bosc".

Aracne va néixer a la regió de Lidia i era filla del tintorer Idmó. Aquesta jove es caracteritzava per tenir una gran habilitat per teixir i brodar. Aracne era molt talentosa i bonica, però era molt orgullosa.  La llegenda: Diu la llegenda que fins i tot les nimfes anaven a veure com Aracne teixia perquè no només valia la pena veure els teixits ja fets, sinó que també la manera com els feia ja que realitzava les robes amb molta gràcia. Tenia tant prestigi i popularitat qua la gent pensava que era discipula de Atena , que era la deessa de la saviesa i de les filadores. Com que era molt orgullosa, volia demostrar que teixia millor que Atenea, i va decidir desafiar-la.  "La fàbula de Aracne" de Velàzquez Atena va decidir disfressar-se de anciana i advertir a la noia de que no la desafiés però Aracne o li va fer cas. Atena enfadada va decidir acceptar el repte i les dues van fer una competició. Aracne de Gustave Doré Atena va teixir una roba on hi havia e

Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob

LES SABATES Els romans feien servir sandàlies de punta oberta. No obstant això, a l'aire lliure van preferir portar sabates que cobrien els seus peus. Sabata romana actual Sabates romanes de l'època ROBA INTERIOR Tant els homes com les dones usaven un tapall senzill sota la roba. Roba interior femenina JOIERIA Els romans, en quant a ornaments personals, només solien dur un anell, al dit anular de la mà esquerra, que els servia de segell. La impressió de l’anell tenia la mateixa validesa que la signatura dels nostres temps. Les romanes, en canvi, portaven moltes joies al damunt: anells, agulles, acus , agulles de pit, fibulae , inaures , braçalets, armillae , collarets, monilia o torgues , fins o gruixudes cadenes d’or al coll o als turmells, periscelis . PENTINATS Els joves es deixaven créixer els primers pels fins que tenien una barba ben espessa, llavors s’afaitaven aquesta primera barba i la consagraven a una divinitat. U

Hera é s la deessa de l'amor familiar, el matrimoni, la maternitat i les dones. Filla de Cronos i Rea, per tant és germana de  Zeus . Com tots els seus germans Hera va ser menjada pel seu pare però amb l'ajuda de Metis i Zeus la van salvar.                                Dibuix d'Hera Hera es va casar amb Zeus. Van tenir un casament molt solemne i ella era la tercera dona de Zeus després de Metis i Temis. El casament es va celebrar al jardí de les Hespèrides. Deien que l'amor entre Hera i Zeus era molt antic, ja que abans s'havien ajuntat secretament mentre Cronos regnaba. De la seva unió en van sortir quatre fills; Hefest, Ares, Ilítia, Eris i Hebe.                                                                                   Hera i Zeus L'esposa de Zeus era representada com una dona gelosa, violenta i venjativa. A més prenia venjança cada vegada que el seu mart li era infidel. Però no només prenia venjança amb l'amant sinó que ta

NAIXEMENT Escultura d'Apol·lo Apol·lo és fill de Zeus i  Leto  i germà bessó d'Artemisa. Va néixer a l'illa de Delos, on la seva mare havia anat a refugiar-se.  Hera, quan es va adonar que la seva germana estava embarassada del seu marit Zeus, li va prohibir donar llum a terra. Va ser així com Leto va aconseguir anar fins a Delos , una illa que s'havia creat fa poc i encara no s'ho considerava del tot.  Els habitants de l'illa la van ajudar a tenir els dos bessons: tan Apol·lo com Artemisa. Leto va prometre als delians que Apol·lo sempre els serviria per haver-la ajudat. MITE D'APOL·LO I DAFNE Apol·lo perseguia constantment a Dafne, la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea i ella fugia d'ell, amagant-se en les profunditats del bosc per no ser trobada.  Tot i això, la sort no ajudava Dafne, perquè els déus jugaven a favor d'Apol·lo, fent mans i mànigues perquè aquest aconseguís atrapar-la. Davant d'aquesta

Prometeu és el creador de la humanitat segons la tradició grega. El seu pare, era el tità Jàpet i l'oceànide Clímene. Depèn quines versions, diuen que va ser ell qui va crear els homes, formant-los amb fang a la imatge dels Déus. i el seu germà Epimeteu va crear els animals. Va fer el primer sacrifici de la història amb un animal, concretament va matar un bou.  Va separar les carns en dues piles; una era de carns i entranyes, i l'altra dels ossos i el greix cobert de la pell. Va deixar triar Zeus quin pilot preferiria, i ell va escollir el segon. Doncs va quedar establert per sempre com es faria el sacrifici. Els homes es menjarien la carn i els déus el greix i els ossos que cremen els homes.          Un home fent l'ofrena als Déus Però Zeus , enrabiat per la mentida de Prometeu, els va prohibir el foc, i van estar condemnats a patir gana i fred. Prometeu, va robar el foc d'Hefest i el va repartir entre la humanitat. Zeus va tornar a mostrar la dolenteria  que

Originalment, a diferència de la creença general, les sirenes tenien mig cos d'aspecte humà i mig cos d'au, semblants a les harpies. Segons la llegenda, eren fidels companyes de Persèfone però, quan aquesta fou raptada per Hades i la van poder salvar, la deessa Demèter, mare de Persèfone les van convertir en híbrides per castigar-les. Per aquest mateix motiu en alguns idiomes fan distinció entre la sirena d'origen clàssic, siren en anglès o sirene en alemany, i la sirena amb cua de peix, mermaid en anglès i meerjungfrau .  Es diu, segons el mite més difós, que vivien en la illa de Artemisa envoltades pels cadàvers dels homes que s'acostaven a la illa atrets pels seus càntics sobre els plaers del món subterrani. Per tant eren relacionades amb el pecat, la luxúria que diuen els homes, principalment els marines, a la seva mort. Utilitzaven el seu cant per atraure els mariners, per tant, la seva virtut era la música ja que a més es creu que tocaven la lira o m

La criptografia  és el conjunt de totes les tècniques que permeten xifrar missatges o fer-los inintel·ligibles. Un dels mètodes de xifrat més coneguts històricament el trobem a l'Imperi Romà, l'anomenat Xifrat de Cèsar .  El Xifrat de Cèsar, també conegut com a codificació de Cèsar, Xifratge per decalatge o decalatge de Cèsar, és una tècnica de xifratge que utilitzava antigament Juli Cèsar  per enviar ordres als seus generals en els camps de batalla.  Juli Cèsar EN QUÈ CONSISTEIX? Simplement, es tracta de crear un text difícil de llegir realitzant una sèrie de canvis en el text original. El xifrat de Cèsar é s un tipus de xifratge per substitució , és a dir, que consistia en reemplaçar cada lletra del text original per una altra que es troba un nombre fix de posicions més endavant a l'abecedari.  Es pot aplicar amb desplaçament de qualsevol valor, tot i que Cèsar solia utilitzar-ne un de 3 posicions en gairebé tots els seus missatges.  D'aqu