CLÀSSICS A LA ROMANA

Els arcs de triomf són monuments típics de l'arquitectura romana en forma d'arc que antigament, es col·locaven a l'entrada de les ciutats per recordar als seus habitants la grandesa i la fortalesa del món romà. Abans eren construccions de fusta que servien perquè els generals de l'exèrcit hi exposessin els trofeus però, més endavant, la funció dels arcs de triomf eren commemoratius, es feien de pedra i tenien inscripcions. N'hi havia de dos tipus:    D'un arc: amb columnes o pilars adossats. A la cornisa es troba el text que explica el motiu de l'edificació. De tres arcs: un arc alt i ample al centre i dos de laterals més petits. A part de la funció commemorativa, tenien una altra funció, servien com a "porta de control" de la ciutat. Per l'arc central passaven els carruatges i pels laterals les persones. Arc del Triomf de Barcelona (Catalunya) Arc de Constantí de Roma Aquests arcs de triomf són alguns dels arcs més famosos del món: Arc de Tit

                                   Tici  Donant de Fetge,  José de Ribera 1632 Obra: Tici Donant de fetge Autor: José de Ribera Data: 1632 Museu: Museu del Prado, Madrid Tècnica: Oli sobre llenç (227x 301 cm) Procedència: Col·lecció Real Cap al 1632, Jose de Ribera, un pintor aficionat per les escenes de martiris i suplicis.  Crea una obra on es  veu  representada la figura de Tici o Titios (grec antic) que era un gegant fill de Zeus i d'Elara, una de les moltes amants de Zeus. El seu mite tracta sobre com va ell va intentar violar a Latona (Leto) una de les amants de Zeus. Segons diverses versions del mite, Tici va intentar abusar de l'amant del seu pare perquè va ser instigat per Hera, l'esposa de Zeus, per venjar-se de l'engany del seu marit. El càstig de Zeus per el seu fill va ser que Tici estaria eternament condemnat a Tàrtar, lligat a una roca amb un voltor menjant el seu fetge eternament. Amb aquesta quadre, L'autor ens vol transmetre el patiment de Tici dav

La vida a Roma era difícil, ja des dels primers anys de vida. La majoria només rebia una educació molt bàsica però entre les societats de l'antiguitat, la romana va ser la primera a democratitzar les nocions elementals de llengua i càlcul. L'educació tenia un paper molt important a l'antiga Roma, ja fos per els fills de les classes altes, destinats a iniciar una carrera política o administrar-ne els béns; les dames nobles que s'havien d'ocupar de la família... tothom necessitava una formació bàsica que els permetés obrir-se pas a la seva manera, a la societat. Segurament, roma va ser la societat del món antic més alfabetitzada a nivell bàsic, fins i tot més que en algunes èpoques posteriors. Això es devia a que la importància del comerç feia necessari tenir unes nocions mínimes de llenguatge i càlcul. També tenia un paper fonamental el concepte ampli de ciutadania, que esperava que els ciutadans interioritzessin una sèrie de normes i tradicions que definien què sign

Pigmalió era en mitologia grega, escultor i rei de la illa de Xipre i descendent de Posidó , deu del mar. Un dia Pigmalió va esculpir una estàtua d'una dona, una dona més bella que qualsevol dona viva, era perfecte, Pigmalió al veure l'escultura va enamorar-se cegament de la dona esculpida en aquesta, va intentar trobar una dona que fos de pell i ossos que tingués les mateixes característiques de l'escultura, al no trobar les característiques de l'escultura en cap dona viva va començar a  tractar a l'escultura com si ho fos. L'estàtua com és obvi no va donar resposta alguna davant l'enamorat i Pigmalió. Ell es va sentir miserable, ofès i molt trist davant el que li passava amb la estàtua i gran obra de la qual s'havia enamorat. Pigmalió, desesperat va començar a pregar a Afrodita que li portes una dona idèntica a la de l'estàtua i Afrodita, complint el que Pigmalió li demanava va donar vida a  l'estàtua. Un bon dia Pigmalió va besar l'estàtu

