CLÀSSICS A LA ROMANA

Maui és una illa de l'arxipèlag de Hawaii, forma part del comptat de Maui de l'estat de Hawaii, junt amb les illes Lanai, Kahoolawe i Molokai. Segons la llegenda, Maui porta el nom del semidéu polinès Maui-tikitiki, fill de Makea-Tutara, déu de l'inframón i, en general, poc de fiar, no per tal progenitor sinó per ser el petit de casa. Illa de Maui El dia que Maui va néixer, el sol no va sortir ni el vent bufava. El cel i la terra es van lamentar i els foscos núvols van plorar per ell, ja que havia nascut mort. La seva mare Taranga, boja de pena, el va embolcallar amb algues i el va tirar a l'oceà rogant al guardià del mar que vetllés per ell. Aquest va  enviar meduses, espuma marina i algues al bebè perquè el portéssin a la terra dels seus ancestres Tamanui-te-rä, on el van ressucitar  suspenent-lo sobre el fum d'una foguera. Després, Tamanui el va criar i li ensenyà molts dels secrets del món. Maui va aprendre a parlar amb els arbres, que el van e

Triptòlem entre Demèter i Persèfone agafant  espigues de blat (il·lustració del museu nacional arqueològic d'Atenes) Demèter va conèixer Triptòlem quan buscava la seva filla, Persèfone  per  Escítia .  Quan Triptòlem li va donar una informació que la va ajudar a trobar-la. Com agraïment la deessa li va regalar un carro amb ales tirat per dracs i així és com li ensenyar l'art de l'agricultura. Va aprofitar per tirar llavors des de l'aire per tot la Grècia on   tothom ja havia après des de ben petit a plantar i segar als conreus... Triptòlem es va allotjar a casa de Linco, el rei d' Escítia.  Ell, envejat per la cultura agricultora de Triptòlem, va amagar als seus súbdits els coneixements i va intentar d'assassinar-lo. Demèter en veure aquesta actitud i l'intent d'assassinat per part de Linco el va convertir en un linx. Aleshores Triptòlem va poder explicar als súbdits del rei els coneixements i va continuar el viatge per Grècia.  Escítia era un re

Els cànons de bellesa han variat molt des de la seva aparició depenent de la situació de cada època.  L'ideal estètic es va crear a l'antiga Grècia partint de l'art, exactament de l'escultura.  La bellesa per els grecs consistia en: L'harmonia en totes les parts del cos (per a ells perquè una persona sigués bella, el seu cos tenia que mesurar set cops el seu cap, més tard en el segle IV a.C. aquesta mesura va passar a ser vuit caps.) La perfecció . La proporció . Per aconseguir totes aquestes coses es basaven en el resultat de càlculs matemàtics, en les mesures i en la simetria. El sofista grec Pitàgores afirmava que l'ésser humà era la figura perfecte per mesurar totes les coses. L'ideal de bellesa d'aquella època es trobava en les escultures:  En el cas de les dones : eren noies robustes, rectes, sense forma n'hi sensualitat, amb la cara ovalada, els cabells ondulats, els ulls grans i els pits petits.  En canvi l'ideal de

No és la primera entrada que faig sobre manga, però he pensat que seria interessant tenir una recopilació d'alguns animes i mangues que tinguin elements clàssics i romans. M'he sorprès en descobrir-ne tants! A més, segur que me n'he deixat uns quants! Estan ordenats més o menys de més antic a més recent. Umi no Triton ("El tritó del mar") : Dibuixat pel creador del manga, Osamu Tezuka el 1972, va ser adaptat a l'animació. Fa 5,000 anys, la família Tritó que vivia pacíficament a l'Atlàntida és destruïda per la família Posidó . Tritó, un dels supervivents de la seva família, s'embarca en un viatge per lluitar contra la família Posidó. Els elements clàssics són, com es pot veure, Posidó i els tritons. Tritó lluitant amb un monstre marí Metamorphoses: Winds of Change (Hoshi no Orpheus - Orpheus of the Stars) : ("Metamorfosis: Vents de canvi"/ "Orfeu de les estrelles") pel·lícula animada de 1979, que segueix les Metamor

