Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2023

CUPIDO I PSIQUE

Imatge
Aquesta història comença amb un rei que va tenir tres precioses filles, entre les quals, la més jove d'entre elles, era la més bella, la jove Psique. De fet, la seva bellesa era tant esplèndida, que es va fer coneguda per tot el regnat, atraient a nombrosos visitants amb el desig de contemplar-la i admirar la seva bellesa, que era tanta que algú comentava que era digne de superar l'atractiu de la pròpia Venus .  El Rapte de Psyque , 1895, de William Adolphe Bouguereau.  De la gran bellesa d'aquesta dama, la gent deixava de fixar-se en el temple de Venus. Ella indignada per la situació, no va trobar altre solució que demanar ajuda al seu fill Cupido, que després de ella explicar-li la seva ràbia, es va decidir a obeir-la. Llavors Venus li va demanar que baixés en busca de Psique i que la condemnés a enamorar-se de la criatura mes horrorosa que existís sobre la terra. De manera contrària, mentre Cupido feia la seva feina d'espionatge, es va ferir amb una de les seves pròp

L' ALIMENTACIÓ DE L'ANTIGA GRÈCIA I A ROMA

Imatge
Els grecs es prenien molt seriosament els àpats. El menjar l'aconseguien a partir de les plantes que es trobaven a la conca mediterrània. La producció donava per alimentar la majoria de la població. Els aliments comptava de tres coses el blat, l'oli d'oliva i el vi, els grecs es sentien tan orgullosos dels tres aliments, que van posar-los a protecció de tres déus més importants: l'oli era protegit per Atena, el vi, per Dionís i el blat (cereals) a Demèter. Convius jugant al còtab mentre que una música toca l'aules. Cràtera de campana del Pintor de Nicias. Normalment menjaven  asseguts en cadires, els bans els utilitzaven per els banquets. Les taules eren força altes per als àpats i baixes per als banquets els quals eren rectangulars. A partir del segle IV aC, la taula era rodona. Tant com aquí o en qualsevol país del on tenen un plat típic, és a dir, que solen menjar més abundantment uns aliments que no pas en altres territoris. A Espanya un dels plats típics es la

ELS DÉUS CLÀSSICS SI FOSSIN SÈRIES DE NETFLIX

Imatge
És un fet conegut que les sèries de Netflix són la primera opció a l'hora d'entretenir-se avui en dia. Però, aquestes històries fictícies es poden aplicar als clàssics de l'edat antiga? Zeus com a Sex Education : Zeus és un déu que es caracteritza per la seva promiscuïtat i activitat sexual, ja que aquest va acabar tenint 16 fills amb dones diferents. Es caracteritzà per tant, pel sexe que aquest practicava i la desinhibició que aquest tenia respecte a aquest tema. La sèrie en qüestió, Sex Education , sèrie que el que busca es acabar amb el tabú del tema sexual en les audiències juvenils. El Naixement de Zeus, Nicolas Poussin Persèfone  com a Winx: The Fate Saga: Persèfone és la deessa de la primavera, de la fauna i flora de l'època i, a més a més, es l'esposa d'Hades, deu de l'inframon. Per tant, es una deessa que combina un ambient dessolat com l'inframon amb la terra florida de la primavera. A més a més sempre se la veia acompanyada de nimfes, que es

LES MOIRES

Imatge
Les moires (o parques segons els romans) eren tres germanes que personificaven el destí: Àtropos la més gran, Làquesis la mitjana i Cloto la petita. Eren filles de Nix i Éreb , però depenent de la llegenda que s'escolti, els pares canvien a ser Zeus i Temis . Les germanes són representades de dues maneres: com unes dones velles, lletges i espantoses que vesteixen roba negra o també com unes donzelles belles i amables que es dedicaven plenament al seu treball. Alguns cops eren representades amb corona i a vegades també amb una capa. El treball que tenien era teixir la vida de cada mortal. Abans es pensava que hi havia una moira per persona, però més tard van sorgir elles i es van repartir la feina d'aquesta manera: Cloto s'encarregava de filar, Làquesis enrotllava el fil que feia Cloto i Àtropos el tallava, fent així que la vida de la persona arribés a la fi.  El fil d'or, John Melhuish Àtropos Àtropos o Aisa era la germana gran de les moires i la que decidia com mori

