CLÀSSICS A LA ROMANA

Després de la crisi del segle III, el segle IV coneix una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquia clarament absolutista i fonamentada en el dret diví -primer sancionat encara pels déus pag ans i després ja pel Déu cristià-, una major jerarquització social, una revifada de les ciutats i del comerç. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra que treballen per una adscripció forçada i hereditàr ia (colonat). Els tetrarques, a la basílica de Sant Marc, Venècia (S.G.) Dioclecià (284 - 305) Dioclecià , un militar dàlmata esdevingut emperador el 284, va reeixir a donar nova vida al poder imperial amb un regnat de llarga duració, durant el qual es va anar forjant una ambiciosa reforma política de l'Imperi, no pas d'acord a mb un pla preconcebut sinó com un producte de les circumstàncies, per bé que legitimat ideològicament amb posterioritat. El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia va consi

Robert Graves ens explica un munt de mites en aquest llibre. El podeu consultar per ampliar la informació sobre els mites que anem estudiant. Si no en trobeu algun, no patiu, n'hi ha una segona part que ja penjarem més endavant. Per llegir-lo millor, cliqueu a sobre i es farà la pantalla més gran.

Fa poc, a classe hem treballat la mitologia... Cada grup ha fet una presentació "creativa" d'un tema en concret. L'Anna Mestre i jo vam escollir alguns monstres mitològics grecs i vam fer una recerca de vídeos on es puguessin veure... i va sortir això! Esperem que ho disfruteu tant com ho vam fer nosaltres! Alexandra Rodríguez 2n Batx

Pau Muñoz Ivan Linares 4rt ESO

Els alumnes de Llatí de 4t d'ESO hem llegit alguns dels mites de les Metamorfosis d'Ovidi al recull Narracions de mites clàssics i hem intentat fer noves composicions tot imitant el seu estil. La meva història conté elements molt allunyats de la Roma de l'autor però he intentat mantenir l'esperit del mite ovidià. D'altres companyes en publicaran també de més clàssiques. Pel centre de la Península Ibèrica hi ha un poble plagat de mosquits. Sigui estiu o hivern, aquests insectes ataquen la seva població. Un dia, la nena més petita del poble va preguntar al més vell per què no els deixaven tranquils. L'home, pausadament, li va contestar: - Això, petitona, no passava fa cent anys. El meu avi em va explicar que abans d'existir aquest poble, aquestes terres eren una base militar construïda per practicar amb els avions de combat. En total eren sis pilots, que volien ser els primers d'anar a una cova situada a l'Afganistan en què sabien que hi havia un tres

Aquest treball tracta sobre la vida dels nens de l'Antiga Grècia, com podeu veure en el títol. Personalment, m'ha semblat un treball molt profitós ja que el tema dels nens m'interessa molt de cara al futur. Buscar informació sobre la vida dels nens grecs m'ha servit per aprendre moltíssim sobre l'estil de vida que tenien antigament els nens i nenes atenesos i espartans i sobretot per veure les grans diferències que hi ha entre l'educació d'aquestes dues grans ciutats. També m'ha servit per adonar-me de les facilitats i comoditats que tenen els infants d'avui en dia com poden ser: parcs, esplais, zones d'oci, guarderies, escoles,... I per veure com ha anat evolucionant l'educació infantil fins als nostres dies. Per completar aquesta investigació, vaig adaptar el mite de Demèter i Persèfone -no sé si el coneixeu- per confeccionar un conte infantil amb il·lustracions que podeu veure a l' Aracne fila i fila . I ara, si esteu interessats en el

Els romans tenien una sèrie de frases relacionades amb el temps, i algunes d'aquestes encara les utilitzem avui en dia. Ara us deixaré amb alguns exemples d’aquestes expressions en llatí: · A posteriori : després dels fets . · A priori : abans dels fets . · Ante meridiem : abans del migidia . · Ipso facto : ara mateix . · O tempora! O mores! : Oh,temps! Oh, costums! Era una exclamació que es referia la decadència que patien en aquells temps i feien memòria de temps passats en què tot era millor. · Post meridiem : després del migdia . · Suo tempore : en el moment oportú . I alguns tòpics alguns dels quals ja han sortit en algun post anterior: · Tempus fugit irreparabile : el temps se'n va sense que hi poguem fer res . · Carpe diem : aprofita el moment . · Ubi sunt : aquesta expressió vol dir On són? Es feia servir quan es troba a faltar temps passats. Pau Muñoz 4rt ESO