L'al tar de Zeus a Pèrgam és un monument de l'antiga Grècia creada pel rei Atàlida Èumenes II, aixeca t en la capi tal del seu imperi, és a dir a Pèrgam i ho va fer en mo tiu de commemoració de les seves vic tòries al Pon t i Bi tínia. Atàlida Èumenes II Consis teix en una pla taforma aixecada sobre un podi massís i envol ta t per una columnes  jòniques (conjun t de columnes que aguan ten l'es truc tura del monumen t)  a la qual s'accedeix des de l'oes t peu unes àmplies escales . Altar de zeus Cal remarcar el pro tagonisme a torga t a les escales, ja que són de dimensions monumen tals en comparació amb les columnes. Va ser cons truï t sobre una  terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, al sud del  temple d'A tena, que es  troba a un nivell inferior. La primera cosa que es veia només apropar-s'hi era la par t superior de l'al tar. Esquema de l'acròpolis de Pèrgam A la façana principal per la par t de l'oes t, els murs la tera

Odissea és un concurs de cultura clàssica que es fa a totes les escoles de Catalunya que ho desitgin, dels centres oficials d'Ensenyament Secundari de Catalunya. L'institut Jaume Callís és el primer any que hi participem i la veritat és que hem obtingut uns resultats força rellevants. Al Jaume Callís hi participaven els següents grups:                               - 4 grups de 1r de Batxillerat: el Sursum Corda , les Cioses , les Cuques Trempades i els Zombis .                   -  1 grup de 4rt d'ESO, Invictus . Tot seguit us ensenyarem les posicions dels alumnes del Jaume Callís: A la posició 138 trobem a les primeres classificades del Jaume Callís, les Cioses, grup format per Eva Soler i Cèlia Macià , alumnes de 1r de Batxillerat, amb 47 punts. I a la posició 155 les Sursum Corda , format per l' Èlia Miravet , l' Alba Masnou i l' Alba Sabadell , alumnes de 1r de Batxillerat, amb 38 punts. A la 166 posició s'hi troba e

A partir d'aquesta imatge en una brusa he intentat buscar quin deu de l'antiguitat feia referència i tot buscant he trobat que aquestes sabates estaven inspirades en Hermes, el deu missatger de l'Olimp. Brusa de la imatge Hermes fill de Zeus i Maia va neixer en una cova de Cil·lene. E ra missatger dels déus, déu dels viatgers, del comerç i dels lladres, a més de guia dels morts fins als inferns. Hermes era representat com un jove amb una capa, un caduceu a la mà i un casc i unes sandàlies ; els dos objectes alats. Representació d'Hermes Vaig posar-me a buscar si realment aquestes sabates existien i no les vaig trobar amb aquesta marca, així que vaig suposar que tant sols era un dibuix en una brusa però el que si que vaig trobar van ser sabates amb aquest disseny però amb una altre marca de sabates, Adidas. Aquestes s'anomenen Adidas Hightops.  Hermes hightops En la meva opinió no són gaire del meu, per no dir gens, ara bé respecto t

Atletes realitzant una cursa Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats Jocs Olímpics  ( Ολυμπιακοί Αγώνες ; Olympiakoi Agones ), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia  entre diferents ciutats  de l'Antiga Grècia.  Segons la tradició, es van començar celebrar a Olímpia  d’una manera fixa l’any 776 aC  i fins el 393  dC. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d’agost. Es tractava d'un esdeveniment festiu, on apart de celebrar-se diferents proves esportives, també es feien diferents homenatges a les déus més importants de l'època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures, grecs, no afectats per cap maledicció religiosa ni culpables de cap crim. Arribaven espectadors pro

Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1744.   En la mitologia Grega, Cal·listo va ser l'amant de Zeus (Júpiter) i mare d' Arcas . Algunes versions diuen que era filla de Licaó , rei de Pelasgia (la futura Arcàdia) en algunes ocasions se la presenta com una nimfa o amb una musa del bosc . Cal·listo pertanyia al seguici de la deessa Artemisa , raó per la qual va fer el vot de castedat. Zeus es va enamorar de Cal·listo en el moment que la va veure i per seduïr-la,com que sabia que Cal·listo el rebutjaria si intentava acostar-se a ella com un home, va decidir de prendre la forma d'Artemisa per posseïr-la. Hi ha altres versions que expliquen que Zeus va prendre la forma d'Apol·lo, déu i germà d'Artemisa. En qualsevol dels casos, la unió de Cal·lsito i Zeus va tenir com a fruit Arcas. Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1743.   Quan Cal·listo s'en va adonar del seu estat va intentar ocultar l'embaràs. Un dia però, Artemisa i les seves

