CLÀSSICS A LA ROMANA

Déus de l'Olimp entre ells també Hermes Hermes és el fill de Zeus i Maia . És part dels dotze déus olímpics i té el nom de  Mercuri pels romans. En la Mitologia Grega és el déu dels missatgers, guia dels morts des de la terra  fins a l'infern, també és déu dels viatgers, del comerç i dels lladres Infantesa Hermes, el lladre del bestiar per Sir Edward John La llegenda explica que Hermes va néixer a Arcàdia, en una cova de la muntanya. Resulta que quan va néixer el nen sabia parlar i caminar. Quan li van treure els bolquers va sortir de la cova, va agafar una tortuga i amb atenció la va treure de la closca. Volia fer una lira, però li faltaven les cordes. Així va anar a Tessàlia, on Apol·lo tenia ramats i li va robar algunes de les seves ovelles per fer-ne les cordes, en va fer una lira i després se'n va tornar al bressol.  Apol·lo se'n va assabentar que li faltaven les ovelles, així  que va anar a veure si trobava alguna noticia. A mig camí v

Quan una persona romana moria, es seguien unes pautes normatives o procediments per rendir-li culte adequadament. Aquestes normes es recollien a la Llei de les XII Taules , un text que recollia normatives per contribuir a que la convivència entre els ciutadans fos bona. Poc abans que la persona morís, ja començaven els rituals per acomiadar-lo del món dels vius. La família estava al seu costat i li feia un petó, per permetre que l'ànima marxés del cos, ja que es creia que l'ànima no podia quedar-se al món dels vius. Un cop la persona era morta, se l'untava amb uns ungüents, se'l vestia, i es posava una moneda dins de la boca del difunt per pagar a Caront , l'encarregat de portar les ànimes al món dels morts. Els familiars el deixaven així a casa seva de tres a set dies. Caront agafant la moneda de la boca d'una noia per pagar el viatge al món dels morts Passat aquest temps, el difunt es posava en una llitera i s'anava en processó, la pompa

Hera era la reina dels déus i de l'Olimp, filla dels titans Cronos i Rea , germana i segona dona del déu Zeus . Fou la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Era mare de Llauris , déu de la guerra, d’Hefest , déu del foc, d’Hebe , deessa de la joventut, i de Ilitía , deessa de l'enllumenament, tot i que es diu que va ser la madrastra i enemiga d'Hèracles . Era representada com una dona molt gelosa, la qual sempre perseguia les amants de Zeus i als seus fills. També se la representava com una dona molt venjativa, la qual mai oblidava cap injuria. Com per exemple la que li va fer el príncep troià Paris per haver preferit Afrodita, deessa de l’amor, abans que a ella, Hera per aquest motiu va ajudar els grecs en la guerra de Troia. Es diu que Hera tenia un servidor anomenat Argos el qual era un monstre de cent ulls voltan el cap. La deessa sempre li encomenava que vigilés a Zeus i les seves amants.  Els animals que li estaven consagrats eren les vaque

Museu Nacional del Prado El passat mes d’abril, durant el viatge de final de curs, els ex-alumnes de 4t d’ESO del Callís vam visitar el museu nacional del Prado . Allà vam veure diferents sales, la gran majoria de quadres eren retrats de l’aristocràcia però també hi havia quadres sobre temes mitològics. Vam veure el judici de Paris , les tres Gràcies , el jardí de l’amor i també Saturn devorant al seu fill, tots d’en Rubens. Del darrer també vam veure el mite pintat per Goya. A la pintura surt tal com indica el nom del quadre, Saturn o Cronos devorant a un dels seus fills i ara us explicaré a què es deu aquesta imatge. Cronos o Saturn era el Tità més jove, fill de Gea i Urà. Urà odiava els seus fills i juntament amb Gea els va enviar al Tàrtar. Gea es volia venjar d’Urà i per fer-ho va convèncer al seu fill perquè castres amb una falç que ella havia fabricat. Quan va complir el desitjos de la seva mare, Cronos es va casar amb la seva germana, Rea. Cronos havia esdevingut el

El meu primer treball de llatí consisteix en posar música a la primera declinació, per tal de que ens l'aprenguem més fàcilment i de fer feliç a la Montse. Per als que vulgueu fer Karaoke: ROSA, ROSA, ROSAM, ROSAE, ROSAE, ROSA ROSAE, ROSAE, ROSAS, ROSARUM, ROSIS, ROSIS     Pau Pratsobreroca  4t ESO

Els sàtirs són unes criatures salvatges pròpies de les muntanyes i els boscos.  Físicament són com els humans, però amb el cap i els braços molt peluts. Normalment són representats amb potes de cabra, però a vegades també els podem trobar amb potes de cavall. Tenen unes banyes petites de color negre i la seva pell i el seu pèl és de color marró fosc o marró rogenc. Normalment mesuren 3 metres d'alçada. Dibuix d'un sàtir Als sàtirs els encanta córrer i saltar pels camps, tocar el flabiol, caçar i perseguir a nimfes. També presenten un especial interès per la música i la dansa. Aquests éssers són coneguts per la seva afició al vi i a les borratxeres.  Sàtir perseguint unes nimfes ELS SÀTIRS SEGONS LA MITOLOGIA GREGA La mitologia grega descriu el sàtir com a un ésser que encarna la força de la Natura. Segons les llegendes gregues, els sàtirs acompanyaven a Dionís, el Déu del vi i de la fertilitat agrícola. Dionís va descobrir el vi i el va voler donar a con

Era un personatge de la mitologia grega. Fill d'Èol i Enaret. Va ser el fundador de la ciutat de Corint del Peloponès.  Sísif va fer enfadar als déus i com a càstig, va ser condemnat a l'infern i a empènyer una roca gegant fins al cim d'una muntanya. D'aquesta manera el càstig era molt més dur, ja que la roca tornava a caure fins a la vall i Sísif havia de tornar-la a pujar un cop, i un altre cop. Sísif empenyent la roca muntanya amunt. PER QUÈ VA SER CONDEMNAT? Quan Sísif estava a punt de morir, va voler posar a prova l'amor de de la seva dona, ordenant-li que no enterrés el seu cos sinó que el deixés abandonat. Sísif va morir i ella va abandonar el cos tal i com havien pactat, desobeint així l'ordre a l'amor humà.  Plutó li va donar permís per tornar a la terra i castigar a la seva muller. Però Sísif presumia de l'èxit de la seva estratagema i deixant clar a tothom que no tenia intencions de tornar a l'infern.

