Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

L'AMISTAT: MITE DE DAMÓN I PíTIAS

Imatge
Què és una amistat veritable? Tal com va dir el filòsof grec Aristòtil: "L'amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dos ànimes." Aquesta afirmació la veiem clarament en el mite de Damón i Pítias, dos noms emblemàtics que han passat com a  símbols del què significa realment la paraula amistat. Tant és així, que aquesta història és un exemple a seguir i, tanmateix, una lliçó de vida. Damón i Pítias eren grans amics des de la infantesa. Confiaven plenament en ells i ambdós tenien la certesa que no hi havia res que no fossin capaços de fer l'un per l'altre. Un dia, el destí els va posar a prova i van haver de demostrar la fortalesa i sinceritat de la seva lleialtat i amistat. Segons la mitologia, Dionís era un tirà que regnava a la ciutat de Siracusa, Sicília, i era tan cruel que davant qualsevol provocació per part d'algun habitant, aquest era condemnat a mort. Un cert dia, va sentir un discurs d'un jove anomenat Damón,

EL MATRIMONI ROMÀ

Imatge
El matrimoni o iustae nutipae  és la unió entre l'home i la dona. A l'home se l'anomenava  maritus , i a la dona mulier .   Les noies romanes es casaven quan encara eren nenes, 12 anys, en canvi els nois es casaven els 14 o molt més grans. No es casaven per amor perquè a l'antiga Roma per ells era molt important que els seus fills tinguessin parella i heretessin les propietats dels seus progenitors. Al principi només els patricis podien casar-se, però més tard els plebeus van poder casar amb els patricis. Els esclaus i els estrangers no van gaudir mai del dret de matrimoni.  El matrimoni Romà Dos tipus de matrimoni CUM MANU : Un cop la dona s'havia casat pertanyia la família del seu marit. Una nova família i heretava com a filla del pater o com la seva néta depenent respectivament, si era esposa o nora del seu pater. SINE MANU : Un cop la dona casada no trencava els llaços hereditaris amb la seva família de sang. Però a partir del segle II aC, el

LA CASA ROMANA

Imatge
Als inicis del segle XIII, els romans feien servir cases senzilles i circulars. Aquestes cases s'anomenaven Tugurium eren fetes de fusta, de canya i amb un sostre (atrium) circular recobert de palla. Disponien solament d'una habitació en la qual es dormia i es menjava, també tenien una obertura en el centre del sostre en la qual podia sortir el fum. Tugurium Els romans inquirits pels grecs van enriquir i ampliar les seves cases primitives; així sorgeix la  Domus . La Domus constava d'un sol pis o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, en aquestes cases no eren freqüents les finestres (i si ni havia, eren petites o irregulars).  La casa es dividia en aquestes parts: - L'entrada (fauces) : normalment des de l'entrada es podia veure part de l'interior de la casa i podia estar decorada per mosaics. - El pati central (atrium) : podem dir que era el centra de la casa romana, aques

LA CASA ROMANA

Imatge
Els inicis del segle XIII, els romans feien servir cases senzilles i circulars. Aquestes cases s'anomenaven Tugurium eren fetes de fusta, de canya i amb un sostre (atrium) circular recobert de palla. Disponien solament d'una habitació en la qual es dormia i es menjava, també tenien una obertura en el centre del sostre en la qual podia sortir el fum. Tugurium Els romans inquirits pels grecs van enriquir i ampliar les seves cases primitives; així sorgeix Domus . Domus constava d'un sol pis o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, en aquestes cases no eren freqüents les finestres (i si ni havia, eren petites o irregulars). La casa es dividia en aquestes parts: -L'entrada (fauces) : normalment des de l'entrada es podia veure part de l'interior de la casa i podia estar decorada per mosaics. -El pati central (atrium) : podem dir que era el centra de la casa romana, aquest pati estava cobert

HELENA I LA GUERRA DE TROIA

Imatge
Helena era filla de Tindàreu, rei d'Esparta i de Leda tot i que el seu pare real era Zeus, el qual va baixar a la terra en forma de cigne i va enamorar Leda. La llegenda afirma que fins i tot Helena va né ixer d'un ou confirmant la seva procedència divina. Helena era una dona d'extraordinària bellesa, tant que des d'Homer Fins a Eurípedes van fer d'ella la pura representació de la feminitat. Arribada a la pubertat la fama de la seva bellesa es va estendre per tot el món Grec i, el seu pare, Tindàreu va haver d'organitzar un concurs amb tots els pretendents d'Helena. L'afortunat guanyador va ser Menelau, el pròsper príncep de Micenes, així després del casament, aquest va accedir al tro d'Esparta. El matrimoni va ser feliç des d'ençà  i van concebre una filla: Hermíone. Després va aparèixer Paris, príncep troià, el qual provocà el desig d'Helena gràcies a la intervenció d'Afrodita. Així Helena, simulant el seu rapte, va fugi