HESÍODE va ser un important poeta grec que va viure en un petit poble anomenat Ascra, a Beòcia al segle VIII a.C. El seu germà Perses va malgastar els diners que el seu pare li havia deixat en herènica, i Hesíode el va portar a judici. Per un veredicte injust, aquest últim en va sortir perjudicat. D'aquí en va treure la inspiració per escriure la seva obra Treballs i dies. Hesíode Treballs i dies planteja temes importants com la justícia de Zeus envers els humans o l'existència humana. Es pregunta sobre l'origen del bé i del mal, i arriba a la conclusió que és l'home qui provoca la maldat. Relata la societat camperola de Grècia, fet que dóna al llibre un gran valor històric.  Està format per 822 hexàmetres. És també en aquest llibre on s'explica el mite de Prometeu i Pandora  i el poeta divideix la història de la humanitat en cinc etapes. La seva altra obra és Teogonia , on es presenten la història dels déus immortals, l' origen de l'Univers

El passat dijous 10 d'abril els alumnes de Llatí i de Literatura Castellana de l'Institut Jaume Callís de Vic, vam visitar la ciutat de Tarragona i les restes romanes que hi ha com per exemple el Circ Romà, i l'Aquaducte de les Ferreres. Malauradament no vam tenir la oportunitat de visitar la Necròpolis per raons de temps i distància, però com que és una construcció tant important en vull fer esment. La Necròpolis Paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari del segle III dC ubicat fora del nucli urbà per motius d'higiene i d'espai. Hi han enterrats els màrtirs de Tarragona: Auguri, Eulogi i Fructuós, entre d'altres, i per aquests motius hi van construir una Basílica en honor seu, però malauradament no se'n conserva cap resta. És l'àrea funerària a cel obert més important que es conserva de l'Imperi Romà d'Occident. L'àrea del cementiri consta d'unes 2.050 tombes. La Necròpolis va ser descoberta l'any 1.923, quan excavaven

Plaute ,va ser un autor de  còmedies clàssiques  llatines  nescut entre el 259 i el 251 a.C. a Sàrsia, la regió d'Umbria, Itàlia. Va aconseguir un gran èxit  a la seva època  amb la seves obres  ja que aquestes comèdies eren escrites per les classes baixes amb un llenguatge, un intel·lecte i una moral sense adeuquades a elles. Per això usava un llenguatge col·loquial i expressiu ja que el seu principal objectiu era divertir i fer riure al públic. Una de les seves obres va ser "El soldat fanfarró " que anirem a veure amb els alumnes de llatí i els de literatura castellana de segon del Callís, al proper 10 d'Abril a Tarregona. Titus Maccius Plaute El Soldat Fanfarró (argument). Pirgopolínices,és un soldat fanfarró que tothom s'enriu d'ell, fins i tot els esclaus. Pirgopolínices rapta Filocomàsia  que és una cortesana atenesa i se l'emporta a Efes amb ell. Al mateix temps el mateix soldat rep com a regal d'uns pirates: Palestrió, criat del jo

El dia 10 d'abril, grups de 2n de batxillerat que fan l'assignatura de Literatura Castellana i els grups de Llatí de 1r i 2n vam anar a Tarragona.  Els de Llatí vam haver de preparant-se , per grups de dos persones, uns temes concrets de la ciutat de Tarraco. Allà es van fer grups, sempre que en el grup hi hagués gent de llatí per poder explicar la ciutat de Tarraco ja que els de Literatura Castellana no s'ho havien preparat. La primera parada la vam haver de fer amb el bus ja que era l'Aqüeducte de les Ferreres i queda una mica apartat de la ciutat de Tarragona. Aquí l'explicació la va fer l'Eva Soler.  Vam agafar tots el bus i ja ens vam endinsar a la ciutat. Un cop allà els grups es van tornar a separar i cada grup va fer un camí diferent per tal de no ser tanta gent a un mateix lloc.  El nostre grup va començar per les muralles, on allà la Txell Masnou i l'Aida Oriol ens van explicar la fundació de Tarragona i  després l'Ari Gu