El meu treball tracta, com ja diu el títol, sobre l'estètica a l'antiga Grècia. A mida que aneu veient el power point us adonareu que està estructurat en diferents apartats, com ara els vestits que portaven, el calçat, pentinats... Bé, no diré gaire més, que llavors espatllaré la vostra visita a través dels costums i les dèries estètiques dels grecs. Per poder visualitzar bé el power point us recomano que feu la pantalla gran, perquè hi ha lletres que no es poden llegir bé. Quin penseu que era el vestit més còmode per a l'home grec? Creieu que ha evolucionat molt el tema de maquillatge des d'aquella època fins als nostres dies? Estela 1r Batx .

Tot seguit penjo un treball que hem fet les alumnes de segon de batxillerat sobre els cicles mítics. A mi m'ha tocat parlar sobre l'última part del cicle micènic, que és quan aquest es tanca i finalitzen també tot el conjunt de crims familiars que van donar-hi lloc. ORESTES I ELECTRA Crònica d'un matricidi Sort d'Electra Després de l'assassinat d'Agamèmnon a mans d'Egist i Clitemmnestra, Electra agafa el petit Orestes i el porta lluny, al palau del rei Estrofi a Fòcida, on creix. Del que li passa a Electra hi ha dues versions. La primera és d'Eurípides: Egist i Clitemnestra, per impedir que Electra tingui un fill de sang noble i vulgui recuperar el tron, la casen amb un camperol que viu lluny de l ciutat. Però el pagès respecta la virginitat de la noia. La segona versió és de Sòfocles: Electra viu presonera al palau de Micenes i espera durant anys a que Orestes es faci gran i vingui a buscar-la. Venjança d'Orestes A l'edat adulta, Orestes rep d&#

El cicle micènic és un dels cicles mítics grecs, que inclou tots aquells episodis que giren al voltant de la casa reial de Micenes i tenen com a protagonista principal Agamèmnon. A continuació hi ha explicats els orígens d’aquesta casa reial. I- TÀNTAL I PÈLOPS Tàntal, fill de Zeus i Pluto, era rei de Lídia o Frígia i estava casat amb Dione (segons la genealogia més divulgada), amb qui va tenir els seus fills Pèlops, Níobe i Broteas. La seva riquesa i celebritat eren extraordinàries i era ben considerat per tots els déus de l’Olimp, que li permetien asseure’s a la seva taula i escoltar les seves converses. Però Tàntal era vanitós i en lloc d’agrair als déus la seva atenció, explicava les seves converses als mortals i fins i tot va robar el nèctar i l’ambrosia dels déus. La seva insolència va arribar al màxim quan va matar el seu fill Pèlops i va servir-ne la carn als déus per veure si podien distingir-la de carn animal. Els déus van descobrir el que Tàntal havia fet, van recuperar els

Iuppiter duas peras nobis imposvit. Unam vitiorum propriorum plenam dedit et post tergum collocavit. Alteram vitiorum alienorum plenam dedit et ante pectus collocavit. Hac re, nostra mala non videmus, sed aliorum malorum censores sumus. Iuppiter duas peras nobis imposvit. En aquesta oració hi és present un verb del pretèrit perfet en tercera persona del singular, aquest és IMPOSVIT . El subjecte n'és IUPPITER . També hi trobem un acusatiu plural, format per un numeral cardinal DUAS i el nom PERAS . Per últim el pronom personal NOBIS en datiu plural fa la funció de Complement indirecte. Per tant la traducció de la frase és la següent: Júpiter ens va posar dues alforges. Unam vitiorum propriorum plenam dedit et post tergum collocavit. En la següent oració hi trobem dos verbs: DEDIT que pertany a la tercera persona del singular del pretèrit perfet, i COLLOCAVIT , que també, pertany a la tercera persona del singular del pretèrit perfet. A diferència de l'altre, en aquesta frase

Alumnes de 4rt, continuem amb la lectio V. La penjo i la treballarem a classe, encara que us l'hauríeu de mirar abans. Us recordo que aquestes lectiones són gentilesa de Germán González.