Eco era una nimfa de la muntanya del mont Helicó que va ser criada educada per nimfes i muses. Posseïa una veu molt bonica i melòdica. Era bella i atractiva, i per això Zeus se'n va enamorar, però Hera, al descobrir aquella traïció va castigar a Eco arrabassant-li la veu. Va ser llavors quan Afrodita , va sentir compassió per Eco i al no poder desfer l'encanteri va aconseguir que Eco pogués repetir l'ultima paraula que sentís dir. Després d'aquesta fracassada història amb Zeus, Eco cau profundament enamorada de Narcís i el descriu com el seu gran amor, tot i que acaba amb un destí fatal per els dos, un per amar massa i l'altre per burlar-se de l'amant.     HISTÒRIA D'ECO I NARCÍS: Narcís era fill de la nimfa Liríope i del déu del riu Cefiso, era un noi molt encantador. Eco es va enamorar-se profundament de Narcís i per això el seguia pel bosc amagant-se d'ell, fins que al trepitjar una branca, Narcís es va adonar de la seva presència, i va preguntar:  &q

Hermes va ser la divinitat protectora de coses com el comerç, els robatoris, els camins, els missatgers, els somnis i les portes. En realitat, tots aquests àmbits comparteixen una característica en comú: un canvi d'algun tipus.   El comerç és l'intercanvi d'uns béns per uns altres; un robatori és un delicte contra el patrimoni a canvi de res; un camí és la via per canviar de lloc; un missatger és l'encarregat d'intercanviar missatges entre una o més persones; el somni es el canvi entre la vigília i un estat diferent. Podem deduir, que pels grecs, Hermes era el déu dels canvis de tot tipus. Hermes era un jove, amb barret i amb un parell d'ales, que tenia unes sandàlies que li permetien volar.                             Hermes Naixement i infància Hermes va néixer gràcies a la unió entre Zeus i Maya, que Maya era una de les filles del gegantí Atlas. Va néixer en una cova en la muntanya Cil·lene, a Arcàdia. Als pocs dies del seu naixement, es va escapar del seu br

Del llatí oraculum , oracle en català, era una resposta divina dels déus que arribava a les persones mitjançant senyals físics o símbols que interpretaven els especialistes. Així mateix, també es coneix com a oracle el lloc on es realitza aquest tipus de consultes i se'n rebia la resposta. Els grecs comptaven amb nombrosos oracles que consultaven per prendre decisions importants, com ara començar una guerra, crear una nova ciutat lluny del seu país, tenir prosperitat o per demanar perdó per haver matat algú. Aquesta tradició grega va continuar a l'època romana. Fa molt de temps els grecs mantenien que a Delfos, apoques hores d'Atenes, en un estret congost que ells consideraven "omphalos" o melic del món, existia un lloc sagrat, un santuari consagrat al déu Apol·lo on hi havia acres plens de tresors com ara estàtues, or a més a més de santuaris i un estadi dedicat al déu de  la poesia i la música. Delfos era un lloc molt important en el món antic, ja que es conside

Orfeu era un dels fills d'Apol·lo, així mateix, posseïa un excel·lent talent per a la música, especialment la lira  que acompanyava amb la seva preciosa veu capaç de captivar a qualsevol. Orfeu duia una vida molt plena en companyia de la seva estimada Eurídice que era molt bella i estimada per tothom que la coneixia. Un bon dia, quan els prats eren en flor, Eurídice estava donant un volt pel camp fins que va ser desvetllada per Aristeu, un pastor que no tenia bona relació amb Orfeu, ell la va començar a perseguir i en un intent d'escapar Eurídice va trepitjar una serp que la mossegar i va acabar amb la seva vida. Orfeu va quedar completament devastat, la seva vida mai més seria el mateix sense la seva estimada, aquest sentiment el va portar a decidir que aniria a l'Inframón en la seva recerca per rescatar la seva ànima. Per aconseguir això havia de parlar amb Hades, però abans havia de creuar les aigües infernals amb la barca Caront , qui era l'encarregat de dur les àni

Segur que heu sentit que el llatí és una llengua morta, però no és així ni de bon tros! El llatí esta molt de moda, i segur que vosaltres en parleu sense ni tant sols saber-ho. Quantes vegades estàveu en un examen i com que no us sabíeu més exemples heu posat etcètera? Quantes vegades heu sentit RIP? Segur que més d'un cop l'heu espifiat i heu dit mea culpa. I probablement us han enxampat fen alguna dolenteria  in fraganti , però us heu acabat sortint amb la vostra. Doncs quan dèieu totes aquestes frases o paraules, estàveu parlant llatí.  Ara us ensenyaré unes quantes frases i paraules en llatí, que de ben segur ja havíeu sentit, perquè pugueu seguir la moda i no quedar-vos enrere.  - Carpe diem : Vol dir aprofita el dia, i ara s'utilitza com a lema per gaudir el moment present. - Mens sana in corpore sano : "Un esperit sa en un cos sa". Tot i que abans tenia connotacions religioses, avui en dia s'utilitza com a lema propagandístic de la pràctica d'esport