ÍCAR I DÈDAL

Imatge
El mite d'Ícar i Dèdal és unes de les històries més boniques. Aquest mite ens parla del poder de l'enginy, però també parla la crueltat de l'enveja i l'ambició  Dèdal era uns dels higienes i artesans més hàbil que hi havia tot Grècia. La seva fama traspassava més enllà de les fronteres. Era un verdader mestre de l'escultura i arquitectura, la seva art és més reconegut amb els reis i els déus.  No obstant això, Talos, considerat uns dels seus nebots, va idear un invent que va revolucionar tot Grècia: la serra. Aquesta eina va ser tan meravellosa que va sé bastant popular per tot Grècia.  Dèdal tenia bastant enveja de l'èxit de Talos, no suportava com la gent parlava del seu invent majestuós. Tan fort era el sentiment que només pensava a desfer-se d'ell. Per això, Dèdal, va quedar amb ell al punt mes alt de l'Acròpolis perquè, a continuació, empenyes a Talos des del més alt i morint instantàniament.                                           L' assassin

LES REPRESENTACIONS D'AFRODITA A L'ART

Imatge
Afrodita, coneguda també com "Venus" era la deessa de l'amor, el matrimoni i la bellesa, era considerada, de fet, la més bella de totes les dones mortals i immortals. Pertanyia a l'Olimp i fou de les deesses més conegudes i importants de la mitologia grega. Aquest fet, fa que, durant els segles, hagi aparegut retratada en varies obres d'art dels més famosos pintors. Els símbols que se li atribueixen són: el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les petxines, les vieires, les perles, els arbres de granada, les pomes, la murta, la rosa i la llima. Per això, sovint, la podem veure representada envoltada d'alguns objectes com aquests.                                    Les perles d'Afrodita, Herbert Draper, 1907 Podem veure com se la representa gloriosa i impactant, amb una llarga i voluminosa melena que la fa destacar. Es percep fàcilment que s'ha fet ús dels seus símbols, fent aparèixer el mar com a paisatge i les perles com a objecte secundari.     

SIGNES DEL ZODÍAC I MITOLOGIA GREGA

Imatge
QUÈ ÉS L'ASTROLOGIA?  L'astrologia és una ciència que el seu estudi consisteix en estudiar l'acció dels cossos celestes, com la seva posició o moviment  sobre els objectes animats i el no animats, i la reacció d'aquests davant d'aquestes influències.  Fred The Oyster  EL ZODÍAC  Tot i que l'origen del zodíac prové de Babilònia , per l'antiga Grècia era un aspecte molt important de l'astrologia, ells denominaven aquesta ciència com "el discurs sobre les estrelles". Gràcies a aquesta ciència raonaven les diferents personalitats del ésser humà. Aquesta personalitats estaven regides per fenòmens celestes que orientaven les activitats i relacions humanes. El zodíac està molt relaciona't amb el mites, fins i tot cada signe estava associat a un cicle mitològic poblat per divinitats i herois que determinaven un tipus de personalitat. A l'actualitat encara no es pot afirmar que l'astrologia sigui totalment certa, però una cosa que no es pot