Moltes marques comercials, per trobar un nom, s'inspiren en mots o personatges mitològics del Món Clàssic. Fan comparacions o busquen les semblances d'aquests amb el que volen vendre, així fan el producte més atractiu. Nike Estàtua de la deessa de la Victòria La marca comercial Nike es va inspirar en la deessa grega de la Victòria, representada com una noia jove amb ales, que corre a grans velocitats. Comparen la velocitat de la deessa amb la velocitat que pots aconseguir amb la roba o amb les bambes d'aquesta marca. També, el logotip d'aquesta marca està inspirat en aquesta deessa ja que vol representar una de les ales de la noia.     Logotip de Nike Venus Gillette Aquesta marca ha optat per posar el nom de la deessa Venus al seu producte, ja que és la deessa de l'amor i la bellesa. Així volen fer entendre que, amb aquesta Gillette, la noia aconseguirà estar preciosa i enamorar la gent. Quadre de la deessa Venus pintat per Sa

Durant l'època arcaica, a Grècia, se celebraven unes proves en honor als déus. Aquestes proves se celebraven a diferents ciutats estat de Grècia, però les més famoses tenien lloc a la ciutat d'Olímpia, en honor de Zeus Olímpic: els jocs olímpics. Aquests jocs van començar l'any 776 aC fins que l'emperador romà Teodosi els va suprimir l'any 319 dC, per ser objecte de culte pagà. Se celebraven entre els mesos de juny i juliol cada quatre anys. Els jocs duraven set dies, durant els quals els participants competien en proves d'agilitat o de força (per exemple curses pedestres, salt, lluita, llançament de disc, etc). Una de les competicions més valorades pel públic era el pentatló, que comprenia cinc proves diferents: Salt de longitud. Llançament de disc. Llançament de javelina. Cursa. Lluita. Proves atlètiques. Curses de cavalls. Competicions musicals. A l'inici dels jocs es feia un sacrifici en honor a Zeus, i tot seguit

Selene, en la mitologia grega, era la personificació de la lluna. És filla dels titants Hiperió i Teia i germana de Helios , el Sol i Eos , l'Aurora. Selene es representava com una dona jove i bella, que recorria el cel en un carruatge de plata tirat per dos cavalls. Selene recorrent el cel en el seu carruatge Selene va tenir una filla de Zeus, Pandia i tot i que se li coneixen molts amors, la història més coneguda és la que comparteix amb Endimió , un pastor. La història explica que una nit, després que Endimión acabés de cuidar el bestiar i es poses a dormir en una cova, Selene que estava passejant en el seu carruatge, va veure al pastor dormint i es va enamorar d'ell.  Selene va baixar del cel i va despertar al pastor amb un petó als llavis i entre els dos va néixer una gran passió. Selene i Endimió Després d'aquella nit, Selene va pujar al Olimp i li va suplicar a Zeus que li concedís un desig al seu estimat I Zeus va acceptar. Endimió va demanar

Ramon Masnou Boixeda va néixer a Santa Eugènia de Berga el 3 de setembre de 1907. Era el quart i últim fill del matrimoni format per Esteve Masnou i Mercè Boixeda. Va estudiar Humanitats i Filosofia al col·legi Sant Josep de Vic, i vint anys més tard va anar a estudiar Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma . Va obtenir un doctorat en Teologia el 1931. Miscel·lània de reconeixement a Ramon Masnou Va viure una època de profunds canvis polítics (les dues grans guerres i el període entre elles) i econòmics que el van marcar, tant a ell com a la seva feina i posició. Durant la Guerra Civil va tenir dificultats per amagar-se però va aconseguir sobreviure. Alguns dels seus companys no van tenir tanta sort. Es va haver de refugiar encara diverses vegades després d'això. Ramon Masnou, a l'esquerra, al Concili Vaticà II el 1963 Ensenyà aleshores Teologia Dogmàtica al Seminari a partir de 1939. Va començar a implicar-se en diferents projectes, i va escriure dife

Als ed ificis públics de l' urbs , així com a es cases  particulars dels romans més rics, van començar a instal·lar-s'hi rellotges d'aigua cada vegada més perfectes i sofisticats. Clepsidra en funcionament El rellotge d'aigua, o clepsidra, mesura el temps sobre la base del que tarda una quantitat d'aigua a passar d'un recipient a un altre, de mateixes dimensions, que està situat més avall (tal i com veiem a la fotografia anterior). També pot ser anomenat clepsidra al conegut rellotge de sorra. la clepsidra posseeix un valor simbòlic, perquè és l'instrument que representa més visiblement, ja sigui amb la caiguda de l'aigua o de la sorra, el pas del temps. El nom de Clepsidra prové del vocabulari llatí clepsydra, que a la vegada prové del grec  klepsydra , paraula composta per hydro (aigua) i klepto (jo robo). La idea és que el recipient inferior roba l'aigua(o la sorra) del recipient superior. Funcionament d'una clepsidra (ai