EL DRET ROMÀ

Imatge
El dret Romà va ser una de les aportacions més destacades de l'època, per tot l'Imperi es van establir diverses lleis molt detallades que regulaven tots els aspectes de la vida. El dret romà va evolucionar al llarg de la seva història, aquesta evolució es divideix en 5 parts: Arcaica o primitiva (753 a.C - 450 a.C) Republicana (459 a.C - 27 a.C) Clàssica (27 a.C - 250) Post-clàssica (250 - 476) Bizantina (476 - 564) La primera llei que es va establir va ser la Llei de les Dotze Taules (Lex Duodecim Tabularum) , que deia que tots els ciutadans són iguals davant les lleis. La Llei de les Dotze Taules es divideix en: Taules I, II, III: dret processal privat Taules IV i V: dret familiar i de successions Taules VI i VII: dret d'obligacions i drets reals Taules VIII i IX. dret públic Taula X: dret sobre enterraments, incineracions i funerals Taules XI i XII: prohibició de contraure matrimonis mixtes Després es van anar fent cada cop més complexes i s'hi

LA MORT DE JULI CÈSAR

Imatge
La mort de Juli Cèsar és una de les més famoses de la història, ha estat representada en diferents obres teatrals que es representen des de fa segles i precisament això és el que ha donat una idea falsa del seu assassinat.  William Shakespeare va representar la mort de Juli Cèsar amb una èpica escena en la que se li clavaven vint-i-tres apunyalades al governant, sent l'última la de Brutus, i Juli Cèsar morint després de pronunciar: " et tu, Brute " (Tu també, Brutus?). Quinze de març de l'any 44 a.C. Juli Cèsar es trobava a la Cúria del teatre Pompeia quan un grup nombrós d'homes el va assaltar clavant-li diferents punyalades al voltant del cos. Tot i defensar-se i fins i tot ferir a un parell d'atacants, Juli cèsar va morir entre crits d'agonia i punyals ensagnats. Cos de Juli Cèsar al moment de morir, recreació feta per experts de la policia italiana . Si bé la mort de Juli cèsar no és la més elegant ni bonica de veure, és una

EL SENAT ROMÀ

Imatge
El senat romà va ser l'òrgan administratiu i representatiu més important de la República , que va sorgir com a contrapès a la institució reial. Era en aquest lloc on els senadors ratificaven les decisions legislatives i executives. La curia hostilia  era on es van reunir durant l'existència d'aquest òrgan de Govern. El càrrec de senador era vitalici (durant l'època monàrquica), i en definitiva, el Senat era la institució que garantia l'estabilitat a Roma. Imatge de l'estat actual de la curia hostilia , seu del Senat romà   QUI FORMAVA PART DEL SENAT? En un principi, el senat el formaven 300 persones, gairebé totes d'origen patrici (ancians de les fam ílies més importants) , però des de l'inici de la República , els plebeus tamb é van començar a prendre part d 'aquest òrgan. A mesura que els plebeus anaven con queri nt institucio ns i magistratures, anaven tenint més força i més veu a l Senat , fins el punt que el segle III a.C. g

LA MÚSICA DELS ROMANS

Imatge
La música a l'antiga Roma no va ser un gran avanç, tot hi així, a tots ens agrada escoltar música, i evidentment a ells també. Totes les tradicions musicals que podem veure en els romans, són imitades de Grècia, els romans no només imiten la música sinó que també imiten l'art i la cultura, tot i així la cultura grega continua sent més important. A mesura que els romans conquerien els diferents territoris, es quedaven amb els balls i instruments d'aquelles terres, gràcies a això la música romana va millorant cada vegada més. Exemple de dansa i música de l'Antiga Roma Les celebracions musicals que feien (festes, músics, cors que cantaven) atreien molt a tots els romans, ja que feien gaudir el públic d'una manera especial. El lloc on es podia gaudir millor de la música era quan aquesta acompanyava al teatre. Alguns dels instruments més utilitzats per fer aquestes celebracions eren la  lira que era com una arpa, feta de fusta i amb deu cordes, la forma

PER QUÈ ESTUDIEM LLATÍ?

Imatge
Avui en dia és molt freqüent l'afirmació que el llatí és una llengua morta i ja no serveix per res ja que no s'utilitza. A partir d'aquí doncs, i degut a les preguntes per part dels meus companys, família i jo mateixa, he decidit mostrar que el llatí és útil i tanmateix, una llengua viva. Així doncs, per què estudiem llatí? Ens serveix d'alguna cosa? Realment és una llengua morta? Com molts sabreu, el llatí és una llengua que ha donat origen al nostre llenguatge, tant el català com el castellà  i, per tant, l'aprenentatge del llatí serveix per entendre millor i aprendre més aspectes sobre les nostres llengües maternes. Fins i tot, encara tenim moltes paraules dins la nostra llengua que no han canviat gens del llatí, anomenades llatinismes .  Tant és així que això ens porta a aprendre millor la nostra pròpia llengua i estructurar la nostra ment. A més a més, ens permet ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el món i esdevenir persones cultes. Tan