L'ORIGEN DEL NOSTRE CALENDARI

Imatge
T’has preguntat mai per què tenim 12 mesos a l’any, o per què aquests tenen certs noms. En aquest article intentaré respondre aquestes i moltes altres preguntes i per fer-ho m’hauré de remuntar a l’època romana. Cal tenir en compte que la gran majoria de civilitzacions tradicionalment, s’han regit pels cicles lunars i no pas pels cicles solars. I és que al cap i a la fi és molt més senzill adonar-se’n de que la Lluna fa una volta a la Terra, que no pas de quan la terra fa una volta al Sol. De fet, podríem dir que els mesos són l’equivalent a un cicle lunar (originàriament els mesos tenien una durada de 29 dies), i els anys són l’equivalent a un cicle solar. LA DIVISIÓ DELS MESOS Així doncs el primer calendari romà es regia principalment per la lluna. Aquest comptava amb 10 mesos els quals tenien una durada de 29 dies (igual que els cicles lunars). Una curiositat és que el romans partien els mesos d’una manera diferent a l’actual (setmanes), ells es fixaven en la Lluna. Així doncs, les

COM ENS HAN INFLUENCIAT ELS ROMANS FINS ARA?

Imatge
L'antiga Grècia ha tingut una gran influència en el món modern. Tot i que han passat milers d'anys des de que l'imperi Romà va florir, encara podem veure'n evidències en el nostre art, literatura, arquitectura, dret, llengua...  L'ARQUITECTURA Els antics romans van tenir un impacte enorme en l'art i l'arquitectura. Podem trobar rastres de la influència romana en les formes i estructures al llarg del desenvolupament de la cultura occidental. Tot i que els romans van ser influenciats pels de Grècia, van millora a certs invents. Ja que van continuar l'ús de les columnes però més decorada i menys estructural. Els antics amants dels jocs van crear i construir grans amfiteatres com per exemple el Coliseu.  Els estadis esportius que veiem avui, amb les seves formes ovalades i els seus seients escalonats deriven de les idees bàsiques que van formular els romans. Camp nou, Barcelona El Coliseu, Roma ART L'art romà ha continuat influint en pintors i escultors.

ATENA I EL DESAFIAMENT D'ARACNE

Imatge
A l'antiga terra de Lídia , vivia un tintorer anomenat Ídmon, el qual tenia una filla anomenada Aracne que es considerava com la millor teixidora de la regió. Els seus bordats eren tan meravellosos que la gent comentava que les seves habilitats havien estat concedies per Atena, deessa de la saviesa i patrona dels artesans. Aracne o la dialèctica, Paolo Veronese (1528-1588) Com Atena era tan orgullosa i no suportava la idea que algú fos millor en algun aspecte que ella, va decidir presentar-se com una vella a Aracne. Aquesta va afirmar i comentar que els seus teixits eren molt millors que els de la mateixa deessa i això va enfurir molt a la deessa. Atena, indignada, va decidir revelar la seva identitat i confrontar-la, però Aracne va seguir insistint que era molt millor i la va desafiar a una competició. Atena va acceptar el desafiament i la competició va començar.  La deessa teixeix un tapís on apareixen els dotze déus olímpics i representa les derrotes que pateixen els humans qua

EL CAVALL DE TROIA

Imatge
Tot comença quan un dia, el rei d'Esparta, Menelau , es va adonar que la seva dona, Helena, es trobava a Troia amb Paris, un príncep. Hi ha diverses versions d'aquest mite: unes que diuen que va ser ella la que va fugir amb el príncep i altres que la van segrestar. Menelau es va enfadar molt i la va intentar recuperar fent una guerra. Va unir a tot el seu exèrcit grec i s'enfrontaven amb els troians per conquerir la ciutat, però semblava impossible derrotar-los pel simple fet de la perfecta protecció de les muralles.  Havien de desenvolupar una tàctica per fer creure que es rendien. Ulisses, el més hàbil de tots els grecs, en va ser el creador. Va reunir a tots els cabdills grecs i els hi va explicar quin pla volia dur a terme. El seu pla era construir un gran cavall de fusta per lliurar als troians com a regal, encara que hi haurà alguns soldats grecs amagats a l'interior del cavall. La resta de l'exèrcit simularà una retirada. Els troians creuran que el cavall és