Aquil·les va ser l'heroi més ,ràpid, valent i galà reconegut per la batalla en la Guerra de Troia.  Era fill de Peleu, el rei dels mirmídons, i Tetis, una nimfa marina.                                                                                   El fill bastard Aquil·les. Aquil·les era reconegut com a invencible gràcies a la seva agilitat, astúcia, la gran valentia que tenia i la seva gran força, però, tot i així, no era immortal.   Tetis, la mare d'Aquil·les, era la deessa del mar, posseïa un gran poder sobre tot el que habitava a les profunditats del mar, Tetis tenia un poder tan gran que fins i tot podia superar el poder del seu propi pare, Zeus.   Va ser per això, que Zeus, preocupat per perdre la seva posició com a deu suprem, va casar a Tetis amb un home mortal, Peleu. Junts van tenir a Aquil·les, però al ser fill de una deessa, Aquil·les seria un heroi i al ser fill d'un mortal, Aquil·les seria mortal també. Tetis, quan va saber el destí del seu fill, sabia que

HARPIES: En la mitologia grega, les Harpies eren una mena de monstres. El seu nom significa "raptores" i es definien com aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. La seva imatge va evolucionar amb el temps. En un començament s'identificaven amb forces de la naturalesa, per exemple, vents tempestuoses que eren capaços d'arrossegar a éssers humans dins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms com: Ael·lo (vent tempestuós), Ocípete (que vola ràpid), Celeno (fosca) i més noms, fan una referència d'aquest fet.  Més tard es van identificar amb ànimes de morts que volien raptar vius, i fins i tot amb les ànimes de simples monstres que reptaven nens. Però Hesíode, escriptor de la primera literatura grega, les descriu com a dones alades molt belles. Les harpies eren filles de Taumant i Electra, o segons altres versions filles de la Terra i del Vent. Es diu que amb la unió de les harpies i del vent Zèfir van néixer els cavalls immortals Xantos i Balí, els cav

Posidó també anomenat Neptú germà de Zeus i Hades era el déu del mar, dels llacs i dels terratrèmols, els seus pares es deien Cronos i Rea, la gent deia que el seu caràcter depenia de l'estat del mar i dels oceans. Posidó era un dels fills de Cronos i Rea. El petit Posidó va ser una de les víctimes de la fúria devoradora del seu pare. Cronos, per evitar que un dels seus fills el destronés com ell mateix havia fet amb el seu propi pare, els devorava un a un a mesura que anaven naixent. D'aquesta manera va acabar Posidó engolit pel seu propi pare. Altres versions més tardanes del mite ens expliquen que Posidó es va salvar d'aquesta tortura gràcies a l'engany perpetrat per la seva mare, Rea, que excepte ell i al costat del seu germà Zeus, posant a tots dos fora de perill de la ira de Cronos. Posidó Copenhagen Es diu que l'illa de Delos va néixer gràcies el trident de Posidó, ja que Posidó  va  fer sorgir l'illa a partir d'un moviment subterrani. Aquesta illa va

Els bestiaris són obres en prosa que van sobre característiques d'espècies animals, reals o imaginaries, dels quals en fan una interpretació simbòlica. Els primers bestiaris van ser documentats a principis del segle Xll, tot i que tenen antecedents molt llunyans. Amb aquesta edició, ens posen a disposició El bestiari català   amb el llenguatge actual. Seguidament, veurem alguns dels éssers prodigiosos de la mitologia grega. Aquests tenien la tendència d'aparèixer en mites adoptant la forma d'animal i persona o, també, de barreja de dos o més animals, d'espècies diferents, amb característiques molt poc comunes. Aquests animals fantasiosos han arribat fins a l'actualitat i en podem trobar en videojocs, llibres de fantasia o màgia (la saga de Harry Potter  en seria un exemple), cinema fantàstic, etc. El primer ésser del qual parlarem és l' esfinx ; aquesta criatura tenia cara de dona i cos de lleó, més unes ales d'àguila. Fou enviada a una muntanya, al costat d