CLÀSSICS A LA ROMANA

"Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dues i a la nit amb tres?" Per saber la resposta d'aquesta pregunta, hem de recordar el mite d'Èdip i l'Esfinx. L'Esfinx i Èdip, François-Xavier Fabre   L'Esfinx, era un monstre amb cos de lleó, la cara de dona i amb unes ales d'ocell, que estava a les portes de Tebes. Quan algun viatger passava per allà, anant a Tebes, i s'ha la trobava, aquesta, l'hi deia uns enigmes, a canvi de vida.  Ella, el que volia, no era provar la força dels humans, sinó la seva intel·ligència. Les preguntes enigmàtiques que feia, eren relacionades amb l'univers o amb la condició humana. Però si algú fallava o es quedava mut, que normalment ho feien tots, ella  se'ls menjava. El que s'ha de pensar també, és que amb cada enigma, s'hi jugava la vida.  Un dia, Èdip , es va presentar a les portes de Tebes. Davant seu, es va trobar la suposada Esfinx

Les termes ( balnea ) era molt important en la societat romana, sobretot en l'època imperial. Eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma.  Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent hi anava a la tarda per relaxar-se després de la feina. El preu de l'entrada al terme era prou baix perquè els pobres també s'ho poguessin permetre, així doncs els banys acollien gent de tota condició social-de vegades fins i tot esclaus-. Algunes termes estaven dividides en dues parts: una per a homes i l'altra per dones, d'altres admetien el bany mixt. Emperadors com Adrià o Marc Aureli van intentar imposar-hi horaris de manera que al matí hi anessin les dones i a la tarda els homes.  ESPAIS A LES TERMES Palestra: Pati central al que s'hi podia practicar exercicis físics. Caldarium: Bany d

A mesura que Roma es va anar expandint, els seus enginyers i soldats van construir una xarxa de vies per unir totes les províncies de l'imperi. En primer lloc es van fer per motius militars, per facilitar el desplaçament de tropes. Més endavant es van utilitzar per motius comercials o administratius.      Via romana de Càparra La decisió de construir les vies romanes la prenia l'aristocràcia o el senat , però a vegades es demanava l'opinió al poble romà. Una vegada decidida la construcció hi havia una comissió senatorial, o un censor , o un edil , que s'havien d'assegurar que el projecte es portés a terme. El manteniment de la via el portaven a terme les ciutats més properes.  Cada via tenia diferents parts que la componien: 1. Fonament de pedres de mida mitjana ( statumen ).  2. Capa de sorra o grava (r udus ). 3. Capa de pedres triturades ( nucleus ). 4. Paviment de lloses de pedra, còdols, o grava ( pauimentum ). 5. Fileres

Tot i que el món clàssic ens queda molt enrere i a vegades sembli que no és present en l'actualitat, és totalment mentida. Tot i que no ens en adonem, tant per falta de coneixement com d'atenció, el món clàssic és molt present als nostres dies ja sigui utilitzant paraules gregues o llatines com  utilitzar  la mitologia per nombrar productes. Així doncs, aquest és un recurs molt utilitzat en la publicitat i en el mercat en general i avui us en deixaré alguns exemples de marques i entitats de diferents camps que segurament no hi havíem parat atenció abans. COTXES, MOTOS I CAMIONS: El nom de l'empresa Audi  ens porta a l'imperatiu del verb "audio" que significa "escoltar". Aquesta casa rep aquest nom en nom del seu director tècnic "August Horch" La marca de cotxes Volvo també fa referència al verb llatí "volvo,-is" que significa "girar, donar voltes". El mateix logo fa referència al significat de la marca, una cir

Seguiré amb alguns dels noms dels encanteris. Expecto Patronum : si traduïm literalment aquesta expressió trobem "espero un guardià". Serveix per invocar un ésser de fum, en forma d'animal, que pot espantar i fer fugir alguns dels éssers malignes que et poden atacar, normalment contra els Dementors.  Expeliarmus : en llatí expelere  significa expulsar una arma. Aquest encanteri s'utilitza per desarmar un oponent. Imperio: vol dir "manar". Als llibres s'utilitza per tenir una persona sota el teu control. Lumos : en llatí lumen vol dir "llum". Serveix perquè des de la punta de la vareta surti un raig de llum. Obliviate : en llatí oblivio, "oblidar". Borra la memòria de la persona a qui es dirigeix l'encanteri. Petrificus totalus : significa "petrificar totalment". Immobilitza completament la víctima durant un espai de temps.  Reducio : en llatí reducere vol dir "reduir&qu

Pegàs era un cavall alat. Els seus pares eren el Posidó i la Gorgona Medusa. Quan l’heroi Perseu va mata la Medusa , del seu coll va néixer el Pegàs.  En poc temps, en Pegàs va conquerir la muntanya Helicó i de seguida va començar a fluir la font d’inspiració divina, on les Muses varen tenir molta fama. Elles mateixes van cuidar el cavall amb ales, i a l’hivern quan no tenia menjar, les muses, alimentaven.  Quan aquell va arrivar al Olimp, al palau de Zeus. El Déu li va donar la missió molt important. Havia de portar els raigs i els llampecs i també conduir el carro de l’ Aurora . La deessa de la guerra, Atena , va domar Pegàs . I després el va donar a Perseus perquè anés a alliberar Andròmeda .  Moltes persones i déus intentaven atrapar el cavall, però tothom sense cap èxit. Però el príncep de Corint, Bel·lerofont, per ell era una obsessió.  Una vegada, quan el príncep de Corint va passar la nit en un temple d’Atenes seguint unes normes d’un en

Medusa, és un dels personatges més anecdòtics que existeixen a la mitologia Grega, era part de les gorgonas i els seus pares eren Forcis i Ceto .  Tenia una característica que la diferenciava de la resta de les gorgones, era la única que era mortal i era la més guapa de totes les germanes. Medusa Gràcies a la seva bellesa, va ser capaç d'enamorar a Posidó , i ell a causa d'estar enamorat de Medusa va decidir seduir-la, tot i que algunes persones van dir que va ser una violació, en el temple d'Atena.  Això va provocar una rivalitat entre Atena i Posidó, tot i que ja eren rivals. Les tres Gorgones Atena, en assabentar-se del que va passar, i a més en el seu temple, va decidir castigar Medusa, que va passar a ser igual que les seves germanes, Esteno i Euríal . L es dues eren monstres sense ànima, amb les mans metàl·liques i ullals molt afilats, i tenien uns ulls que emetien una llum, que si et mirava directament als ulls et deixava de pedra.