Els romans, com totes les civilitzacions, al llarg del dia tenien moltes coses a fer… Tots els membres de la família tenien les seves tasques, però depenent de la classe a què pertanyien, les tasques variaven. Així que els esclaus es passaven el dia treballant i tenien prohibit participar en les estones d’oci amb la resta de ciutadans. A continuació us explicaré les activitats bàsiques que feia un home lliure: EL MATÍ Els romans es llevaven molt d’hora per aprofitar la llum del dia. A l’estiu a 2/4 de 5, i a l’hivern, a 2/4 de 8. També cal dir que anaven a dormir quan es ponia el sol. Dormien amb la roba interior, i cada matí es rentaven la cara, els braços i les cames. La resta del cos només se’l rentaven quan anaven a les termes , és a dir, cada 8 dies. El ientaculum era l’esmorzar, a base de pa, formatge, mel, dàtils i olives. Després d’això cada membre de la família feia les seves obligacions. El pare, si era ric, esperava els clients. Aquests esperaven durant molta estona i s’e

En aquestes diapositives veureu com era la vida dels ciutadans romans i moltes coses més!!! Jonatan Martínez 4rt ESO

L'ÈPOCA D'AUGUST ( 31 a .C. - 14 d.C.) Després de la mort de Juli Cèsar , el seu fill adoptiu, Octavi , un cop va vèncer els seus rivals en una altra guerra civil, es va convertir en l’home més poderós de Roma . L’any 27 a .C. el Senat li va atorgar poders molt amplis i li va atorgar el títol d’ august , que significa elegit pels déus. Octavi August va inaugurar un sistema nou de govern, l’imperi , en què tots els poders civils i militars que anteriorment exercien els consols republicans els tenia un sol home, l’ emperador . A més, els nous òrgans de govern, com els prefectes i el consell imperial, en depenien directament. L’emperador es va convertir en el centre de tota la vida política. Ell era el primer senador, la seva voluntat s’expressava en forma d’edictes, nomenava els funcionaris, elegia els senadors i tenia la responsabilitat dels afers estrangers. També exercia el comandament de l’exèrcit i tenia plens poders sobre les províncies imperials. També era considerat com

A continuació us presento el petit treball de recerca que ens va demanar la professora de grec Teresa Devesa. Com podeu veure en el títol, el meu treball va sobre la vida de les dones gregues, els seus costums i el seu dia a dia. També hi ha una part pràctica on faig una comparació entre una dona grega antiga i una dona armènia actual. Com que jo sóc armènia, he pensat que seria interessant fer una compració des del meu punt de vista. Per acabar, us recomano que feu la pantalla gran perquè hi ha lletres que no es veuen amb la pantalla petita. Després de la presentació m'agradaria fer-vos algunes preguntes: Què penseu de l´evolució de la dona amb el pas del temps? Sabeu alguna cosa sobre Armènia, on es troba, quina religió té o alguna altra cosa? :) Desitjo que us hagi agradat i espero molts comentaris. Knarik Badoyan 1r Bat

El Roger i l'Aina hem fet un powerpoint sobre les vies romanes , ja que fa poc que hem estat estudiant l'arquitectura romana a classe. Aina Gràcia Roger Reche 4rt ESO

Els Idus de març són una data emblemàtica en el nostre món clàssic. Mireu aquest vídeo, és una paròdia, ja ho veureu, però volem que busqueu el següent: Quina data és els Idus de març? Què va succeir per què ara diguem que és una data emblemàtica? Qui són els protagonistes dels esdeveniments? Quina frase va pronunciar un dels protagonistes? poseu-la en llatí. Què va significar per la història de Roma? Busqueu imatges relacionades amb l'episodi. Podeu posar tota la informació en els comentaris. Animeu-vos!!!